Mai és bon dia per ser detingut

Els tot terreny blancs i verds de la Guàrdia Civil aparcats davant els ajuntaments i seus de Convergència són el senyal d’identitat dels escorcolls pel cas del 3%. L’últim del dijous passat es va produir quatre dies abans del judici històric contra l’expresident Artur Mas per la consulta del 9-N. Aquesta circumstància desperta recels entre els sectors independentistes, que hi veuen una “intenció política”. “Es tracta de fer el mal més gran possible”, va concloure l’expresident català. La pregunta està en l’aire: hi ha una intenció oculta que porti a llançar operacions en dates clau?

La Guàrdia Civil ha dut a terme quatre onades de vistosos escorcolls i detencions, dirigits per la Fiscalia Anticorrupció, pel 3% a Catalunya en dos anys. El més sonat va ser el de la seu de l’antiga Convergència el 28 d’agost del 2015, quan faltava un mes per les eleccions municipals del 27-S. “Busquen influir en la campanya electoral”, va repetir llavors la cúpula del partit. Dos mesos després, quan van veure arribar de nou els tot terreny verds i blancs, el secretari del partit, Josep Rull, va afirmar: “No és coincidència que en un dia assenyalat com és el de la signatura de la constitució del Parlament entrin novament a les seus”. “Mai és un bon dia. A més, a Catalunya, en la situació que viu, sempre t’enxampa a prop d’una data important”, afirmen fonts policials.

El discurs de la conspiració, sempre sota l’aparença d’insinuacions subtils (o no), no és patrimoni exclusiu de CiU. L’han practicat altres partits involucrats en escàndols de corrupció. Com el PP. El febrer del 2016, després de la victòria electoral dels populars en les eleccions del 20-D, el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz va assegurar que li “cridava l’atenció” que les actuacions judicials sobre corrupció que afecten el PP només es produissin en moments polítics “delicats”. I va assegurar que no creia per norma general “en l’espontaneïtat ni en la casualitat”. El maig de 2016 –un mes abans de les eleccions generals del 26-J– va ser la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. “Normalment, no sé per què aquest tipus de coses solen coincidir amb períodes electorals, hi ha una activitat inusitada”, va dir després de la fiança imposada al PP pel cas Bárcenas.

En el cas dels ERO d’Andalusia, va ser la sotssecretària general del PSOE, Elena Valenciano, qui es va queixar de la jutgessa Mercedes Ayala. “Si un va a l’hemeroteca, són més aviat els anuncis de les decisions [d’Ayala] els que han anat coincidint amb el calendari de la Junta”, va dir, quan José Antonio Griñán, assetjat per la investigació, va deixar el càrrec.

Les fonts judicials consultades assenyalen que, de vegades, les operacions no poden esperar. O que es fixen sense tenir en compte el calendari polític. No obstant això, existeix cert consens que no s’han de prendre decisions importants en campanya electoral perquè els ciutadans puguin decidir sense interferències. Però és una arma de doble tall. En els casos de corrupció els partits implicats es poden veure beneficiats per aquesta invisibilitat. “Fer o deixar de fer... Tot acaba influint”, subratllen.

Policies, fiscals i jutges consultats insisteixen que no hi ha conspiració. Entre altres coses, perquè no és tècnicament possible. “Logísticament, una operació com la del 3% exigeix un gran esforç. Cal coordinar guàrdies civils, secretaris judicials, agenda del jutjat... I això exigeix un temps de preparació”. En general, els cossos de seguretat proposen un dispositiu i una data aproximada, i van a veure al jutge per quadrar-ho amb la seva agenda. “Hi ha massa actors implicats”.

Per al judici del 9-N que comença dilluns vinent: el TSJC va citar a declarar Mas gairebé un any després que la Fiscalia es querellés contra ell. Molts van veure en aquesta decisió una “intencionalitat” perquè va ser l’endemà passat de les eleccions que li van donar la victòria. “En citar-lo després de les eleccions, se l’estava perjudicant o beneficiant? Mai plou a gust de tothom”, assenyalen aquestes fonts.

Però el més curiós és la data triada pel magistrat, Joan Manel Abril: el 15 d’octubre, en el 75è aniversari de l’afusellament de l’expresident Lluís Companys. La decisió va indignar el sobiranisme. La realitat és més prosaica: Abril no tenia idea de l’efemèride. El comentari jocós és d’un jutge de Barcelona: “Per evitar suspicàcies, abans de llançar una operació haurem de consultar els almanacs i el santoral”.