Arriba a les Balears el bacteri que va arrasar un milió d’oliveres a Itàlia

El sector agrícola balear està en estat d'alerta. El Govern regional ha declarat tot el territori de les illes afectat per la plaga de Xylella fastidiosa, un perillós bacteri que mata tot tipus d'arbres fruiters com a oliveres, cirerers, ametllers, baladres i també plantes ornamentals. De moment, les autoritats només han detectat la malaltia en alguns arbres, però amb les primeres alarmes van eliminar també per precaució els que els envoltaven. En total, uns 2.000 exemplars d'arbres fruiters  han estat arrencats. S'ha prohibit l'exportació de material vegetal de les espècies susceptibles de portar aquest bacteri, que primer afebleix i asseca les fulles, després ataca les branques i acaba amb la mort de l'arbre.

Baleares ha estat declarada una zona de contenció i la prioritat és evitar que el bacteri s'estengui. A les illes hi ha més de 20.000 hectàrees d'ametllers, 10.000 d'oliveres i unes 2.000 de vinya, extensions molt menors que en altres zones de la Península que es dediquen a l'activitat agrícola com a font econòmica principal. Però alguns exemplars tenen importància també paisatgística i les illes, per exemple, té exemplars d'oliveres centenàries.

Las alarmes van saltar a l'octubre del 2016 quan el laboratori oficial de sanitat vegetal va detectar un primer cas de Xylella en un cirerer

El bacteri va actuar amb duresa sobre les oliveres de la província italiana de Lecce fa un any i va provocar la mort de més d'un milió d'exemplars que van haver de ser arrencats per evitar el contagi. Una plaga coneguda a Sud-amèrica i Amèrica del Nord que ataca moltes altres espècies a més de l'olivera. Vides, cirerers, baladres, ullastres i ametllers, aquests últims especialment afectats a les illes on la meitat de mostres preses sobre aquesta espècie ha donat positiu.

Les alarmes van saltar a l'octubre del 2016, quan el laboratori oficial de sanitat vegetal va detectar un primer cas de Xylella fastidiosa en una mostra de cirerer extreta durant una inspecció en un viver de Porto Cristo, a la localitat mallorquina de Manacor. La Conselleria va aplicar llavors el protocol de prevenció establert per la Unió Europea, que obliga a la destrucció de les espècies amb el risc de contagi situades a cent metres a la rodona de la unitat infectada i a la presa de mostres dels arbres situats en un radi de deu quilòmetres. Es van arrencar més de 1.900 arbres.

Malgrat tot, el 12 de gener d'aquest any es van confirmar tres nous casos en plantes ornamentals situades en els jardins del Consell insular d'Eivissa i es van detectar noves infeccions a Inca i Algaida (Mallorca) fins a arribar al centenar de positius. Davant el risc que el bacteri suposa per a les plantacions de les illes, el Govern balear ha decidit aplicar el protocol de contenció pel qual només es destruirà l'exemplar afectat pel bacteri.

En paraules del cap de servei de Agricultura de la Conselleria de Medi Ambient, Andreu Joan, l'activació en totes les illes del protocol d'eradicació de la Unió Europea "provocaria pràcticament la destrucció del sector primari". El Govern regional està a l'espera que Europa autoritzi l'eliminació només dels arbres afectats i no de tots els que estan al seu al voltant, una mesura que a Itàlia l'any passat va provocar la destrucció de més d'un milió d'oliveres. De moment, s'han frenat les exportacions de material vegetal des de les illes per contenir la seva expansió a la Península i la Guàrdia Civil controla amb zel l'arribada d'arbres i plantes per via marítima immobilitzant els exemplars sospitosos de portar la plaga.

Un mosquit transmet el bacteri

Las mesures no tranquil·litzen del tot a la patronal agrària Asaja que demana actuacions per combatre el mosquit que transmet el bacteri als arbres. "No se'm passa pel cap una situació com la viscuda a Itàlia, perquè seria molt greu" diu el seu president Joan Simonet, que considera que un programa d'"eliminació massiu" d'arbres sospitosos de patir la plaga "seria pitjor que la mateixa infecció pel bacteri".

Al marge del valor de les plantacions d'arbres per al sector agrícola, "no cal deixar de costat les conseqüències paisatgístiques", insisteix Simonet, que apunta que la majoria dels positius s'han trobat en arbres vells, on el bacteri ataca amb major ferocitat que en els espècimens joves que són molt més resistents. "Confiem que sigui una plaga que tingui incidència real sobre els cultius no productius", diu esperançat.