_
_
_
_

Barcelona acusa la Generalitat d’anar “a roda” en política de refugiats

L'Ajuntament ha atès 1.890 refugiats aquest any i n'ha acollit 70

Clara Blanchar
Ada Colau en l'obertura del 'comptador de la vergonya’ a Barcelona el juliol del 2016.
Ada Colau en l'obertura del 'comptador de la vergonya’ a Barcelona el juliol del 2016.JOAN SÁNCHEZ

La picabaralla sobre la política de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de refugiats és un clàssic de les comissions de Presidència. També la d'aquest dimarts. El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha presentat, en un primer moment sense dades, el balanç d'un any del programa Barcelona Ciutat Refugi. I l'oposició ha acusat l'executiu de l'alcaldessa Ada Colau d'utilitzar el drama dels refugiats per fer política. La resposta d'Asens –que acabava de demanar no fer "batalla política" amb el tema– ha estat dura. El tinent d'alcalde ha acusat CiU d'anar, des de la Generalitat, "a roda" en les seves polítiques d'atenció a les víctimes de la guerra.

En el torn de preguntes dels grups, Asens ha acabat aportant dades: del gener a l'octubre el SAIER, el servei municipal que atén els refugiats, ha atès 1.890 persones (el mateix període de l'any passat en van ser 1.254). Respecte a l'acollida de refugiats en pisos de la ciutat, n'hi ha 200 en pisos del Govern espanyol i 70 en allotjaments de l'Ajuntament.

Aquests han estat acollits en el marc del Pla complementari que atén casos de persones molt vulnerables, ha explicat el coordinador del programa Barcelona Ciutat Refugi, Ignasi Calvó. A finals d'any en seran 90 i esperen doblar la xifra l'any que ve.

Des de l'oposició, CiU ha retret l'absència de xifres concretes en l'informe i la regidora Francina Vila ha acusat l'executiu de Colau de "voler apropiar-se del clam de tota la societat" sobre el drama dels refugiats. Marlién Barceló, de Ciutadans, ha criticat la falta de coordinació institucional i ha afirmat: "No necessitem fotos i eslògans dient que n'arribaran tres mil o cinc mil", a més de preguntar què ha fet Colau amb els 10 milions pressupostats per atendre refugiats.

També ha demanat concreció ERC, que per boca de Montse Benedí ha demanat "més execució del programa", i ha preguntat en què s'han traduït els convenis signats amb els ajuntaments de Lesbos i Lampedusa. Per part del PP, Àngels Estellés ha assegurat que Espanya "compleix els tractats internacionals, mentre Colau ha volgut fer política amb els refugiats i anar per lliure, fent política amb el drama".

Des de la CUP, Josep Garganté ha criticat, com altres vegades, que Colau atengui els refugiats de guerra i no "els del capitalisme, com els manters o els recollidors de ferralla".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_