El sobiranisme utilitza el judici contra Artur Mas per reafirmar-se al carrer

El independentisme va tornar a sortir al carrer a Barcelona aquest dilluns per donar suport a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a dues de les seves conselleres, que es van donar un bany de masses abans d'asseure's a la banqueta per organitzar la consulta del 9-N de 2014 suspesa pel Tribunal Constitucional. Gairebé tot el Govern català i líders sobiranistes els van acompanyar des del Palau de la Generalitat al de Justícia per mostrar la seva “indignació” per la celebració del judici, en expressió del president, Carles Puigdemont, qui en un missatge institucional va dir: “Molts ens sentim jutjats”.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la principal entitat privada independentista, va assegurar el dia abans que hi havia més de 40.000 inscrits per donar suport a Artur Mas, a l'exvicepresidenta Joana Ortega i a l'exconsellera de Ensenyament Irene Rigau davant de les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta va ser la xifra d'assistents que posteriorment va facilitar la Guàrdia Urbana de Barcelona, si bé l'entitat antiindependentista Societat Civil Catalana va rebaixar el nombre a 16.300.

Més enllà d'aquestes discrepàncies habituals, en qualsevol cas, el secessionisme va aprofitar l'inici del judici, que durarà tota la setmana, per escenificar de nou el seu projecte de ruptura. Puigdemont va dirigir un breu missatge institucional a les 8.00 des del Palau de la Generalitat en el qual va dir sentir-se “indignat” pel judici, va elogiar la “dignitat” del poble català i va dir que els acusats anirien al tribunal “no agenollats sinó dempeus”. A la seu institucional va rebre Puigdemont els tres processats i amb ells va iniciar la marxa cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El president va centrar la seva crítica en el PP i es va remuntar a una dècada enrere, quan el partit de Mariano Rajoy va recollir signatures contra la sentència per recórrer davant del Constitucional l'Estatut del 2006. La sentència del Constitucional el 2010 a la qual aquest recurs va donar lloc és el punt d'inflexió que per a molts explica l'auge del secessionisme. Puigdemont ja era independentista quan Convergència, el seu partit, va signar en 1996 el pacte de el Majestic amb el president del Govern de José María Aznar.

La posada en escena als carrers va ser també un desfavor al Tribunal Superior. La comitiva amb els acusats va trigar una hora i quart a cobrir un recorregut a peu que es fa en amb prou feines 15 minuts. Va haver-hi quatre parades perquè els fotògrafs prenguessin imatges, per cantar diverses vegades Els segadors i per passar per diverses icones de l'independentisme durant el trajecte: el Fossar de las Moreres, la fossa comuna per la derrota del 1714 enfront de les tropes borbòniques; el Centro Cultural El Born; l'Arc del Triomf. Per passar per sota del conegut monument i tornar a posar per a les fotos, els acusats van donar una bona volta.

Mentrestant, a les portes del Palau de Justícia esperaven els seus advocats, fins que es van cansar i van tornar a la sala de vistes. L'expresident i les dues conselleres van seguir amb el seu bany de masses fins que van decidir entrar, amb més de mitja hora de retard i després de tota la gestualitat de rigor. A la sortida va tornar a repetir-se l'escena davant dels crits d'“independència”, de “no esteu sols” o de “ni un pas enrere”, i Mas va agrair el suport des d'una tarima.

A la sala de vistes, va al·legar en la seva defensa que el Tribunal Constitucional no el va advertir de les conseqüències d'organitzar el 9-N i va assegurar que, després de la suspensió, la consulta va quedar en mans dels voluntaris.

El matí d'aquest dilluns va evidenciar la divisió de la societat catalana enfront de la situació política, que es visualitza al Parlament i en gairebé totes les enquestes. D'una banda, els partits defensors de la secessió (PDECat, ERC i la CUP), que han rectificat per tornar a reclamar el referèndum (sigui aquest pactat o unilateral) i que en aquesta nova estratègia han sumat a Catalunya Sí que és Pot, on està Podem. El president d'aquest grup parlamentari, Lluís Rabell, també es va fotografiar a la Generalitat junt amb el Govern català, els tres encausats i altres càrrecs públics.

A l'altre costat se situen PP, Ciutadans i PSC, que segueixen defensant, amb matisos notables, l'aplicació de la llei i rebutgen la tesi que la vista que s'ha iniciat aquest dilluns sigui un “judici polític”, com repeteix Artur Mas des de fa setmanes. Se'l jutja per desobeir presumptament al Tribunal Constitucional, no per independentista, sostenen aquestes forces polítiques, que discrepen en la recepta per afrontar la situació.

Sentència previsible

L'expresident dona per segur que els tres seran condemnats i que la sentència —que seria d'inhabilitació— està “mig feta”. Queda per veure si es confirma i, sobretot, la quantia de la pena. A les files independentistes s'assenyala que “no és el mateix una condemna d'un any d'inhabilitació que deu”, que és el que demana el fiscal per Mas. En qualsevol cas, el desenllaç d'aquest procés judicial i d'altres dos en marxa (contra l'exconseller Francesc Homs, també pel 9-N, i contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament) seran determinants perquè s'acceleri o es mantingui el calendari previst per l'independentisme de convocar el referèndum per a finals de setembre, com a molt tard.

La Generalitat insisteix que segueix oberta al diàleg, igual que el Govern del PP s'esforça a reivindicar aquesta paraula, però no hi ha avanços. Catalunya està abocada a noves eleccions a la tardor o abans de l'estiu i queda per veure si se celebra o no el referèndum i quan.