_
_
_
_

El jutge atribueix a 4 fills de Pujol un lucre de 2,3 milions amb accions

L'operació contra la família Pujol ha destapat els beneficis amb què es van lucrar quatre fills de l'expresident gràcies a l'empresari Carles Sumarroca

Jesús García Bueno
Jordi Pujol Soley envoltat de periodistes en sortir, ahir, de casa seva a Barcelona.
Jordi Pujol Soley envoltat de periodistes en sortir, ahir, de casa seva a Barcelona.Alejandro García (EFE)

L'operació contra la família Pujol ha destapat els beneficis amb què es van lucrar quatre fills de l'expresident gràcies a l'empresari Carles Sumarroca, fill d'un dels fundadors de Convergència. Jordi, Josep, Pere i Oleguer van obtenir 2,3 milions amb la venda d'accions de General Lab. Dos anys abans, les havien comprat per només 42.000 euros. L'empresari "va afavorir sense justificació" els Pujol en oferir-los les accions "a un preu significativament inferior al real en aquelles dates", segons les interlocutòries d'entrada i registre de l'Audiència Nacional, als quals ha accedit EL PAÍS.

El lucre amb les accions és una de les activitats que va motivar l'operació Hades (el déu grec de l'inframón), que dimarts va posar a la diana la família Pujol pel presumpte blanqueig de diners d'origen il·lícit a Andorra. La història d'aquest gran negoci dels Pujol comença amb una anàlisi de sang, segons el que va explicar Jordi Pujol Ferrusola a la seva declaració com a imputat davant el jutge, fa ja més d'un any. “M'haig de fer una anàlisi i Carles [Sumarroca] em diu: “Vés-hi i veuràs el que hem creat!”.

Pujol Ferrusola va visitar General Lab, una empresa dedicada a les anàlisis clíniques. I va quedar “molt impressionat”. Tant, que va viatjar “al Marroc, Mèxic i l'Argentina” per exportar el model a aquells països. Però el projecte no va tirar endavant i el primogènit dels Pujol es va quedar sense cobrar. Llavors va suggerir a Sumarroca “si seria tan amable” de donar-li “una opció d'unes accions per comprar-les-hi”, va afegir.

Más información
Els negocis públics de la família Sumarroca
La policia rastreja les comissions de quatre empresaris al primogènit
La justícia investiga ara els Pujol com una trama familiar delictiva

El fill del president no va voler invertir només a General Lab, sinó que va oferir fer-ho també als seus germans. A Marta, Mireia i Oriol –l'exnúmero dos de Convergència imputat per cobrar suborns en el cas ITV– no els va interessar. Els altres tres, més avesats als negocis, van veure una oportunitat d'or. No es van equivocar. Josep va proposar usar una empresa de la seva propietat (MT Tahat) per vehicular l'operació. Jaume Ferrer, que va ser vicepresident del Barça i també està imputat en el cas, era apoderat de la societat, una de les que es van escorcollar dimarts per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF).

La compra es va formalitzar el 2005. MT Tahat –i, amb ella, els quatre germans– van adquirir un total de 700 accions a Proelec, una “societat patrimonial de la família Sumarroca” que, al seu torn, posseïa les accions a General Lab. L'empresa d'anàlisis clíniques, de fet, estava controlada llavors pels Sumarroca.

El jutge al·ludeix en la interlocutòria només a les 100 accions que va comprar Jordi Pujol Ferrusola per 6.000 euros. Dos anys després, el grup francès Labco va comprar l'empresa i el primogènit va rebre 329.535 euros. Encara que no apareix esmentada explícitament pel jutge, fonts del cas han concretat a EL PAÍS la distribució de les accions dels germans: 100 per a Jordi, 100 per a Pere, 200 per a Oleguer i la resta, 300, per a Josep. El total de la inversió suma 42.000 euros, cosa que significa, també, que els quatre van obtenir amb la venda 2.306.745 euros.

La inversió inicial s'havia multiplicat per 54, un rendiment que el jutge José de la Mata veu injustificat. El preu de compra, adverteix, va ser “significativament inferior” al preu real que tenien les accions de General Lab el 2005. I conclou que Sumarroca “va afavorir, sense que consti justificació, amb un preu inferior al de mercat, l'obtenció d'importants beneficis” al primogènit i a “tres dels seus germans”.

