Un pla de xoc social per executar

Els departaments que s'encarreguen dels temes socials dins del nou Govern s'han trobat amb una llarga llista d'assumptes pendents. No es tracta només del compromís de complir el pla de xoc que va permetre l'acord entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, sinó d'abordar una cosa tan simple com la realitat: més d'un 20% de catalans estan en risc de caure en la pobresa.

Boi Ruiz, per exemple, va deixar la cartera de Salut amb molts fronts oberts. El departament, especialment sensible per als actors socials i que té la dotació pressupostària més elevada, ha estat un dels més castigats per les retallades que va fer l'Executiu d'Artur Mas. Al nou conseller, Toni Comín, li tocarà bregar amb les sospites de privatització que han enfosquit la gestió de Ruiz.

Bassa i Comín hauran d’esforçar-se per agradar tant a JxSí com a la CUP

Dolors Bassa, la nova encarregada de l'àrea d'Afers Socials i Treball, haurà de lluitar, com Comín, per aconseguir el pressupost suficient per complir les mesures del pla de xoc. Organitzar un sistema de rendes per intentar reduir les desigualtats és una de les seves prioritats. Però, com el seu company a Salut, haurà de fer maniobres per agradar tant als membres de JxSí (Convergència i Esquerra, de vegades en contradicció) com a la CUP.

D'entrada, la manera com s'ha estructurat el Govern genera dubtes sobre la coordinació de les àrees socials. En teoria, Neus Munté, portaveu i consellera de Presidència, lidera una àrea social de la qual depenen Ensenyament (en mans de Meritxell Ruiz) i Sanitat, però no els Afers Socials, que pengen de l'àrea econòmica, que encapçala el vicepresident Oriol Junqueras. Es desconeixen els mecanismes de treball interdepartamental o el nivell d'influència que Munté o Junqueras poden tenir sobre els temes, ja que també tenen cartera pròpia.

Consorci sanitari de Lleida. El pla d'unificar la sanitat pública de Lleida en un consorci es va considerar una privatització encoberta per part dels lleidatans i tota l'oposició. ERC va retirar el seu suport poc abans de les eleccions municipals. El projecte es va paralitzar temporalment a l'espera d'aconseguir “consens”. Comín haurà de decidir si segueix endavant, com vol CDC, o si ho descarta, com anhela la CUP.

L’estructura del Govern genera
dubtes sobre la coordinació
entre les àrees socials

VISC+. El projecte de venda de dades sanitàries anònimes va tenir, des del primer moment, l'oposició de la CUP. El pla segueix endavant, més lent i amb menys pretensions del que s'esperava. Els seus ideòlegs no han deixat clar si, en un futur, empreses privades podran fer servir aquestes dades. El pla de xoc preveu repensar la iniciativa.

Llistes d’espera. L'acord amb la CUP parla de reduir un 50% les llistes d'espera en visites a l'especialista i proves diagnòstiques i un 10% en les intervencions. Ruiz ja va reduir l'espera quirúrgica el 2014, però la tendència en proves diagnòstiques segueix a l'alça (un 13% el 2015). La mesura, condicionada a l'aprovació dels pressupostos, tindria un cost d'uns 96 milions d'euros.

Només centres públics al Siscat. Comín ja s'ha compromès a treure de la xarxa d'hospitals públics (Siscat) les empreses amb ànim de lucre. Això vol dir que IDC Quiron Salut, titular del Sagrat Cor, la Clínica del Vallès i l'Hospital General de Catalunya, deixaria de donar assistència pública. Comín no ha explicat sota quina fórmula trencarà aquests vincles.

Aliances estratègiques. Aquest és l'eufemisme que s'ha utilitzat fins ara per transferir serveis entre centres sanitaris, independentment de la seva titularitat. És el cas de l'aliança entre hospitals a Girona, que va permetre externalitzar el servei d'al·lergologia. Aquests acords són una línia vermella per a la CUP. Revertir-los, una promesa del pla de xoc.

Concursos en atenció primària. Suspendre definitivament la licitació de l'atenció primària és una mesura recollida en el pla de xoc, però que ja s'estava executant actualment. Comín haurà de veure com encaixa jurídicament la gestió del 20% dels centres d'atenció primària que no depenen de l'Institut Català de la Salut ni de cap altra empresa pública.

Renda mínima d’inserció (RMI). JxSí i la CUP coincideixen en la necessitat de reformar el sistema de rendes, tot i que difereixen en el mecanisme. El punt d'acord que recull el pla de xoc és una recuperació de les condicions de la RMI anterior a les retallades realitzades en la primera legislatura de Mas. Tornaria a ser un dret subjectiu. Els pressupostos haurien de dotar el programa amb 70 milions d'euros més. Bassa espera que al final de la legislatura es pugui implementar una “renda bàsica de ciutadania”, que CDC no preveu. També es parla d'establir un salari mínim de 1.000 euros a Catalunya, una mesura que Bassa assegura que “encara no pot explicar com es farà”, segons va admetre en una entrevista a la Xarxa.

Escoles bressol. La Generalitat va delegar en les diputacions el finançament de les escoles bressol. La CUP li va arrencar el compromís a JxSí de destinar 15 milions dels comptes a complir la demanda insatisfeta o reduir les quotes de les famílies. A Catalunya la cobertura de l'educació de 0 a 3 anys és del 35,9% dels infants. També hi ha cinc milions que es destinaran a reduir les ràtios als centres situats en zones socialment desfavorides.

Beques menjador. El pla de xoc estableix una modificació progressiva dels barems a fi d'augmentar la cobertura, tenint en compte els criteris que determinen el llindar de risc de pobresa. Encara que no es parla d'un nombre específic i el mandat passat la partida estava oberta, les noves condicions farien augmentar considerablement el nombre de destinataris. A l'octubre ja s'havien lliurat més de 68.000 beques menjador, però un 25% dels nens catalans (uns 270.000) estan en risc de pobresa.

Dependència. La injecció de 50 milions d'euros prevista en el pla ha de servir per augmentar les places de residència i les anomenades PEV, les ajudes per sufragar una residència privada mentre s'assigna una pública. La Generalitat destina més diners que l'Estat a finançar aquesta llei, a la qual se suma aquest any la integració progressiva del grau I de dependència, el més lleu. Més de 53.000 persones ja tenen aquest nivell reconegut.

Pobresa energètica i habitatge. El reglament de la llei que va sorgir després de la iniciativa legislativa popular antidesnonaments encara s'ha de desenvolupar i el pla de xoc diu que es tramitarà per la via urgent. Encara s'ha de determinar quin departament intentarà tancar les negociacions amb les empreses subministradores perquè efectivament es comprometin amb “almenys el 50%” del fons per pagar els rebuts de les persones que no poden assumir-los. Dels 10 milions d'euros extra per a habitatge, ja s'ha destinat una part a reforçar la línia d'ajudes urgents al lloguer per a les famílies en risc de desnonament.