Un apassionant safari semiòtic

Si el protagonista de Sin noticias de Gurb aparegués ara per Barcelona, s’adonaria que no s’hi para de discutir, entre d’altres coses, si a Barcelona hi ha massa turistes o si s’és capaç de gestionar amb traça la memòria recent. Li apareixerien referències a l’escultura regalada per Samaranch, a un Franco decapitat davant del Born o al monument a Colom, imatge icònica de moltíssims souvenirs. Fragments de la Història que són rellegits amb el pas del temps i que provoquen sonors debats. Patrimoni, memòria, la tensió entre centre i perifèria o la discussió sobre la imatge turística de la ciutat, qüestions que semblen prou distants, però que si es llegeix el fantàstic llibre de Miquel de Moragas Barcelona, ciutat simbòlica veiem en íntima relació, perquè no estem parlant d’altra cosa que de la producció simbòlica i dels seus efectes en una determinada imatge de la ciutat.

Aliè a les polèmiques fugisseres, Moragas (Barcelona, 1943), catedràtic de Teoria de la Comunicació, ha elaborat un llibre fonamental, fruit de treballs i reflexions de molts anys, que sobretot aporta una mirada encuriosida per tot allò que voluntàriament o involuntària esdevé material simbòlic de la ciutat; tot allò que podem trobar en el que anomena “safari semiòtic”, dels monuments als comerços o els grafits, però també la ciutat a la qual han dotat de significat els escriptors, cantants, cronistes, autors de còmics, directors de cinema i molts d’altres. Un llibre que, com els jocs de la matemàtica dels conjunts i les interseccions, també relaciona el contingut amb un altre gran tema de debat avui: el paper del turisme, en una intel·ligent mirada a dues bandes: per què Barcelona és atractiva per als turistes, però també si el turisme reassigna significats de la ciutat.

Reivindicant-se com a flâneur, l’autor ha elaborat una obra plena de suggeriments i d’idees per discutir. Des de l’Exposició de 1888 la tensió entre la ciutat pensada cap endins i la ciutat reconeguda des de l’exterior és constant: “La marca Barcelona pot il·luminar, però també pot eclipsar”, diu en referir-se als darrers anys. Una mirada realment interdisciplinària, farcida de referències a obres d’arquitectes, antropòlegs, historiadors, sociòlegs, geògrafs, filòlegs i tota mena d’estudiosos que s’han aproximat a la història urbana. Des d’aquesta perspectiva s’analitzen elements ben diversos d’aquesta Barcelona simbòlica, alguns que semblen poc rellevants, com els panots que es trepitgen al carrer o el groc i el negre dels taxis. D’altres, fruit d’una elaboració que respon a moments històrics i projectes culturals molt determinats, amb una atenció especial a esdeveniments com les exposicions universals o els Jocs Olímpics de 1992. Un recorregut que l’autor fa de la mà de tots aquells que han plasmat una certa imatge de la ciutat, des dels escriptors més canònics (Pla, Sagarra, Mendoza, Vázquez Montalbán...), fins als que generen una imatge a través del cinema (des dels locals fins al Woody Allen), sense oblidar les diferents imatges cantades per artistes tan diversos com Luis Aguilé, Joan Manuel Serrat o el Gato Pérez, sense oblidar la mirada crítica d’un Manu Chao.

El text de Moragas no és autocomplaent i té molt present que hi ha moltes Barcelones, també la de la marginalitat i les perifèries, que desenvolupen símbols específics, com el Districte Cinquè. Interessant, per exemple, la contraposició en la narrativa sobre l’Eixample entre Sagarra i Terenci Moix, que identificava com a espai propi un Raval ple de connotacions simbòliques. O el contrast entre les mirades de les guies urbanes d’Alexandre Cirici Pellicer, que privilegiava el centre històric, i Josep Maria Huertas Claveria, que posava l’accent en la identitat generada als barris. I com a teló de fons, una reivindicació del carrer i de l’espai públic, allà on conflueixen molts significats de la ciutat, allà on es lliura la batalla entre les diverses cosmovisions.

Esgotats tots els alens de la darrera empenta del 1992, i amb tots els elements de crisi amb què convivim, aquest llibre és una excel·lent eina per reflexionar, no només sobre com s’ha construït històricament aquesta ciutat simbòlica, sinó també sobre els xocs de l’actualitat.