Brussel·les retreu als Governs els seus incompliments amb els refugiats

La resposta europea a la crisi de refugiats és molt més lenta del que requereixen les circumstàncies. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el del Consell Europeu, Donald Tusk, han utilitzat aquest divendres tota la seva artilleria diplomàtica per enviar una carta als Vint-i-vuit en la qual els urgeixen a implicar-se més. Per retratar-los, el text estava acompanyat d'un sucós annex en el qual la Comissió compara el que els líders han compromès amb el que han complert fins ara, una mínima part de l'acordat. “No ens podem permetre un fracàs en aquesta prova”, adverteix Juncker.

L'Executiu comunitari creu que els esforços dels Estats membres no estan a l'altura dels que realitzen les institucions europees. Després de llançar diversos missatges admonitoris, Juncker ha recorregut a una carta per a tots els caps d'Estat i de Govern perquè accelerin els compromisos. La missiva –correcta, però contundent–  també està signada per Tusk i pel primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel, el país del qual assumeix aquest semestre la presidència rotatòria del Consell. “Hem d'estar a l'altura del repte. Hem de trobar noves solucions. Però sobretot hem d'aplicar el que vam dir que faríem”, insta el text, al qual ha tingut accés EL PAÍS.

La Comissió sí que ha fet públics els annexos que evidencien la gran quantitat de tasques pendents que tenen els Estats. El balanç serà actualitzat diàriament. Aquestes són les principals mesures anunciades i que encara estan lluny de complir-se:

Finançament

En la cimera extraordinària del 23 de setembre, els líders europeus van acordar elevar les seves aportacions per ajudar Síria, els països veïns i els africans com a llocs d'origen i trànsit dels principals moviments migratoris. Dels 5.600 milions d'euros acordats, la Comissió ha posat la seva part (2.800), però els Estats amb prou feines han ofert un 18% (516 milions) del que els correspon. Això provoca un desfasament de 2.284 milions.

L'únic apartat en què gairebé s'han aconseguit les expectatives és el capítol del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, clau per atendre els refugiats in situ (experts i polítics europeus relacionen la falta de recursos d'aquest programa amb la gran afluència de sirians cap a Europa).

En el fons per a Síria, només vuit Estats han realitzat aportacions molt minses, la qual cosa deixa la partida corresponent als països (500 milions d'euros que se sumen a 500 més del pressupost comunitari) pràcticament sense cobrir. Pitjor acollida  ha tingut el fons fiduciari per a Àfrica, la gran aposta de la Comissió per negociar amb els Estats africans –el proper 11 i 12 de novembre a Malta– més control dels fluxos migratoris perquè no arribin a Europa. Brussel·les ha posat 1.800 milions i esperava una quantitat idèntica dels pressupostos nacionals. De moment només han arribat 28,8 milions provinents de 10 Estats (Espanya entre ells).

La pugna financera, en qualsevol cas, només ha començat. Un alt càrrec comunitari estima que el repte dels refugiats obligarà a desemborsar entre 10.000 i 20.000 milions d'euros en els dos anys vinents.

Repartiment d'asilats

Demostra millor que cap altre epígraf la falta de reflexos per afrontar un problema sobrevingut. La reubicació de 160.000 demandants d'asil des de Grècia i Itàlia (on arriba la majoria) cap a altres socis constitueix la principal novetat d'aquesta crisi. Però només 14 Estats han ofert plaça als estrangers que han de desplaçar-se des de sòl grec o italià. Els més generosos han estat Suècia i Romania, amb 300 places cadascun, seguits de Finlàndia (200), Malta (131) i Portugal (130). Espanya n'ha ofert 50.

D'aquests escassos compromisos sobre el paper amb prou feines se n'ha realitzat una part minúscula: 86 són les persones que efectivament han viatjat des d'Itàlia a Suècia i a Finlàndia. La resta espera tràmits burocràtics. I els 160.000 pactats han d'estar ressituats en dos anys.

Personal desplegat

Perquè les autoritats de Grècia i Itàlia puguin registrar tots els estrangers, decidir qui opta a la reubicació i qui serà expulsat perquè no compleix les condicions per demanar asil, es necessita molt personal addicional. Frontex, l'agència europea de fronteres, va demanar fa més d'un mes 743 policies, dels quals n'ha obtingut 353. Alemanya, França, Holanda, Espanya, Àustria i Regne Unit han estat, per aquest ordre, els més actius en les seves ofertes, encara que 13 Estats més han compromès personal.

Una sort similar ha tingut la petició de l'oficina europea d'asil per reunir experts a identificar refugiats. Dels 374 sol·licitats, n'ha rebut 153. També aquí, Espanya se situa entre els països més actius.

Mantes, tendes i material

La falta de recursos en aquest terreny representa un gran risc amb l'arribada del fred. Fonts comunitàries temen que es produeixin les primeres morts de refugiats en sòl europeu per dormir al ras i exigeixen més implicació.

Els tres països que han sol·licitat ajuda material (Croàcia, Eslovènia i Sèrbia, que pot acollir-se a aquest mecanisme malgrat no formar part de la UE) han rebut una resposta menor. Només Àustria, Alemanya, República Txeca, Holanda, Hongria, Eslovàquia, Regne Unit i Romania han ofert recursos com coixins, mantes, sacs de dormir o tendes de campanya. La bretxa entre l'oferta i les necessitats reals és enorme.

Places d'acolliment

Els països de l'anomenada ruta dels Balcans (els 11 Estats d'origen, destinació i trànsit dels refugiats que accedeixen a la UE per Turquia, des de Grècia fins a Alemanya) es van comprometre diumenge passat a crear, amb l'ajuda de l'agència de l'ONU per als refugiats (ACNUR), 100.000 places d'acolliment per a refugiats (en centres, albergs, hostals o allotjaments privats). Aquesta quantitat es desglossa en dos paquets: 50.000 corresponen només a Grècia (per ser la principal porta d'entrada a Europa) i la resta les assumeix ACNUR per anar habilitant-les als països de la ruta dels Balcans.

En aquest capítol, els compromisos sembla que van més ràpids. De les 50.000 places que gestionarà ACNUR, se n'han ofert en només quatre dies 12.000 (5.000 d'Àustria, 3.000 de Sèrbia i 2.000 tant de Croàcia com d'Eslovènia).

Custòdia de fronteres

L'operació per desplegar 400 policies a la frontera d'Eslovènia amb Croàcia per gestionar els elevats fluxos de refugiats que transiten per allà difícilment complirà la meta temporal marcada. Els líders es van donar una setmana per engegar-la i de moment s'han ofert 183 agents (només 43 són allà o a punt d'arribar-hi). Amb tot, el ritme de compliment en aquest aspecte és també més elevat que en altres. Més difusos resulten els avenços en el control d'altres punts calents: les fronteres entre Bulgària i Turquia, entre Croàcia i Sèrbia i entre Grècia i els seus veïns balcànics (Albània i Macedònia). Frontex ja ha enviat cartes als països afectats per gestionar la situació i ara espera resposta.