El Col·legi de Metges avala el pla de Boi Ruiz per reformar l’ICS

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha donat el seu aval al pla del conseller de Salut, Boi Ruiz, per reformar l'Institut Català de la Salut (ICS), la principal empresa pública sanitària de Catalunya. Encara que ha rebaixat la seva proposta inicial de trossejar l'ICS en empreses més petites obertes al capital privat, el COMB sí que ha donat suport al nou i controvertit model de gestió de l'atenció primària, que ja s'està desplegant en alguns ambulatoris. Aquestes noves unitats de gestió de l'atenció primària, anomenades UGAP, han posat en alerta alguns metges, que veuen com es fiscalitza la seva feina per aconseguir objectius econòmics.

El COMB ha reduït molt les seves expectatives pel que fa als canvis que pretenia fer a l'ICS. Poca cosa queda del document de propostes que va publicar al març reprenent la idea de Josep Prat, expresident de l'ens públic i imputat per diversos delictes en el cas Innova de corrupció sanitària, de desmembrar l'ens públic en un holding d'empreses amb filials més petites. Tot i que els suggeriments ja eren menys ambiciosos que els de Prat –el COMB proposava que l'ICS actués com un grup d'empreses descentralitzades amb autonomia per fer aliances amb altres centres públics o privats–, en les conclusions finals publicades la setmana passada el col·legi professional encara ha rebaixat més les seves intencions.

El document obvia qualsevol referència a la gestió sanitària dels vuit hospitals de l'ICS. Tampoc esmenta un dels elements més importants en el quadre de propostes inicials: les aliances estratègiques entre centres. Els detractors d'aquests projectes van alertar en el seu moment que, a través dels acords entre diferents proveïdors públics o privats –el document no ho especificava– d'un mateix territori, els centres de l'ICS deixaven entrar el capital privat dins de l'ens públic.

El COMB també ha optat per guardar silenci en referència a la figura jurídica en la qual haurien de reconvertir-se les institucions de l'ICS per trencar la rigidesa de l'estructura organitzativa i dotar-la de més autonomia de gestió, la màxima que justifica la reformulació de l'ens públic.

El document s'ha centrat exclusivament en “la millora de la participació dels metges a l'ICS”. Les conclusions aposten obertament pel model de les UGAP, que ja s'està desplegant com a programa pilot des del 2014 en alguns centres d'atenció primària (CAP).

En un pas més del Departament de Salut en el fracassat pla de Prat de desmembrar l'ICS, s'ha desenvolupat un nou model de govern dels ambulatoris per dotar-los de més autonomia de gestió, reduir l'estructura directiva i apropar les decisions estratègiques als professionals. En comptes de tenir, com fins ara, un director i un adjunt a la direcció en cada equip d'atenció primària, les UGAP aposten per concentrar sota una mateixa direcció diversos equips segons el nombre de sanitaris i la població assignada.

No obstant això, el malestar dels professionals ha anat augmentant. Els metges critiquen que la gestió s'ha jerarquitzat i senten que es fiscalitza cada pas que fan en les seves consultes perquè preval l'eficiència econòmica –cada UGAP controla el seu pressupost.

Els sanitaris critiquen, a més, que als membres de l'equip directiu se'ls alliberi de l'assistència diverses hores, la qual cosa implica més càrrega de treball per a la resta de companys. Una altra protesta dels facultatius és que les UGAP s'han convertit en “una estructura de control de l'activitat assistencial per complir objectius economicistes de l'ICS”.