Brussel·les creu que Espanya incomplirà el dèficit el 2017 i reclama més ajustos

"Compleix en línies generals". L'opinió de Brussel·les sobre el pressupost espanyol del 2017 és favorable, tal com va suggerir la Comissió al desembre. Però el braç executiu de la UE assegura que hi ha risc que Espanya incompleixi per dues dècimes de PIB —és a dir, una mica més de 2.100 milions d'euros— l'objectiu de dèficit. Això suposaria el sisè incompliment del Govern de Mariano Rajoy en sis anys. La Comissió creu, a més, que Espanya incomplirà també el 2018, per setè any consecutiu. El dèficit serà del 2,8% del PIB l'any vinent, lluny del 2,2% pactat.

Brussel·les és una mica menys optimista que l'Executiu espanyol amb l'evolució del PIB. I creu que el risc d'incompliment fiscal es deu a diferències tant en les estimacions d'ingressos com en la retallada pressupostada "pel Govern central i pels autonòmics". Si Brussel·les té raó i Espanya peca d'optimista, el dèficit d'aquest any seria del 3,3% del PIB, davant de l'objectiu del 3,1%. En aquest cas, la Comissió "convida" el Govern espanyol "a estar preparat per prendre mesures addicionals" si les desviacions "impliquen més risc d'incomplir". Traducció lliure: si la Comissió l'encerta, el Govern de Rajoy es veurà obligat a aprovar més retallades o més pujades d'impostos per quadrar els comptes.

Brussel·les millora lleugerament el creixement del 2016, fins al 3,3%, per l'embranzida de l'últim trimestre. I deixa l'augment del PIB del 2017 en el 2,3%, una previsió que coincideix amb la de l'FMI. El Govern espanyol és més optimista, i espera un creixement del 2,5% el 2017, que permetria cobrir els objectius fiscals. Es tracta de tot just dues dècimes de diferència: en aquest escàs marge, Espanya es juga la seva credibilitat després d'incomplir una vegada i una altra els objectius de dèficit en els últims anys i de quedar-se a un pas d'una sanció i d'una congelació de fons que Madrid va esquivar pels pèls.

Malgrat que Rajoy va prometre abaixar impostos en campanya electoral —al Financial Times, de fet—, els primers pressupostos del seu segon mandat van en la direcció contrària, tal com ja va succeir després de la seva arribada a la Moncloa. Espanya necessitava fer un esforç fiscal "estructural" —és a dir, sense tenir en compte el cicle econòmic— del 0,5% del PIB aquest any: uns 5.500 milions. Finalment, Brussel·les estima que ha estat fins i tot més alt: del 0,7%. Per això, Madrid ha posat sobre la taula un enduriment de l'impost de societats, a més de pujades fiscals sobre l'alcohol, el tabac, les begudes ensucrades i els impostos ambientals. El pressupost apunta per on poden anar les coses en cas que calgui emprendre més mesures: una pujada de l'impost de carburants.

L'escenari macroeconòmic de la Comissió és "menys optimista" que el del Govern espanyol. Les diferències són tant en la retallada de despeses —del Govern central i els autonòmics— com en la previsió d'ingressos. Madrid ha d'estar vigilant si el "risc d'incompliment" de les metes fiscals se substancia, apunta Brussel·les. Això va passar, una vegada i una altra, la darrera legislatura. I durant cinc anys el Govern va ser incapaç, una vegada i una altra, de corregir-se.

Necessitat de pactes

En aquesta ocasió, malgrat tot, el projecte pressupostari "compleix en línies generals". Més enllà d'aquesta opinió, la preocupació política a Brussel·les se centra en les dificultats que pugui tenir Rajoy per aprovar els pressupostos al Congrés, amb un Govern en minoria i la necessitat de pactar mesures que podrien descarrilar el compliment dels objectius fiscals (extrem que no apareix al document).

La Comissió també tem que Espanya desfaci camí de les reformes estructurals si diversos grups polítics acaben pactant derogar la reforma laboral, segons les fonts consultades. "Aquesta seria una pèssima notícia i tornaria a posar en alerta la Comissió, tot i que Espanya ha deixat de ser un problema per a Brussel·les en un any d'eleccions i amb Donald Trump animant a una guerra comercial amb els EUA", explica una alta font europea.