Alcaldes independentistes de l’Ebre es resisteixen a retirar estàtues franquistes
Vilalba dels Arcs i Sant Carles de la Ràpita copien les tàctiques dilatòries del convergent Bel a Tortosa
Una plantació d'espigats molins eòlics domina la rural silueta de Vilalba dels Arcs. Aquest petit municipi, no arriba als 1.000 habitants, de la ventosa Terra Alta té un parc d'aerogeneradors que, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, s'ha convertit en el pilar de l'economia de la zona. Des que es va posar en marxa ha ajudat a esmorteir els índexs d'atur i els ingressos que rep el consistori en forma de taxes s'han duplicat. A la comarca hi ha abundància d'infraestructura eòlica però no tothom se sent còmode amb la proliferació de "ventiladors", terme que usen els contraris a la profusió de parcs per definir els aerogeneradors. No obstant això, més revolada que la que generen les colossals aspes dels molins ha suscitat recentment una discreta creu de pedra que es troba dins de l'entramat urbà del poble. "¡Caídos por Dios y por España Presentes!" proclama una inscripció esculpida a la base de la creu. El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha amonestat el consistori de Vilalba i li ha recordat que, atenent a la Llei de Memòria Històrica, la creu franquista hauria de ser enderrocada. Una recomanació que també manté la sotsdirecció general de Memòria, Pau i Drets Humans de la Generalitat, un ens que depèn del Departament de Relacions Institucionals que comanda Raül Romeva.
No obstant això, des de l'Ajuntament, governat per Esquerra Republicana amb una aliança amb un partit independent, s'obvien les indicacions donades pel Síndic i s'opta per deixar la decisió en mans dels veïns. "El més lògic és que respectem el que decideixi la majoria del poble", ha manifestat l'alcaldessa Teresa Mariné. El consistori accedeix a tapar la inscripció d'homenatge als caiguts del bàndol nacional però argumenta que, retirar o no la creu, és decisió dels veïns i els convoca a pronunciar-se en una consulta popular.
“Caídos por Dios i per Espanya, presents!”, diu una inscripció
És la mateixa via a la qual s'acull l'ajuntament de Tortosa, governat pel convergent Ferran Bel, per acabar amb el debat sobre què fer amb l'enorme estàtua franquista que s'aixeca sobre el llit del riu Ebre.
Ferran Bel, alcalde des del 2007 i ara també diputat al Congrés, ha evitat insistentment tramitar l'enderroc de l'obelisc commemoratiu de la Batalla de l'Ebre. Ara defensa que una consulta popular és la manera de dirimir un assumpte "que no s'ha sabut resoldre durant molts anys". Bel apunta que 19 dels 21 regidors de l'ajuntament de Tortosa aposten per sotmetre la retirada del monument a la voluntat popular. Només la CUP es mostra partidària de la demolició automàtica. Una opció a la qual també dóna suport la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa.
Es dóna la circumstància que el Parlament va votar, a primers de març, tombar “immediatament” i sense consulta prèvia el monument commemoratiu franquista. La cambra catalana va registrar una votació que va deixar 43 vots a favor de la retirada, 42 en contra i 46 abstencions. La proposta va generar la primera divisió interna en el grup de Junts pel Sí. Els diputats convergents van votar en contra de retirar el monument, com el PP, mentre que els seus socis d'Esquerra es van abstenir.
Els alcaldes opten per consultar els veïns i respectar el que decideixin
A una vintena de quilòmetres de Tortosa, a Sant Carles de la Ràpita, s'hi troben uns dos monuments més d'orígens predemocràtics i que, igualment, han suscitat retrets del defensor del poble català. La creu de la Torre de la Guardiola, que es va construir per festejar els 25 anys de dictadura del Caudillo, i l'estàtua del Crist del Sagrat Cor tenen connotacions d'"exaltació franquista".
A Sant Carles de la Ràpita hi governa Esquerra i és el municipi natal de Lluís Salvadó, secretari general adjunt del partit republicà i mà dreta del vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.
En el seu informe, el Síndic de Greuges alerta que "afrontar el passat i fer justícia" és una assignatura pendent i que, per donar compliment a la Llei 52/2007, és obligatori ensorrar el rastre de la repressió franquista.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.