El sou mitjà declarat a Hisenda cau al nivell més baix des del 2007

La fotografia salarial que ofereixen les dades tributàries mostra que el sou mitjà dels treballadors declarat a Hisenda per les empreses ha caigut a 18.420 euros anuals (equivalent a 14 pagues de 1.315 euros), el mínim des del 2007. El salari mitjà va resistir força bé la crisi fins al 2011. El 2012, l'any de la reforma laboral, va caure amb força, segons les dades d'Hisenda. I el descens ha continuat el 2013 i el 2014, segons les dades publicades ahir. En canvi, el salari mitjà del grup dels més privilegiats, els que cobren més de 10 vegades el salari mitjà interprofessional (SMI), no ha parat de pujar en tota la crisi.

L'estadística d'Hisenda apunta a desigualtat i precarietat, d'una banda, però també a creació d'ocupació, de l'altra. Per primera vegada des que va començar la crisi, augmenta el nombre d'assalariats inclosos en la informació sobre Mercat de treball i pensions en les fonts tributàries, i les dades del 2014 van ser publicades ahir pel Ministeri d'Hisenda. El total puja a 16.899.024 persones, 217.000 més que el 2013.

El volum de salaris declarats també repunta lleugerament i arriba als 311.279 milions d'euros, uns 2.600 milions més que l'any anterior. És el primer ascens després de cinc anys de caiguda, però les xifres segueixen molt lluny dels 366.819 milions del 2008. La crisi, en forma de pèrdua de llocs de treball i rebaixes salarials, ha passat factura a les retribucions dels treballadors.

La informació d'Hisenda sobre salaris és una fotografia molt rica i realista de les retribucions anuals que les empreses paguen als seus treballadors a Espanya. Les estadístiques que es basen en declaracions de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) tenen el problema que molts estan exempts de declarar. En canvi, aquests són dades de retencions i salaris de les empreses, que és obligatori declarar des del primer euro.

Biaix a la baixa

Al mateix temps, atès que és un resum de retribucions anuals, cal analitzar-lo amb prudència. Les xifres inclouen dades de pensionistes que hagin fet alguna feina durant l'any, de treballadors temporals o a temps parcial, de treballs d'estiu o esporàdics que, com que són agregats i expressats en termes anuals, podrien donar a entendre equivocadament que a Espanya hi ha més d'un terç de treballs en els quals el sou és inferior al salari mínim interprofessional (SMI, que ascendeix a 9.034,2 euros anuals o 14 pagues de 645 euros). Hisenda adverteix expressament que hi ha un biaix a la baixa del salari mitjà enfront d'altres estadístiques i que “no es pot interpretar el nombre de perceptors a la part baixa de la distribució salarial (per sota d'un SMI) com a persones que perceben un salari inferior al salari mínim”.

Tenint en compte totes aquestes puntualitzacions, el sou mitjà declarat va caure a 18.420 euros, que és el nivell més baix des de l'any 2007 i se situa un 3,6% per sota del nivell que va obtenir el 2010. La impressió és que, a diferència de l'any de la reforma laboral, la caiguda del salari mitjà del 2014 no es va deure a rebaixes de sou pròpiament dites, sinó més aviat al fet que gairebé tots els treballadors que s'incorporen ho fan en els grups de sous més baixos. Això sembla que és conseqüència de l'augment de la precarietat i la temporalitat en l'ocupació que posen de manifest les estadístiques laborals.

Curiosament, mentre que el sou mitjà ha caigut amb força, el del grup més privilegiat, el d'aquells amb salaris que suposen més de 10 vegades el salari mínim, és a dir, aquells als quals les empreses declaren que paguen més de 90.342 euros a l'any o més de 6.450 euros al mes (en 14 pagues), no ha parat de créixer. El 2014, el sou mitjà d'aquest grup, en el qual s'inclouen 127.706 persones, va augmentar un 1%, fins als 148.824 euros.

Per comunitats, el sou mitjà més alt és el de Madrid (24.576 euros) i el més baix, el d'Extremadura (13.559 euros).