El consum de cocaïna provoca alteracions cerebrals

De cara a la galeria, la cocaïna desinhibeix, excita, fa valent i fins i tot fa perdre la percepció de la realitat. De portes endins, concretament a l'interior del cervell, provoca greus alteracions. Un equip de científics de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i la Universitat Autònoma de Barcelona han demostrat, per primera vegada, que la cocaïna altera les funcions cerebrals i modifica l'estructura d’aquest òrgan. Aquestes adulteracions provoquen, per exemple, que el cervell dels consumidors no detecti les conseqüències adverses del seu comportament.

Una trentena de persones diagnosticades amb una addicció a la cocaïna però en fase de desintoxicació van participar en l'estudi, que s'ha publicat a la revista Addiction Biology. Els investigadors van sotmetre el grup a un joc d'atzar i van observar la seva activitat cerebral a través de tres tècniques diferents de neuroimatge per ressonància magnètica. Els experts volien veure, de manera simultània, la funció cerebral, l'estructura de la substància grisa i la blanca i l'estat de les vies de comunicació entre les àrees del cervell. "Vam descobrir que havien patit canvis en els tres elements que estudiàvem", resumeix el doctor Jordi Riba, investigador principal de l'estudi.

Aquesta troballa ens explica per què la gent no cessa en el consum i té tantes recaigudes

Les ressonàncies magnètiques van revelar que, a diferència de la població sana, els consumidors de cocaïna tenien una zona primitiva del cervell hiperactivada. Es tracta de l'estriat ventral, una baula de l'anomenat "circuit de recompensa", vinculat a afavorir comportaments bàsics, més aviat automàtics i impulsius, com menjar o el sexe. Els experts van advertir que aquesta hipersensibilitat contrastava amb una hipoactivitat en una altra part del cervell molt més evolucionada, l'escorça prefrontal, encarregada de regular la mateixa conducta. "Davant de condicions adverses, en aquest cas era que fallaven en una aposta, els voluntaris sans activaven l'escorça prefrontal per afrontar-ho, però aquesta zona estava desactivada en els consumidors de cocaïna", assenyala Riba.

A més, els investigadors van trobar que, a part de les anomalies en la funció cerebral, els consumidors també tenen canvis en l'estructura del cervell. "Veiem que, en la substància grisa, s'ha reforçat el circuit de recompensa i les connexions entre si mentre que disminueix la mida de la substància blanca fora de l'àrea de recompensa", apunta el metge. Això significa que apareixerien reforçades les estructures que tracten la gratificació en detriment de les àrees que controlen processos cognitius com són la regulació de la mateixa conducta i l'atenció.

"Aquesta troballa ens explica per què la gent no cessa en el consum i té tantes recaigudes. No és per simple debilitat o falta de força de voluntat, és que l'estructura cerebral ha canviat", conclou Riba. Els experts investiguen ara si aquest dany cerebral és irreversible o, a mesura que el pacient redueix el consum, el cervell és capaç de regenerar-se i normalitzar les seves funcions.