Barcelona vol la pau però no l’oblit de la Guerra Civil

“La sort m'ha estat adversa i he caigut presoner. Si voleu evitar vessaments de sang, quedeu deslligats del compromís que teníeu amb mi”, es va dirigir per ràdio —a instàncies del president de la Generalitat, Lluís Companys— el general Goded a tots els revoltats a Barcelona a mitja tarda del 19 de juliol de 1936. El cop militar s'havia parat, però la ferida ja estava oberta, amb les conseqüències que tindria per a la ciutat, la República espanyola, la Generalitat i la cultura catalana a partir de 1939. Als 80 anys d'aquests fets, Barcelona assumeix uns versos de Màrius Torres de 1942 (“Jo vull la pau-però no vull l’oblit”) i una imatge icònica dels primers dies de la Guerra Civil (la de la serenament orgullosa miliciana Marina Ginestà al terrat del reconquistat hotel Colón de Barcelona per les forces obreres) com a estendards dels austers però d'alt valor simbòlic actes que l'Ajuntament, a través del seu Comissionat de Programes de Memòria, ha organitzat per a demà i dimarts.

No hi haurà racó de la ciutat que no faci memòria. El poema "Oda a Barcelona", que Joan Oliver, Pere Quart, va dedicar ple d'esperança i èpica a la fi de 1936 a la Barcelona lluitadora i revolucionària (“Treballa. Calla. / Malfia't de la història. / Somnia-la i refés-la”) servirà de proemi (19.30 hores) a l'audició de l'"Oda a l'alegria" de Beethoven, que s'interpretarà en onze escenaris de la ciutat, des de les places del Diamant, del Clot o de la Universitat, al Refugi 307 del carrer Nou de la Rambla, 175. No és una elecció capritxosa: la peça, interpretada per diferents orquestres, era la que aquell 18 de juliol de 1936 Pau Casals anava a dirigir a la inauguració de la nonata Olimpíada Popular. Va demanar els músics que la interpretessin per última vegada en un assaig amb l'esperança de “tocar-la de nou quan hi hagi pau”. Ja no ho va poder fer a Espanya. Aquella va ser l'última vegada, al Palau de la Música Catalana, on demà s'interpretarà de nou en l'acte institucional que promou la Generalitat.

La majoria dels consells de districte, però també l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, la seu de la UGT o el castell de Torre Baró, entre altres 14 espais, acolliran ja dimarts unes lones amb el vers de Torres i la llegenda: “Barcelona in memoriam 19.07.1936-19.07.2016”. Penjades fins al 29 de juliol, portaran la imatge de la miliciana Ginestà, una de les instantànies iconogràfiques dels primers dies de la revolució. Amb els cabells tallats com un noi, mirant a càmera, apuntant el canó de l'escopeta i amb la trama de la ciutat de fons, Ginestà posava a la terrassa del magnífic Hotel Colón de la plaça de Catalunya. Era el 21 de juliol de 1936: milicians comunistes havien derrotat les forces militars insurrectes allà acantonades. Ginestà no va participar en l'assalt ni mai va empunyar un arma excepte en aquella ocasió en què el fotògraf germano-mexicà Hans Gutmann li ho va demanar. Tenia llavors 17 anys i va passar tota la guerra traduint per al corresponsal del diari soviètic Pravda (i agent de Stalin fins que el va depurar) Mijaíl Koltsov. Els cartells estaran reforçats per una espècie de banda que es plantarà a 520 columnes publicitàries de la ciutat. En ell, a més de recordar els fets, l'aleshores nou protagonisme de les dones o l'ajuda dels brigadistes internacionals, s'afirma que, si bé avui ja gairebé ningú té responsabilitat en el conflicte en cap dels seus sentits, “la memòria de la guerra forma part de la nostra identitat perquè els actes no acaben amb els qui els van protagonitzar, els actes es transmeten, i acceptar el desastre de la guerra com una cicatriu que queda en la complexa identitat de la ciutat i la ciutadania és un exercici de realisme”.

Bona part dels soldats que van participar en la revolta amb els colpistes aquell 19 de juliol a Barcelona van sortir als carrers enganyats pels seus comandaments, que van assegurar que anaven a frenar un aixecament anarquista i, a uns altres, que anaven a desfilar per a la inauguració de la Olimpíada Popular, contraproposta republicana als Jocs Olímpics de Berlín presidits per Hitler. L'esdeveniment esportiu frustrat també serà recordat dimarts pel consistori de dues formes: una reproducció fotogràfica, a mida natural, a la plaça de Catalunya amb Portal del Àngel, de la caseta que havia de rebre els esportistes (hi estaven inscrits uns 6.000 atletes de 23 països, enfront dels 4.106 de 46 nacions de Berlín) i una exposició a l'Estadi Lluis Companys de Montjuïc, que havia de ser l'escenari de l'esdeveniment. Com tantes coses d'aquell 1936, allò tampoc va poder ser.