L'operació és sospitosa, a més, perquè “no consta el contracte de venda” ni “els mitjans de pagament” de les participacions. Sí que apareix, en canvi, un pagament del fill gran a MT Tahat per 60.000 euros (“compra GL”) que, segons ell mateix va explicar, era un préstec per portar endavant l'operació. El jutge ho dubta perquè hi ha una “clara distorsió de les dates”: en el moment del pagament, “MT Tahat no era propietari” encara de les accions.

Negocio rodó

La foto fixa del jutge li permet afirmar que els germans “van obtenir importants beneficis” amb la venda a la companyia francesa del 2007. Segons la documentació a la qual ha tingut accés aquest diari, els Pujol van reinvertir el seu capital a Labco després d'aquell data. El mes de maig passat, l'empresa de capital de risc Cinven va comprar l'empresa francesa de laboratoris de diagnòstic per 1.200 milions d'euros. Oleguer, Pere i Jordi van rebre fa amb prou feines un mes, en la seva liquidació, 1,7 milions entre els tres. La quantitat percebuda per Josep és molt superior (més del doble) com ho va ser la seva inversió.

La relació dels Pujol amb Carles Sumarroca ve de lluny. En la seva declaració, Júnior va dir que mantenia amb ell un vincle “de família” i que els pares de tots dos són “amics des de fa molts anys”. Sumarroca, que nega tal intimitat, està imputat per pagaments injustificats al primogènit –“no ha quedat acreditada la realització de cap activitat”, conclou el jutge– a través de la constructora Comsa Emte. Els investigadors creuen que els pagaments de Sumarroca i d'una desena d'empresaris més són, en realitat, comissions il·legals a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

Júnior va donar mig milió a la seva filla per descapitalizar-se

J.G.

L'Audiència Nacional investiga Jordi Pujol Ferrusola des de desembre del 2012, després que la seva exparella, Victoria Álvarez, i el financer Javier de la Rosa l'acusessin de multitud d'irregularitats. Des de llavors, i amb especial afany a mesura que s'ha estret el cèrcol sobre els seus negocis, Jordi Pujol Ferrusola, Júnior, "ha realitzat un progressiu procés de descapitalització de tots els actius patrimonials i financers", segons el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata.

L'operació més cridanera està relacionada amb la seva filla, Núria Pujol Gironés. El 14 de juliol del 2014, i quan estava “immers en ple procediment judicial”, el primogènit de l'expresident va fer una donació de 558.000 euros a la seva filla. Amb aquells diners, subratlla el jutge, Núria va comprar “l'únic bé immoble” d'Iniciatives Marketing i Inversions. Aquesta empresa, amb seu al carrer Ganduxer, estava controlada precisament pel mateix Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironés. I és una de les empreses que, presumptament, van utilitzar per al blanqueig de capitals.

El més gran dels set Pujol Ferrusola “hi hauria descapitalitzat gran part de les seves societats” i n'hauria derivat el patrimoni a la seva exdona. També li va adjudicar “el 100% de l'immoble amb més valor que posseïen a Espanya”, afegeix el magistrat.

Aixecament de béns

En una interlocutòria contundent a la qual ha tingut accés EL PAÍS, De la Mata acusa el primogènit de "faltar clarament a la veritat" en la seva declaració com a imputat, fa un any. Júnior va negar llavors que tingués comptes "en llocs on la investigació ha demostrat que sí que les tenia". I cita una "clara operació de blanqueig de capitals: la compra d'una shell company (empresa fantasma) a Panamà". Pujol Ferrusola va realitzar una sèrie de traspassos de saldos (de Panamà a Andorra i d'Andorra a Mèxic) per "evitar que la justícia espanyola embargués cautelarment 2,4 milions d'euros".

L'operació de dimarts es va saldar amb una quinzena d'escorcolls en habitatges i domicilis dels Pujol i de quatre empresaris. El jutge assenyala que, segons la policia, el primogènit i la seva exdona van rebre un total d'11,5 milions d'empreses que tenen un “denominador comú”: la major part dels seus ingressos prové “del sector públic”. El jutge va sumar ahir a la llista d'imputats per aquesta causa el president de Copisa, Josep Cornadó, i la seva dona.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_