El Govern espanyol demana al Constitucional que obri la via penal contra el desafiament català
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, considera que estan "coartant la llibertat d'expressió"
El Govern en funcions ha demanat aquest divendres al Tribunal Constitucional que obri la via penal contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, per desobeir les seves sentències i per ser "la persona clarament implicada i afectada" que lidera una institució que vulnera "de manera flagrant l'Estat de dret i l'ordre constitucional". La número dos de l'Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, ha informat després del Consell de Ministres que aquest és un dels punts clau de l'incident d'execució aprovat avui, que es presentarà de manera immediata davant el Constitucional i que el president Mariano Rajoy ha comunicat posteriorment als altres líders polítics.
La vicepresidenta ha explicat que el Govern busca amb aquesta actuació la nul·litat i suspensió immediata sense cap efecte de la resolució 263/11 de 27 de juliol del Parlament aprovada per iniciar la desconnexió amb Espanya, però també un requeriment personal a Forcadell i la resta de membres de la Mesa de la Cambra, el secretari general d'aquest organisme, el president català i tots els seus consellers perquè s'abstinguin de fer a partir d'ara qualsevol iniciativa relacionada amb aquesta resolució. En l'últim punt de l'incident d'execució, el Govern demanda del Tribunal Constitucional que dedueixi el "testimoni de particulars" per exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre a Carme Forcadell per incomplir els seus mandats.
El terme jurídic "deduir testimoni de particulars" vol dir, segons la versió que ha ofert Santamaría després del Consell de Ministres, que el tribunal s'ocupi ara de documentar de manera precisa tots els incompliments en què hagi pogut incórrer ja Forcadell i els enviï a la Fiscalia perquè valori com ha d'actuar penalment contra la presidenta del Parlament català. Santamaría ha aclarit que han apuntat directament a Forcadell per permetre aquesta mateixa setmana la celebració d'un debat en aquesta institució per afavorir l'anomenada desconnexió i perquè en ser la presidenta de la Cambra "exerceix el lideratge en l'ordenació dels debats".
"No estem només davant un desafiament institucional, aquí hi ha un desacatament davant el Tribunal Constitucional", ha emfatitzar Santamaría. La dirigent popular ha subratllat així mateix que el Constitucional haurà de destriar sobre la gravetat que "una institució i els seus membres es vulguin posar per sobre de la voluntat de tots els espanyols".
L'executiu reclama, a més, i en la seva segona demanda al tribunal, que s'adverteixi a Forcadell, a la Mesa d'aquesta Cambra, al secretari general del Parlament, a l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a tots els seus consellers, que està en vigor la prohibició expressa que actuïn o promoguin qualsevol iniciativa que afavoreixi les pretensions separatistes. Santamaría ha recordat així que, després d'aquest advertiment, s'engloba la possibilitat que el tribunal decideixi imposar multes econòmiques i coercitives contra els afectats que podrien abastar des dels 3.000 euros i fins als 30.000 i fins i tot la suspensió de les seves funcions.
Carme Forcadell, per la seva banda, ha considerat que "seria profundament antidemocràtic" ser inhabilitada a causa de l'aprovació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que es van votar malgrat que el Constitucional havia advertit que vulneraven la Constitució. La presidenta de la Cambra ha assenyalat, a més, que la decisió del Govern central no servirà per resoldre la qüestió catalana. "El Govern està coartant la llibertat d'expressió del Parlament i dels diputats. No volen que debatem. És molt trist", ha dit en declaracions a TV3, just després de l'anunci de la vicepresidenta. Segons Forcadell, ella es va limitar a "fer el que havia de fer". "No es pot demanar ni a la presidenta del Parlament ni a ningú que renunciï a les seves idees", ha dit.
La majoria absoluta del bloc secessionista —que integren Junts pel Sí i la CUP— va consumar el seu desafiament al Constitucional en aprovar conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. La votació suposa un aval de la Cambra per obrir la via unilateral d'independència, un pas més en la declaració del 9 de novembre passat, i el pròleg de la qüestió de confiança de Carles Puigdemont. La unitat amb la CUP aplana el camí perquè el Govern català superi aquesta prova. Tota l'oposició, excepte Sí que és Pot, que va rebutjar les conclusions, es va negar a votar.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.