Les retallades d’Artur Mas van reduir en un miler els metges de família

La porta d’entrada al sistema sanitari, l’atenció primària (AP), ha estat a la vora del col·lapse durant els anys de crisis. A la falta de recursos econòmics que ha afectat tota la sanitat catalana se li ha sumat el degoteig incessant de baixes del personal mèdic durant els anys de retallades del govern d’Artur Mas. Segons exposa el Departament de Salut en una resposta parlamentària, el nombre de facultatius d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) —l’empresa pública que aglutina vuit grans hospitals i el 80% de l’AP— s’ha reduït un 15% entre el 2010 i el 2015. En aquest període, l’ICS va retallar un miler de metges de família. El personal d’infermeria també es va reduir un 11,8% (787 infermers menys) en la mateixa època.

Per àrees sanitàries, la gerència territorial que més ha sofert el degoteig de facultatius ha estat la regió de l’Alt Pirineu i l’Aran, que va perdre un 24% dels seus metges (va passar de 81 el 2010 a 61 el 2015). La gerència territorial de Barcelona Nord i el Maresme també va reduir un 20% el personal mèdic (més d’un centenar).

“Aquests anys de retallades han suposat una sobrecàrrega tremenda i un esgotament molt fort per als metges. Tenen més feina i amb unes condicions molt pitjors”, va explicar ahir Cesca Zapater, portaveu del Fòrum Català d’Atenció Primària (Focap). Els facultatius denuncien els perjudicis de les retallades no només per als mateixos treballadors, sinó també per als pacients. “Si un metge es posa malalt o se’n va de vacances, els altres han de deixar part del seu contingent per ocupar-se de les agendes dels seus companys. I això perjudica el pacient perquè el metge disposa de menys temps per atendre’l”, va apuntar Zapater.

Però no només els metges han sofert una retallada de personal. També els infermers han vist reduïda la plantilla en els últims sis anys. El 2010, l’ICS tenia 6.648 professionals d’infermeria i el 2015 aquesta xifra havia baixat gairebé un 12%.

Amb tot, a part de la retallada quant al nombre de sanitaris, l’evolució de les xifres de la plantilla de l’ICS en els anys de crisis també posen de manifest una precarització dels llocs de treball. Els tipus de contracte de la plantilla global de l’empresa pública (metges, infermeres, treballadors de gestió i serveis, residents i altre personal sanitari) han canviat de forma desigual. El nombre de treballadors fixos va baixar un 3,5%, però els interins es van reduir molt més, un 17,5% (de 8.956 a 7.621). “S’han deixat de fer interinatges per fer més contractes eventuals d’un dia, una setmana o un mes”, va criticar la portaveu de la Focap. Un informe del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) corrobora precisament aquesta tendència cap a la inestabilitat laboral i la precarització dels facultatius: el 25% dels col·legiats tenen contractes temporals i el 9,3% són falsos autònoms (els fan contractes de prestació de serveis, però han de pagar-se la Seguretat Social ells mateixos malgrat fer treball estructural). Aquesta inestabilitat augmenta com més joves són els facultatius: el 47% dels menors de 45 anys tenen contractes temporals.