_
_
_
_

El Rei va reduir gairebé a la meitat la seva presència a Catalunya el 2016

Zarzuela addueix que “no hi ha hagut cap raó voluntària” i el Govern ho vincula al període en funcions

Miquel Alberola

Las visites del Rei a Catalunya el 2016 van disminuir en un 40% respecte a les que va fer el 2015, en l'impuls inicial del seu regnat. No hi ha una causa premeditada, segons addueixen fonts de La Zarzuela. El Govern, que coordina l'agenda del cap de l'Estat amb la Casa del Rei, tampoc considera que es degui a un motiu deliberat. Fonts de La Moncloa al·leguen que amb el Govern en funcions va haver-hi menys activitats. Però en aquest any tan complex també es van refredar les relacions entre La Zarzuela i la Generalitat després que el Rei rebutgés rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Felip VI durant el seu discurs al Mobile World Congress de Barcelona.
Felip VI durant el seu discurs al Mobile World Congress de Barcelona.Toni Albir ((EPA) EFE)

Durant el 2015, Felip VI va venir pràcticament cada mes a Catalunya. Amb l'impuls del canvi dinàstic i l'aval dels vincles que la Corona havia establert a Girona, es va convertir en una destinació preferent. En un moment en el qual el sobiranisme encara no havia assolit la velocitat de creuer i Convergència encara estava abraçada a Unió, l'agenda de La Zarzuela es va omplir de cites a les quatre províncies catalanes.

El Rei partia de la convicció que “Catalunya mai és un problema”, però sense esbiaixar que a Catalunya hi havia problemes, com les manifestacions independentistes que havien aflorat dos anys abans, i ho havia evidenciat la consulta independentista del 9-N del 2014. I aquesta situació es configurava com el principal obstacle en el seu regnat.

Més enllà del contingut de les visites, la presència del cap de l'Estat a Catalunya, i les seves constants invocacions a “allò que ens uneix” (enunciat que reemplaçava la tradicionalista “unitat” d'Espanya), podien constituir un contrapès a l'independentisme en un any electoral. Un intent de transmetre normalitat davant de la inestabilitat, de refredar les tensions.

Aquest any, que va concloure amb l'aprovació del Parlament de l'inici del procés cap a la independència, el Rei va realitzar 10 desplaçaments a Catalunya i va participar en 12 actes. Alguns d'ells es podien considerar habituals, com els Premis Princesa de Girona o la inauguració de el Mobile World Congress. Uns altres, en canvi, eren extraordinaris, com el centenari de les Caves Freixenet o l'Assemblea Anual del Foro Iberoamèrica. Fins i tot irregulars, com la final de la Copa del Rei de futbol. Però tots reforçaven la idea d'assiduïtat.

La freqüència en els viatges, no obstant això, va fallir el 2016, un any complicat des del punt de vista polític en el qual el sobiranisme va aprofitar la interinitat per afermar el seu full de ruta. Durant aquest període, la presència del Rei a Catalunya es va reduir gairebé a la meitat. Va viatjar sis vegades amb nou actes en la seva agenda, la majoria cites periòdiques com els Premis Princesa de Girona, el lliurament de guardons Carles Ferrer Salat, l'adjudicació de despatxos de la carrera judicial o el sopar del Mobile World.

El Govern incrementa les seves visites

Durant el 2016 el Partit Popular català va reclamar en diverses ocasions que l'Estat i el Rei tinguessin més presència a Catalunya per contrarrestar la pressió del sobiranisme. A final d'any, el partit va triar Barcelona per debatre la ponència econòmica i territorial que portarà al congrés nacional que celebrarà al febrer.

Aquest acte va ser obert per la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, a qui Mariano Rajoy ha encarregat una nova estratègia per frenar l'independentisme: rebaixar el front jurídic i reforçar el diàleg amb la Generalitat. Va ser la quarta visita a Catalunya que realitzava Sáenz de Santamaría en un mes.

En el seu discurs, va reivindicar una estratègia de diàleg i presència a Catalunya després de les dures crítiques rebudes des de la fundació de José María Aznar. Davnt de “la dinàmica del conflicte, estarem aquí”, va dir. “El Govern estarà aquí parlant amb les institucions catalanes i també amb el conjunt dels catalans. Sabem escoltar i sabem posar-nos en el lloc de l'altre”.

En aquest desfasament entre les visites d'un any i un altre “no hi ha cap raó voluntària”, segons fonts de la Casa del Rei, que desvinculen la reducció amb la inestabilitat política que ha viscut Espanya amb 10 mesos de Govern en funcions o dels esdeveniments que s'han donat a Catalunya amb l'agitació sobiranista.

Actes en l'agenda

Aquestes mateixes fonts asseguren que Catalunya és una de les comunitats “amb més alt grau d'estabilitat” en l'agenda del Rei perquè hi ha una sèrie d'actes fixos, que es repeteixen en funció del seu caràcter anual o bianual, com el Mobile World, al qual també acudirà el febrer vinent. Fins i tot incrementen en una les visites de l'any passat amb la que la Reina va realitzar el setembre amb motiu de dos actes relacionats amb la lluita contra el càncer.

Però el 2016 tampoc ha estat el millor any en les relacions entre La Zarzuela i la Generalitat, després que el Rei hagués constatat que el camí iniciat pel Govern català no tenia tornada enrere. L'11 de gener la separació entre la Corona i la principal institució de Catalunya va créixer encara més quan el Rei, alterant una inèrcia, no va concedir audiència a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè li comuniqués la investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La Casa del Rei va demanar una comunicació “per escrit” per “complir els tràmits establerts en la Constitució i en l'Estaut d'Autonomia de Catalunya”, evitant així la notificació presencial de Forcadell a La Zarzuela.

Aquest acte, més enllà de la fractura institucional i la reprovació de la majoria de l'espectre polític, va subministrar abundant munició a l'argumentari sobiranista i va obrir la veda en les files independentistes a episodis de rebot a la figura de Felip VI que s'han repetit al llarg de l'any. La Zarzuela va tractar des de llavors de refredar la crispació i els somriures i les encaixades van presidir les següents trobades, però el procés per proclamar la independència el 2018, amb un altre referèndum programat per al setembre d'aquest any, estava en marxa.

La Zarzuela va imposar el perfil baix des de llavors. Encara que la inquietud per la situació política de Catalunya roman en alguns discursos del Rei, s'ha consolidat com un subjecte el·líptic en les seves paraules. El cap de l'Estat ha reduït els seus esments a Catalunya i quan els fa no la designa de forma explícita. La qüestió catalana s'ha convertit en un problema sense nom, com ha posat en evidència el recent missatge de Nadal, en el qual el Rei va dedicar diverses al·lusions en sentit genèric a l'assumpte sense aparellar-les a un subjecte que oferia pocs dubtes sobre la seva identitat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Alberola
Forma parte de la redacción de EL PAÍS desde 1995, en la que, entre otros cometidos, ha sido corresponsal en el Congreso de los Diputados, el Senado y la Casa del Rey en los años de congestión institucional y moción de censura. Fue delegado del periódico en la Comunidad Valenciana y, antes, subdirector del semanario El Temps.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_