Les tortures franquistes, al Born

El 27 de setembre del 1975, poc abans de morir Franco, es van produir els tres últims afusellaments del règim. A Barcelona, el jove de 21 anys Juan Paredes Manot, Txiki, militant d'ETA polític militar. Els altres dos, a Madrid i Burgos. Aquest dimarts es commemoren els 41 anys d'aquesta trista efemèride. La data era propícia per presentar al Born CMM l'exposició Això em va passar, que parla de tortures i impunitats durant el franquisme i la primera democràcia. L'exposició forma part de les activitats programades en el cicle Evocacions de la ruïna. 1936-2016, en què el plat fort és una altra exposició: Franco, Victòria, República, impunitat i espai urbà (a partir del 18 d'octubre), que ha generat polèmica des que es va saber que inclourà com a part del muntatge dues de les escultures retirades de la ciutat de l'etapa franquista: l'eqüestre de Franco, creada per Josep Viladomat el 1963 i retirada de Montjuïc el 2008, i La Victoria, de Frederic Marès, del 1939, retirada el 2011, rescatades dels magatzems municipals.

L'exposició, comissariada pel professor Javier Tébar, sorgeix de la universitat. “Quan explico als meus alumnes la repressió i les tortures que es van viure en comissaries i centres de detenció estatals em pregunten 'Això va passar?'”. D'aquí el títol d'aquesta dura mostra que aborda el passat recent —que arriba fins a la primera Transició— a partir de documents i testimonis de persones que van viure i van patir en primera persona, a més d'explicacions de caràcter històric, jurídic o social.

En un espai com és el Born CMM, reconvertit en centre de memòria més enllà del 1714, l'exposició explica com s'ignoraven els drets humans més elementals després d'una detenció, les formes de la repressió i com es practicaven, els protagonistes de dur-les a terme, tant els responsables directes com els còmplices, molts dels quals encara són vius. En un mapa de la ciutat s'explica la topografia amb els llocs on es duien a terme els interrogatoris i s'analitza el paper dels funcionaris (sobretot jutges) fidels al règim que feien els ulls grossos. “És una mostra pionera a Barcelona, Catalunya i la resta de l'Estat espanyol”, va explicar Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde municipal, que va presentar l'exposició.

El recorregut està esquitxat de testimonis que posen els pèls de punta. “M'impressionava molt sentir com torturaven altres companys, els crits, els cops... També em feia venir nàusees el que deien sobre el sexe, que em ficarien una pistola pel cony, que em donarien puntades de peu per inutilitzar-me com a dona. Durant un mes no vaig poder dormir recordant-ho”, relata Trinidad Herrero, de 19 anys, acusada de militar al FRAP.

Per la seva banda, Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria del Consistori, va destacar que l'exposició ha de servir per plantejar-nos “fins on arriba la justícia i fins a quin punt és ètic prendre's la justícia per compte propi quan les institucions no actuen”, a més de preguntar-se: “Si la tortura és un element estructural de la dictadures, la impunitat és un element estructural de les democràcies?”. La mostra conclou amb un vídeo per reflexionar sobre aquesta impunitat en la qual es mostra l'entrevista d'un canal de televisió privat a l'exministre i governador civil de Barcelona Rodolfo Martín Villa, en la qual se li pregunta per la condecoració atorgada el 1977 a l'inspector de la policia Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño, després que hagués estat condemnat anys abans per un tribunal per maltractament a un detingut. La casualitat va fer que, precisament aquest dimarts, una jutge argentina, després de demanar-ne l'extradició, l'obligui a declarar a Espanya pels crims comesos durant la dictadura franquista.