Obama: “Sigui quin sigui el Govern, Espanya seguirà sent un aliat sòlid”

El viatge serà més breu del previst, però finalment el president dels Estats Units, Barack Obama, torna a Espanya, país que va visitar als anys vuitanta, quan era un jove turista de motxilla a la recerca de la seva identitat. Ara Obama (Hawái, EUA, 1961) arriba quan la seva presidència de vuit anys s'apropa al final, i en una setmana difícil per al seu país, després de les morts filmades de dos homes negres per trets de la policia i la matança de cinc agents. Arriba, també, a un país instal·lat des de fa mesos en la provisionalitat política.

El president nord-americà demana al proper Govern espanyol que, siguin quins siguin els partits que el formin, mantingui el compromís amb els EUA i amb Europa. Obama, que arriba procedent de la Cimera de l’OTAN a Varsòvia (Polònia), remarca la necessitat que Espanya i els seus socis europeus es reforcin i augmentin la despesa en defensa.

Pregunta. Senyor president, la seva visita a Espanya es produeix dues setmanes després de les eleccions generals, amb un Govern en funcions i enmig d'una enorme incertesa a Europa. Qué espera del futur Govern espanyol?

Resposta. En primer lloc, vull dir que tenia molts desitjos de visitar Espanya, un soci europeu indispensable, encara que els espantosos assassinats ocorreguts als Estats Units m'obliguin a escurçar la meva estada. Vaig tenir oportunitat de recórrer el país quan tenia vint anys i viatjava amb motxilla per tot Europa. Mai he oblidat l'hospitalitat del poble espanyol ni la seva meravellosa cultura, i sempre he volgut tornar-hi. A Michelle la va emocionar profundament la rebuda que li van donar els espanyols durant la seva recent visita. Vam tenir l'honor de rebre ses majestats el rei Felip VI i la reina Letizia a la Casa Blanca la passada tardor, i agraeixo enormement la invitació a venir a Espanya.

Tot i que el vot del Brexit ha creat, de fet, certa incertesa, és important recordar que algunes coses no canviaran, com els llaços indestructibles dels Estats Units amb Europa, que inclouen la profunda amistat i la sòlida aliança entre els Estats Units i Espanya. La relació entre nosaltres existeix des de fa segles. Estem units per vincles familiars i culturals, inclosos milions de nord-americans que celebren la seva herència hispana. Espanya és un sòlid aliat a l’OTAN, estem molt agraïts per totes les dècades que porta acollint a les nostres Forces Armades, i som importants socis comercials. Per això els Estats Units tenen el ferm compromís de mantenir la nostra relació amb una Espanya forta i unida.

Espero i preveig que el proper Govern espanyol tindrà aquesta mateixa obstinació en una relació sòlida amb els Estats Units i Europa. Necessitem que Espanya segueixi contribuint a la campanya contra l’ISIS, als esforços antiterroristes per prevenir atemptats i als esforços de l’OTAN per enfortir la nostra posició de defensa i dissuasió. Necessitem una economia espanyola que creixi, que ajudi a sostenir les relacions comercials, el creixement a la UE i l'esperit emprenedor, perquè la globalització crei llocs de treball i oportunitats per a tothom, no només per a uns quants. Necessitem la cooperació d'Espanya per afrontar els reptes internacionals, des dels migrants desesperats que creuen el Mediterrani fins al canvi climàtic. Tinc la confiança que, sigui quin sigui el proper Govern, Espanya seguirà sent un aliat sòlid.

P. Tenint en compte que en una entrevista recent en The Atlantic vostè deia que els nord-americans “no sempre han de ser els que estan en primera línia”, i que hem de ser conscients que els Estats Units no poden resoldre automàticament tots els problemes, quines noves responsabilitats han d'assumir Europa i Espanya per bregar amb l'arc d'inestabilitat que va de Síria al Magrib i l'amenaça del terrorisme autòcton?

R. A diferència de les amenaces tradicionals, com les guerres entre les grans potències, els perills més apressants d'avui dia són transnacionals, com veiem al nord d'Àfrica i a l’Orient Pròxim. La guerra civil a Síria ha causat centenars de milers de morts, ha creat una catàstrofe humanitària, ha enviat onades d'emigrants i refugiats a Europa i ha permès que l’ISIS es fes amb el control d'una franja de territori al cor de l'Orient Pròxim. Els desordres i els conflictes al Magrib han empès molts homes, dones i nens desesperats a fugir buscant la seguretat d'Europa. Des dels seus bastions de Síria i de l'Iraq, l’ISIS ha dirigit o inspirat atemptats —alguns comesos per militants locals— a molts països, als Estats Units i altres membres de l’OTAN.

Crec que el lideratge dels Estats Units és indispensable per a la seguretat i la prosperitat del món. Per això estem al capdavant de la coalició mundial per destruir el’ISIS, treballem sense descans a la recerca d'una solució diplomàtica a la guerra civil a Síria, aportem més ajuda humanitària que cap altre país i promovem una cimera mundial de refugiats la propera tardor per engegar nous compromisos.

