Cristina Fernández Cubas: “La imaginació et pot salvar”
L'escriptora catalana rep el Premi Nacional de Narrativa pel llibre de contes 'La habitación de Nona'
"La primera impressió ha estat de sorpresa i la segona de doble alegria: és la primera vegada que es dóna el Premi Nacional de Narrativa a un llibre de contes!". Cristina Fernández Cubas traspuava alegria hores després de fer-se públic que havia guanyat el Premi Nacional de Narrativa 2016 per La habitación de Nona. "Aquest premi no tanca un cicle, n'obre un altre", ha explicat aquest dimecres en roda de premsa a la seu de Planeta de Barcelona. Desapareguda vuit anys de l'escena literària després de la mort del seu marit, l'escriptora catalana ha dit que "a vegades, la vida et dóna alegries" i "que la imaginació et pot salvar i curar".
Aquest dimecres, Fernández Cubas ha omplert la sala de premsa d'una aroma d'entusiasme i optimisme: "Ja estic amb ganes de ficar-me en un altre projecte". També de la melodia del seu mòbil, que no ha deixat de sonar, previsiblement per la quantitat de felicitacions que rebia per missatge. "El premi em donarà un impuls boníssim". L'escriptora ha reconegut que es troba en una etapa d'introspecció en la seva escriptura: "Noto que alguna cosa està germinant dins meu", ha dit Fernández Cubas, que ha aprofitat el moment per submergir-se en els orígens dels seus contes, caracteritzats per la combinació del món quotidià amb el fantàstic. "Recordo quan el meu germà gran m'explicava relats de por"; "jo sempre demanava més i més, creia que la fantasia era possible”, ha dit.
L'escriptora catalana ha compartit el Premi Nacional de Narrativa amb tots els escriptors de contes: "No he sabut mai per què a Espanya aquest gènere no ha estat reconegut com es mereix, no obstant això, puc dir que ara el conte viu un molt bon moment", ha afegit. La habitación de Nona també va rebre el Premi de la Crítica 2015, una obra que conté moltes referències autobiogràfiques de l'escriptora segons la mateixa autora. Fernández Cubas s'ha definit com una "investigadora dels forats foscos de la vida" ."M'interessa el que és allà però no som capaços de veure", ha afegit.
“M'interessen els forats negres de la vida”
Agraïment a la germana imaginària
En els seus llibres, la versemblança és "absolutament necessària" per relatar coses aparentment estranyes, ha remarcat Fernández Cubas, que en les seves històries es converteix en arquitecte, antropòloga o rellotgera, com en El reloj de Bagdad, un conte on els personatges acaben trastornats a causa de la presència de l'aparell: "Em vaig inspirar en el rellotge de casa", ha dit.
L'autora ha acabat la roda de premsa amb un agraïment a Fernanda Cubs, "la meva amiga imaginària", nom que li va servir de pseudònim durant la seva retirada momentània després de la mort del seu marit, el també escriptor Carlos Trías Sagnier: "El meu absolut agraïment a la meva germana imaginària, gràcies a ella he pogut seguir escrivint", ha conclòs emocionada.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
