Un any evitant la tensió amb Catalunya

El debat sobre Catalunya va quedar en gran part soterrat, encara que no ofegat, per la inestabilitat institucional espanyola. Ara, el desglaç polític fa que torni a la superfície el procés de desconnexió de l’Estat espanyol que està impulsant la Generalitat. El que estava passant a Catalunya torna a la primera plana de l’acció política com el principal escull que té davant seu el Rei, que durant aquest període ha fet discursos centrats en les crides a superar el bloqueig.

Fins que no es van quedar atrapats en el pantà de la interinitat, Catalunya havia estat la inquietud constant dels missatges rellevants que el Rei inseria en els seus discursos en els moments crítics. Però Catalunya, de manera expressiva, ha estat absent dels seus parlaments al llarg d’un any. Ni tan sols en el missatge de Nadal del 2015 es va invocar pel seu nom quan Felip VI alertava sobre “la ruptura de la llei, la imposició d’una idea o d’un projecte d’uns sobre la voluntat dels altres espanyols”.

Una vegada aclarit el camí del Govern espanyol i en la recta cap al procés constituent, la realitat torna a situar Catalunya com la contrarietat fonamental que el Rei té sobre la taula. Tornen els “dies complicats”, com va dir aquell 11 de novembre del 2015, quan el cap de l’Estat va haver de modificar la seva agenda per estar atent al desenvolupament del Consell de Ministres que recorria la resolució del Parlament que per 72 vots davant 63 havia aprovat l’inici del procés cap a la independència.

D’acord amb la Constitució, el Rei simbolitza la unitat i permanència de l’Estat, però li correspon, a més, exercir una tasca arbitral i moderadora del funcionament regular de les institucions, en aquest cas el Govern central i la Generalitat de Catalunya. Un equilibri complicat que no sempre ha estat possible quan la fricció entre ambdues administracions ha portat les posicions al paroxisme. Aquest va ser l’enfocament de partida del Rei.

En el seu discurs de proclamació, amb el conflicte català de fons, va fer una lectura de màxims: “Hi caben tots els sentiments i sensibilitats, hi caben les diferents formes de sentir-se espanyol; de ser i de sentir-se part d’una mateixa comunitat política i social, d’una mateixa realitat històrica, actual i de futur”. Però la metxa del conflicte estava encesa des de feia dos anys. En el seu primer missatge nadalenc, el 2014, va destinar bona part del contingut “a la situació que es viu actualment a Catalunya” amb una ferma defensa de la Constitució com a marc d’unitat i diversitat. “Tots ens necessitem. Som complementaris [...] però imprescindibles per al progrés de cadascun en particular i de tots en conjunt”.

Els successius desencontres entre el Govern central i la Generalitat han enfortit l’independentisme, que, amb el gir de Convergència (actualment, PDECat), s’ha convertit en hegemònic en les principals institucions catalanes.

Els 10 mesos d’interinitat del Govern espanyol els han aprofitat els independentistes per intensificar el seu full de ruta. Abans que el conflicte se sortís de mare, el Rei, en les seves restringides atribucions, va intentar mitjançar entre totes dues administracions mantenint ponts de diàleg. En aquesta voluntat, amb el mur del PP cada vegada més alt, es va emmarcar l’audiència de juliol del 2015 amb el llavors president de la Generalitat, Artur Mas. Llavors el Rei va constatar que la Generalitat ja no faria marxa enrere i que Convergència havia fixat un rumb que canviaria la seva naturalesa com a partit.

La posició del cap de l’Estat es va anar endurint a mesura que el procés pujava d’intensitat. El punt d’inflexió va ser el 13 de novembre del 2015, l’endemà que el Tribunal Constitucional suspengués la declaració independentista aprovada pel Parlament. En un acte de Marca Espanya, el Rei va intervenir directament en la crisi i va afirmar que la Constitució prevaldria davant les intencions separatistes. El poble espanyol, va emfatitzar, “no està disposat al fet que es posi en qüestió la seva unitat, que és la base de la seva convivència en pau i llibertat”. Va ser l’últim al·legat transparent sobre Catalunya.

Recepció

Ni les eleccions catalanes ni les generals van obrir un nou escenari amb nous actors que poguessin atenuar l’acarnissament i reconduir l’enfrontament. La Zarzuela fins i tot va atiar el foc en negar-se a rebre a la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan aquesta va voler comunicar la investidura del president de la Generalitat. Carles Puigdemont, que aquell 10 de gener es va comprometre a culminar el procés per proclamar la independència el 2018, va retreure al Rei que no hagués actuat amb “exquisida neutralitat”.

El Rei i Puigdemont han coincidit algunes vegades des de llavors. En la inauguració del Mobile World Congress a Barcelona, el 21 de febrer, no hi va haver missatges al·lusius. La següent ocasió va ser amb motiu de la cerimònia dels Premis Princesa de Girona l’1 de juliol. El Rei va defensar una societat plural i sense enfrontament, encara que sense cap referència explícita a la tensió territorial catalana.

Catalunya com a referència manifesta ha desaparegut des de llavors dels seus discursos més propicis, com els dels Premis Princesa de Girona i els Premis Princesa d’Astúries, fòrums en què el Rei, en uns textos elaborats completament pel seu equip, no desaprofitava per ponderar “el que ens uneix” davant d’una possible desagregació de l’Estat.