Cortines de fum

L'escàndol delictiu dels motors trucats de Volkswagen (VW) està arribant al punt exacte de cocció en què s'aclareixen les posicions de cadascun dels actors o pacients del frau. Brussel·les ha ofert una reacció de baixa intensitat, conscient que la signatura de Wolfsburg representa creixement i ocupació a Europa; Alemanya ha trigat a decidir un registre de la seu de la signatura automobilística, imprescindible per descobrir als autors de l'excés, i des dels Estats Units un grup de congressistes ha demanat l'obertura d'un procés penal, perquè els responsables paguin les conseqüències de l'estafa. La irritació al mercat nord-americà s'ha disparat quan es va anunciar que Michael Horn coneixia el trucatge delictiu des de la primavera de 2014 i que va guardar un silenci còmplice.

En realitat, no és versemblant la hipòtesi d'un engany massiu (11 milions de vehicles afectats) del qual no tingués coneixement un ampli grup de directius de VW. Aquest és l'argument que justifica la petició dels congressistes que s'obrin processos penals que puguin acabar en presó. És més probable que estiguem, no davant un cas de negligència —l'alta direcció de la companyia no va saber o no va poder controlar les pràctiques delictives d'un grup d'empleats mesquins—, sinó davant una infracció conscient de les normes d'emissió de gasos nocius i altres lleis mediambientals. La vulneració legal es devia produir per esquivar les limitacions econòmiques que es deriven de normes estrictes; la conducta seria dolosa.

Per corroborar o descartar aquesta hipòtesi és imprescindible practicar una investigació judicial ràpida. I això precisament és el que no estan fent les autoritats alemanyes. La resposta dels Governs europeus també és, en general, decebedora. Semblen més interessats a observar l'impacte de la crisi sobre VW que a defensar els interessos dels ciutadans enganyats. El cas del Govern espanyol és d'una pobresa política singular. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, no només es va confondre a si mateix proclamant primer que els responsables espanyols de la crisi estaven en permanent contacte amb Wolfsburg per dir després que la companyia no els responia al telèfon i tornar, per fi, a la tesi del contacte permanent, sinó que s'ha ofert com a portaveu insospitat de la direcció de VW en assegurar que les inversions a Espanya (4.200 milions) estan garantides. Els empleats de Martorell i Landaben estarien més tranquils si fos Matthias Müller qui pronunciés les paraules màgiques.

Mentrestant, els afectats per l'estafa no saben on fer cap. Avui desconeixen què tipus de correccions necessitaran els seus cotxes, ni en quin estat quedaran després de desmantellar el programari fraudulent (és probable que perdin potència), ni durant quant de temps hauran de prescindir del vehicle, ni els procediments per accedir als arranjaments. La informació que reben dels telèfons habilitats per Volkswagen és molt deficient. Proliferen les associacions d'afectats, però les reclamacions legals hauran de pagar-les de la seva butxaca i desconfien que la pressió del Govern sobre VW sigui efectiva.