El fiscal, a Mas: “Aquest judici també és democràcia”

El fiscal del cas 9-N ha convertit el seu informe final en un discurs d'alt voltatge polític. Emilio Sánchez Ulled ha rebutjat un dels mantres del sobiranisme sobre el procés a Artur Mas: que es tracta d'un judici polític. “Aquí no s'està enjudiciant la voluntat popular. No s'està jutjant ni perseguint la democràcia”, ha dit el fiscal, que en un discurs de més de dues hores ha fet una defensa ferma de la independència de la Fiscalia i de l'Estat de dret: “Aquest judici també és democràcia. Perquè la democràcia són moltes més coses de les que s'han dit aquí. No és només votar”, ha explicitat.

El fiscal ha repassat, com s'acostuma a fer en aquests tràmits, les proves i els indicis contra els acusats. I ha insistit que el Govern va organitzar la consulta del 9 de novembre del 2014 malgrat la prohibició dictada, cinc dies abans, pel Tribunal Constitucional. Però ha anat més enllà amb un informe de molta importància política, en què ha rebutjat les acusacions que s'han fet contra la Fiscalia sobre la seva dependència respecte al Govern central. “No hem rebut cap indicació que vingués d'allà, ho creguin o no. I és més: jo no ho hauria consentit”.

Sánchez Ulled ha “revelat” l'encàrrec que l'exfiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal li va fer quan el van designar fiscal del cas 9-N. “Em va dir que volia una valoració tècnica rigorosa en un assumpte delicat. I en el sentit que fos: arxivar o acusar”, ha dit el fiscal, conscient que es tracta d'explicacions que “normalment no apareixen enlloc” i que ha considerat necessari explicitar per l'expectació que ha generat el cas: “La ciutadania es mereixia una explicació”.

El procés del 9-N, ha insistit, no aborda la convocatòria d'un procés de participació ni l'assistència de voluntaris; tampoc el vot de 2,3 milions de persones el 9 de novembre del 2014. El judici només intenta “comprovar si, una vegada dictada la suspensió” pel Tribunal Constitucional (el 4-N) la Generalitat va seguir impulsant la consulta. I, en aquest cas, “si aquesta conducta és un delicte” de desobediència.

El gruix de l'informe l'ha centrat a detallar les proves dels delictes de desobediència i prevaricació. Sánchez Ulled ha intentat desmuntar la tesi de l'expresident que el procés va quedar en mans de voluntaris. En ignorar el veto, els acusats –Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau– han provocat “una ruptura de les regles del joc democràtic i de la convivència”. El sistema polític “garanteix qualsevol opció política i democràtica”, ha afegit el fiscal, que ha denunciat “l'opacitat” del Govern català en el procés i el seu intent d'“emmascarar”, amb els voluntaris, la realitat: que en tot moment va estar al darrere de la consulta.

Les proves practicades en el judici (documents, testimonis) han “acreditat el control públic sobre la preparació i el desenvolupament” del 9-N, “en oberta, clara, manifesta i flagrant vulneració del que havia ordenat” el Tribunal Constitucional. “El president de la Generalitat, que ho és de tots, va articular una estratègia de desafiament obert al que va ordenar” el tribunal, amb la “col·laboració directa” d'Ortega i Rigau. El fiscal demana deu anys d'inhabilitació per a Mas per desobediència i prevaricació, i nou per a les seves conselleres pels mateixos delictes.

Després del 4-N, el Govern no va donar cap indicació per aturar la consulta. I va permetre que els treballs encarregats a empreses privades (bàsics per a la celebració del 9-N) seguissin endavant. El fiscal ha insistit que els acusats “sabien el que feien” i que no poden al·legar que no van entendre bé l'abast de la prohibició. Sánchez Ulled ha explicitat què hauria preguntat a Mas, en cas que aquest li hagués contestat (en la seva declaració, l'expresident es va limitar a respondre al seu advocat): “Digui'm vostè, si us plau, d'aquesta resolució, què és el que no entén?” El fiscal ha demanat al tribunal que valori “el clima de somriures i mirades entre testimonis i acusats”.

En la segona part de l'exposició, Sánchez Ulled s'ha centrat en els aspectes “tècnics i jurídics” del delicte de desobediència. En aquest punt hi ha la clau de la sentència que el tribunal ha de dictar. Segons el fiscal, en aquest cas es donen “tots els requisits” que exigeix el delicte de desobediència. I va citar al seu favor sentències del Tribunal Suprem.