_
_
_
_

Superar la crisi amb pagaments a Convergència

Una empresa va guanyar noves adjudicacions després de donar al partit 210.000 euros mentre estava sense feina i feia un ERO

Oriol Güell
Vista del centre d'atenció primària Onze de Setembre, a Lleida.
Vista del centre d'atenció primària Onze de Setembre, a Lleida.JAVI MARTIN

Hi va haver constructores que van pagar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 3% exacte d’adjudicacions públiques. Altres, amb seu a Madrid, admeten haver donat 400.000 euros al partit com a forma de “ser a Catalunya”. Una investigació d’EL PAÍS revela ara que algunes empreses més van poder ajudar econòmicament la formació –rebatejada com a Partit Demòcrata Català (PDC)– per aconseguir adjudicacions i així salvar-se de la brutal retallada en l’obra pública provocada per la crisi.

És el cas de Construcciones Deco, que fa una dècada facturava 20 milions d’euros anuals. El 2010, aquesta xifra havia caigut a la meitat i, dos anys més tard, s’havia enfonsat fins a 2,1 milions. “La crisi econòmica ens ha afectat de manera brusca”, subscriu l’empresa en un document. “El setembre del 2011, vam finalitzar totes les obres sense tenir noves adjudicacions”, segueix el text.

Els comptes anuals dipositats per Construcciones Deco davant el Registre Mercantil recullen: “Entre novembre del 2011 i març del 2012, s’han amortitzat 30 llocs de treball i s’ha fet un gran esforç per reduir les despeses de personal i estructura”. Fer fora més de la meitat de la plantilla, no obstant això, no va ser l’única mesura adoptada per l’empresa per tractar de revertir la situació. La constructora també va començar a fer una cosa que no havia fet en els anys anteriors: ajudar econòmicament CDC a través de les seves dues fundacions: CatDem i Fòrum Barcelona.

La primera donació va ser el 8 de juny del 2011 i va ascendir a 60.000 euros per a CatDem, segons els comptes de l’entitat, als quals ha tingut accés aquest diari. Aquest mateix any, la constructora va pagar 50.000 euros més a Fòrum Barcelona. I va haver-hi una tercera aportació, de 10.000 euros, a la Fundació Coll i Alentorn, vinculada a Unió Democràtica de Catalunya, llavors sòcia de CDC.

Altres 'ajudes' a CDC

‘Donacions’ del 3% després de guanyar adjudicacions

.

Convergència va rebre a través de les seves dues fundacions donacions de constructores pel 3% exacte de les adjudicacions que havien guanyat poc abans. És el cas d'un poliesportiu a Sant Cugat del Vallès, un centre cívic a Sant Fruitós de Bages i unes obres a Artés, entre d'altres projectes públics.
Pagaments com a ‘carta de presentació’. El Grup Ortiz, amb seu a Madrid, va donar 400.000 euros a CDC abans d'aconseguir diverses adjudicacions. La constructora va admetre que aquests pagaments eren una carta de presentació per entrar al mercat català: “Volíem ser a Catalunya” i “amb aquestes donacions tractàvem de fer-nos notar com a grup empresarial”, va explicar un portaveu.
Abonaments en precampanya. Altres companyies, com el Grup Hestia, van pagar 80.000 euros a CDC durant la precampanya electoral que va portar Artur Mas a la presidència de la Generalitat, al desembre del 2010. Posteriorment, Hestia va sol·licitar a la Generalitat la cessió d'un hospital públic fins llavors gestionat per una fundació a una de les seves empreses, en una operació valorada en més de 300 milions que la Generalitat va autoritzar amb informes que van fer servir arguments falsos.

El 2012, l’empresa va donar 25.000 euros a CatDem i 25.000 més a Fòrum Barcelona, mentre que el 2013 els pagaments van ascendir a 50.000 euros a la primera entitat. En total, la constructora va donar 210.000 euros a Convergència en gairebé 30 mesos i 10.000 a Unió Democràtica.

Després d’aquests pagaments, i després de quasi dos anys sense rebre encàrrecs d’obra pública, la situació de la constructora va començar a millorar el maig del 2012. Aquest mes, la Generalitat va desbloquejar les obres d’ampliació d’una escola a Sant Antoni de Vilamajor (Barcelona). El projecte, valorat en 740.000 euros (sense IVA), va ser adjudicat el 2010 pel Govern tripartit, però va ser paralitzat sine die per CiU després d’arribar a la Generalitat.

Més important va ser l’adjudicació rebuda aquell mateix mes per construir, en unió amb una altra constructora, el centre d’atenció primària (CAP) Onze de Setembre a Lleida per 6,07 milions. L’empresa va aconseguir altres contractes públics el març del 2013 –870.000 euros per ampliar una escola a Vidreres (Girona) – i al juny d’aquell mateix any –3,2 milions per a un altre centre escolar a Vila-seca (Tarragona) –.

Totes aquestes adjudicacions depenien d’Infraestructures, ens públic encarregat d’adjudicar l’obra pública de la Generalitat i el director de la qual llavors, Josep Antoni Rosell, està imputat en el conegut cas 3% que investiga el finançament il·legal de Convergència. Segons consta en un document de l’empresa, “periòdicament, el president del consell d’administració [de Construcciones Deco] es reuneix amb la gerència d’Infraestructures amb la finalitat d’obtenir informació qualitativa de l’evolució del sector i necessitats i expectatives del client”.

La constructora i el Partit Demòcrata Català han declinat oferir la seva versió del cas.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_