Així arrasa la societat de consum la biodiversitat del planeta

Els humans comencem a assumir que som com un meteorit que provocarà la nova megaextinció d’espècies que viurà el planeta Terra. Però encara ens falta molta informació sobre la mida d’aquest meteorit que formem entre tots i l’abast de la devastació que causarem. Per exemple, sabem que l’explotació massiva dels recursos naturals és un dels grans factors amb els quals aixafem la biodiversitat, però calen més dades per connectar aquest fenomen amb el nostre consum desmesurat.

"Almenys un terç de les amenaces a la biodiversitat a tot el món estan vinculades a la producció per al comerç internacional", diuen a l'estudi

Avui es publica un estudi pioner que mostra la gran responsabilitat del comerç global en la pèrdua massiva d’espècies a tot el planeta, connectant clarament la cistella de la compra dels països més consumidors amb les pressions salvatges que arrasen els tresors naturals. El cafelito que algú pren als EUA està connectat amb la desforestació de Centreamèrica –on es conrea aquest cafè– que posa a la picota la mona aranya, la més amenaçada del planeta.

“Almenys un terç de les amenaces a la biodiversitat a tot el món estan vinculades a la producció per al comerç internacional”, expliquen els autors d’aquest estudi que apareix a Nature Ecology & Evolution. En aquest treball es van localitzar els punts clau del planeta en els quals hi ha gairebé 7.000 espècies amenaçades i se’n va traçar la connexió amb la cadena de consum de la UE, els EUA, la Xina i el Japó. D’aquesta manera, es pot veure fàcilment com els animals en perill de determinats punts del planeta pateixen amb la demanda de béns per part dels grans consumidors.

Per exemple, el linx i dotzenes d’altres espècies pateixen a la península Ibèrica per la pressió de l’agricultura amb la qual s’estan proveint els mercats europeus i nord-americans. “És digna d’esment la important empremta dels EUA en la biodiversitat del sud d’Espanya i Portugal, lligada als impactes en una sèrie d’espècies amenaçades de peixos i aus, atès que aquests països rares vegades són percebuts com a punts d’amenaça”, expliquen en el seu estudi.

“El que aquest treball ens mostra és que els humans estem assaltant el planeta”, resumeix David Nogués-Bravo, especialista en macroecologia de la Universitat de Copenhaguen. Nogués-Bravo, que no ha participat en l’estudi, assegura que els impactes humans en la naturalesa es poden representar com un remolí que engoleix la diversitat de formes del planeta. “Aquest vòrtex està constituït per tres nodes: poder, menjar i diners. La capacitat de la nostra espècie per succionar energia i recursos al planeta és gairebé il·limitada i és el que està provocant la sisena extinció massiva de la història del planeta”, denuncia aquest ecòleg.

Des de la seva perspectiva, tant l’enfocament com els resultats són molt pertinents perquè posen en relació les pèrdues de biodiversitat, principalment en països en vies de desenvolupament als tròpics, amb els fluxos de demanda que s’originen als països més rics i industrialitzats del planeta.

"Els humans estem assaltant el planeta. La capacitat de la nostra espècie per succionar energia i recursos al planeta és gairebé il·limitada", resumeix Nogués-Bravo

“Els humans estem assaltant el planeta. La capacitat de la nostra espècie per succionar energia i recursos al planeta és gairebé il·limitada”, resumeix Nogués-Bravo.

“El planeta sencer s’ha convertit en una granja, tot està al servei de proveir més i més béns”, critica Juan Carlos del Olmo, secretari general a Espanya de l’organització conservacionista WWF. “El vector de destrucció de biodiversitat més gran és la producció d’aliments a una escala brutal”, assenyala Del Olmo. Per exemple, els autors de l’estudi assenyalen la seva sorpresa en comprovar que el principal focus d’amenaça als tresors naturals del Brasil no es dona a l’Amazones. “Malgrat la gran atenció que es dona a la selva amazònica, l’empremta nord-americana al Brasil és més gran al sud, a l’altiplà brasiler, on es practica l’agricultura i la ramaderia extensives”, ressalta el treball.

“I l’empremta ecològica no para de créixer”, afegeix Del Olmo, “però reduir aquesta empremta no és fàcil; no podem fomentar un consum responsable si després llencem el 25% del que es produeix”. Com canviem la influència negativa d’aquests fluxos? “Amb aquest enfocament, de l’empremta de dalt a baix, examinem totes les espècies amenaçades i l’activitat econòmica en conjunt, per la qual cosa pot ser difícil treure vincles clars de consum, comerç i impacte”, reconeix a Materia un dels autors de l’estudi, Keiichiro Kanemoto, de la Universitat de Shinshu.

“Hem de mirar d’on importem i on són les espècies amenaçades. El nostre mapa pot ajudar les empreses a fer una selecció acurada de les seves entrades i alleujar així els impactes en la biodiversitat”, explica Kanemoto. Segons aquest investigador, si les empreses proporcionen informació en els seus productes sobre les amenaces a espècies en les cadenes de subministrament, els consumidors poden triar productes favorables a la biodiversitat en la seva vida diària.

Les maduixes que ofeguen el linx

"El planeta sencer s'ha convertit en una granja, tot està al servei de proveir més i més béns", critica Juan Carlos del Olmo

“Esperem que les companyies comparin els nostres mapes i els seus llocs d’adquisició i després reconsiderin les seves cadenes de subministrament, i treballar amb ells per començar a prendre mesures reals”, assegura Kanemoto. En aquest sentit, Del Olmo explica que el treball de WWF se centra precisament en aquest focus des de fa temps: aconseguir que tots els subjectes de la cadena coneguin l’impacte en la biodiversitat perquè indústria, proveïdors i consumidors evitin els béns que més mal fan en l’origen. Quin cafè posa en risc la mona aranya, com amenaça l’oli de palma l’orangutan a Indonèsia.

“El planeta sencer s’ha convertit en una granja, tot està al servei de proveir més i més béns”, critica Juan Carlos del Olmo

L’estudi de Kanemoto ressalta com a inesperada l’aparició d’Espanya com una regió amb grans problemes de biodiversitat per culpa del consum de béns fora de les seves fronteres. Assenyalen específicament el linx, que regna a Doñana, i que va arribar a ser el felí més amenaçat de la Terra entre altres motius per la pèrdua d’hàbitat. “Des del punt de vista de la biodiversitat, Espanya és el Borneo d’Europa. En les grans espècies s’està lluitant, però la biodiversitat petita, amfibis, aus i peixos, està desapareixent a una velocitat bestial”, lamenta Del Olmo.

El responsable de WWF a Espanya posa com a exemple les maduixes: l’aigua que donava beure a la maresma de Doñana s’usa en els milers d’hectàrees de cultiu de maduixes i maduixots. En aquesta àrea es produeixen el 60% de les de tot el país, i la meitat de l’aigua que s’usa ve de pous il·legals que assequen l’entorn. “L’ús brutal de l’aigua i del territori, l’impacte de l’agricultura per exportar productes a tothom, deixa els aqüífers secs. No ho percebem, però l’impacte és bestial”, afirma Del Olmo. I afegeix: “Per això diem a les grans superfícies: no compris a qui fa servir pous il·legals i està destruint la biodiversitat. Premia el qui ho fa bé”.