La Fiscalia creu que la Generalitat va fer contractes a mida a firmes del 3%

La Fiscalia Anticorrupció creu que Josep Antoni Rosell, número dos d’Infraestructures.cat, la licitadora d'obra pública més gran de la Generalitat, “va manipular” els expedients de contractació per afavorir empreses que feien donacions a les fundacions controlades per Convergència. Rosell, que avui passa a disposició judicial, va idear fa quatre anys un sistema que, sota una aparença formal immaculada, va permetre beneficiar empreses afins al partit d’Artur Mas.

El 2011, quan Convergència va recuperar el poder a la Generalitat, Rosell va ser nomenat director general d’Infraestructures.cat. I va prendre dues decisions clau. D'una banda, va canviar els criteris per avaluar les ofertes de les empreses: va atorgar molt més pes a la part tècnica (més arbitrària) que a l'econòmica. De l’altra, va designar una persona d’absoluta confiança com a cap de l’Oficina Tècnica d’Avaluació, l'òrgan que, en última instància, controla i decideix les adjudicacions.

Abans de l'arribada del Govern de Mas i del seu equip, Infraestructures.cat, que llavors es deia Gisa, atorgava a l'oferta econòmica un pes molt més superior (70%) que a la tècnica, cosa que donava a les empreses candidates més flexibilitat per aspirar a contractes amb l’Administració. Rosell va capgirar-ho i la part tècnica (sotmesa a una valoració subjectiva) va passar a tenir el pes majoritari en la puntuació final.

La conseqüència, segons fonts del cas, és que el marge d'acció de les empreses en l'àmbit econòmic és petit i totes les ofertes acaben sent molt similars. El tot pel tot es juga en l'apartat tècnic. I aquí ha exercit un paper decisiu, indiquen les mateixes fonts, l'enginyer Jaume Cortasa. Com a cap de l’Oficina Tècnica d’Avaluació, Cortasa rebia presumptament instruccions del director general per orientar les adjudicacions. “El paper de Rosell era decisiu, per això està detingut”, assenyalen fonts de la investigació. La Fiscalia està recollint informació d'extreballadors i excàrrecs de l'antiga Gisa.

Quan Infraestructures.cat licita una obra pública i les empreses fan les seves ofertes, els tècnics de l'organisme duen a terme una primera valoració. Després del seu pas per l'oficina de Cortasa, aquesta valoració queda “alterada”, segons les fonts esmentades.

Tant Cortasa com Albert Farreras, cap de la divisió d'obres hidràuliques d’Infraestructures.cat des del 2011, van ser fitxats per Rosell. Cortasa havia treballat a Regsega, la societat pública que va promoure el canal Segarra-Garrigues. I Farreras, a Regsa, una altra firma pública de planificació de regs. Els tres havien coincidit en aquesta etapa anterior entre si i també amb el màxim responsable actual d’Infraestructures.cat, Joan Lluís Quer. Aquest últim està imputat en una altra causa per irregularitats en l'adjudicació d'un contracte de 7,6 milions.

Acusat ara per la justícia, Rosell ja va ser assenyalat pel gabinet jurídic de la Generalitat fa dos anys. I en ocasió d'una altra gran (i polèmica) adjudicació del Govern: Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El 2013, el gabinet va veure indicis d'il·legalitat en l'actuació de l’Òrgan de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), que va elaborar un informe en què anul·lava la concessió d’ATLL a Acciona.

Els advocats van posar en dubte l'actuació de Rosell, que era un dels membres de la mesa de contractació, perquè va donar a aquest òrgan arguments contra Acciona a esquena de la resta de membres de la mesa.

Rosell va respondre a un correu que el cap de l'organisme li havia dirigit, a ell i a Farreras. El gran competidor d’Acciona per ATLL és Agbar. Abans, Rosell ja havia intentat intercedir en l'adjudicació, quan va proposar millorar la puntuació tècnica de l'oferta d’Agbar. L’Agència Catalana de l’Aigua s’hi va oposar. Totes les fonts consultades coincideixen que el conseller de Justícia, Germà Gordó, va ser favorable a Agbar.

Rosell va estar present en l’escorcoll de la Guàrdia Civil en Infraestructures.cat, que es va allargar fins a la nit. “Això què és?”, “És un rànquing d'empreses?”, “I això, una rebaixa?”, van preguntar els agents. Rosell va respondre, per exemple, que aquells rànquings els confeccionaven les mateixes empreses per demostrar que tenien més obres que els seus competidors. Els agents es van endur 26 grans capses del soterrani de l'organisme públic.