D'altra banda, és evident que cap nació —ni tan sols una tan poderosa com els Estats Units— pot resoldre aquest tipus de problemes transnacionals per si sola. Necessitem coalicions i partenariats que aprofitin els millors avantatges de cada país. Vivim més segurs quan els països comparteixen les càrregues i els costos de mantenir la seguretat i la pau internacionals. Per això agraïm a Espanya la seva contribució de personal per ajudar a entrenar a les forces iraquianes en la seva lluita contra l’ISIS. És el primer país al capdavant de la nova força militar conjunta de l’OTAN, que estarà preparada per desplegar-se a tota velocitat a tot Europa, i les tropes espanyoles són crucials per a les tasques de seguretat marítima de la UE i l’OTAN al Mediterrani. A més, Espanya té un destacat historial en les tasques de manteniment de la pau, a Bòsnia, al Líban i a l’Àfrica, entre d’altres llocs. A mesura que augmentin les amenaces actuals, necessitarem que Espanya i els nostres aliats europeus segueixin involucrant-se i això inclou invertir més en la nostra defensa comuna.

P. Vostè es va mostrar escèptic sobre les polítiques d'austeritat de la UE durant la Gran Recessió i, de fet, va adoptar les polítiques oposades als Estats Units. Com valora l'impacte d'aquestes polítiques a Europa i especialment a Espanya?

R. Hem col·laborat estretament al G7 i al G20 amb els nostres socis europeus per treure l'economia mundial de l'abisme i recuperar-nos de la pitjor crisi financera des de la Gran Depressió. Entre altres coses, vam fer un esforç col·lectiu per impulsar la demanda mundial.

Als Estats Units vam procedir de seguida a reformar el nostre sector financer, invertir en la producció industrial, les energies netes, el transport i les infraestructures, i renovar la capacitació dels treballadors. Avui travessem el període més llarg de la nostra història de creació d'ocupació en el sector privat. Les nostres empreses han creat més de 14 milions de llocs de treball nous. Hem reduït la nostra taxa d'atur a la meitat. Els salaris han començat a pujar. Hem rebaixat el dèficit gairebé un 75%. El nostre PIB és superior al d'abans de la crisi. Encara queda molt per fer per reduir la desigualtat econòmica i social i ajudar els treballadors i les famílies que tenen dificultats per tirar endavant, però anem en la bona direcció.

És cert que alguns països europeus van adoptar una estratègia econòmica diferent, amb mesures d'austeritat. Crec que aquesta és una de les raons per les quals Europa està tenint un creixement més lent. En certs llocs porten un decenni d'estancament. Europa està començant ara a tornar on estava abans de la crisi. I, al meu entendre, aquest ha estat un factor important de les frustracions i les inquietuds visibles en molts països europeus, la preocupació que els beneficis de la integració de les economies i la globalització no arriben a tots per igual.

Espanya, sens dubte, ha tingut una trajectòria especialment difícil en els últims anys. La crisi bancària i la recessió van colpejar de forma brutal molts espanyols, que van perdre els seus estalvis i els seus llocs de treball. No obstant això, gràcies a una combinació de factors —difícils reformes estructurals, consolidació fiscal, inversions i, sobretot, la capacitat d'adaptació dels espanyols—, Espanya ha superat una etapa. L'economia està tornant a créixer, amb una de les taxes de creixement més altes d'Europa. Existeixen noves esperances per al futur. Per descomptat, l'atur segueix sent massa alt, sobretot entre els joves. A Espanya, a Europa i a tot el món, jo continuaré defensant polítiques que pensin en la nostra gent, impulsin el creixement i crein ocupació, com el Partenariat Transatlàntic de Comerç i Inversions.

P. En el context del Brexit, el populisme i el malestar econòmic, creu que el projecte europeu està en perill?

R. Com he dit, crec que una Europa integrada és un dels més grans triomfs polítics i econòmics de la nostra època, i mai hem de donar-la per feta. Però no hi ha dubte que aquest projecte d'integració s'està posant a prova més que mai. No és moment de complaences. L'arribada d'immigrants i refugiats a Europa ha tornat a centrar l'atenció en la política de fronteres de la UE i la capacitat dels Estats membres de treballar junts per abordar desafiaments compartits. El creixement lent en tot el continent ha deixat massa europeus, sobretot joves, sense treball i plens de frustració. En tots els nostres països hi ha massa persones que se senten desfavorides per la globalització i l'automatització. Molts d'aquests factors van contribuir al fet que Regne Unit votés abandonar la UE.

Faríem malament a no tenir en compte aquestes forces. Els Governs i les institucions de la UE han de demostrar que estan en contacte amb les preocupacions diàries dels ciutadans i saben reaccionar degudament. En lloc d'impedir el comerç o recórrer al proteccionisme —que ni tan sols és possible en una economia globalitzada—, tots els nostres països, entre ells els Estats Units, han d'esforçar-se més a garantir que la globalització, les economies integrades i el comerç crein ocupació i oportunitats per a tothom. Necessitem invertir més en educació, aptituds i formació professional, que ajuden a reduir les desigualtats i fan que la gent prosperi en una economia globalitzada. I hem de rebutjar la mentalitat del ‘nosaltres contra ells’ que intenten vendre'ns alguns polítics cínics. Hem de ser fidels als valors eterns que defineixen les nostres societats, plenes de vida i diversitat, i dels quals procedeix en gran part la nostra força: el nostre compromís amb la democràcia, el pluralisme, la inclusió i la tolerància.