Hi ha gat amagat a la tomba de Tutankamon?

En ple estiu ens arriba una història egiptològica fenomenal digna del thriller arqueològic més imaginatiu. Una història excitant que si no fos perquè qui l'explica és un dels estudiosos més cèlebres de l'Egipte faraònic, el britànic Nicholas Reeves, descartaríem com a novel·lesca. Reeves proposa, agafeu-vos fort, que la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis (KV 62), visitada per centenars de milers de persones des de la seva troballa el 1922 per Howard Carter i la petita estructura de la qual ha estat conscienciosament explorada fins a la sacietat (o això crèiem), amaga dues cambres fins ara desconegudes. En una, a més, segons Reeves, podria reposar-hi la reina Nefertiti, consort del pare de Tutankamon, Akhenaton, i possiblement coregent amb ell i eventualment la seva successora com a faraó de ple dret.

En trobar les “coses meravelloses” que eren el formidable aixovar del jove faraó i que van enlluernar el món, Carter i el seu mecenes Lord Carnarvon s'haurien quedat en realitat a mig fer. Un dels tresors més importants d'Egipte es podria trobar no en un lloc ignot sota les sorres del desert, sinó a l'abast de la mà, a literalment centímetres d'un dels llocs més visitats del país del Nil.

Són afirmacions que semblen una pura bogeria però que en boca de Reeves, que les justifica en un article que no us podeu perdre i que està sensatament documentat, conviden a somiar amb el que seria un de les troballes arqueològiques més importants de tots els temps.

L'argumentació de l'especialista –continguda en un llarg article publicat el 23 de juliol passat sota el títol The burial of Nefertiti?– és plena de salts al buit i pures especulacions, i resulta en alguns punts molt portada pels pèls, però és brillant, erudita, la seva audàcia resulta estimulant, un revulsiu esplèndid en un camp que avança sovint massa de puntetes, i és impossible no desitjar, ai, que tingui raó.

Significativament, un col·lega com Kent Weeks, un altre dels grans referents en l'estudi de la Vall dels Reis, responsable del nou cartografiat de les necròpolis tebanes i famós excavador de la tomba col·lectiva dels fills de Ramsès II (KV 5), s'ha mostrat interessadíssim en la teoria de Reeves i ha qualificat la seva argumentació de “fascinant”. Reeves és un consumat especialista en l'època d'Al-Amarna, autor d'una sensacional biografia d'Akhenaton i d'un esplèndid, imprescindible llibre de divulgació sobre Tutankamon (Todo Tutankamon), publicats tots dos en castellà. Va excavar durant un temps a la Vall dels Reis fins que va tenir una topada amb el llavors totpoderós Zahi Hawass, responsable d'antiguitats, que el va expulsar flamígerament del jaciment acusant-lo d'irregularitats.

La base de tota la seva sorprenent relectura de la tomba de Tutankamon està en la feina efectuada per Factum Arte per crear la rèplica facsímil del sepulcre, una rèplica impressionant que pot visitar-se a l'entrada de la Vall dels Reis, amb la vella casa de Carter. Per fer la còpia, l'empresa, que té seu a Madrid, va efectuar un escanejat i fotografiat digital en alta resolució d'una precisió sorprenent de la cambra sepulcral de la tomba. Va anar veient aquesta nova documentació, disponible online, quan Reeves, segons explica, va descobrir les fissures i les esquerdes artificials als murs que suggeririen l'existència de dues portes dissimulades i que fins ara havien passat desapercebudes.

Una, a l'oest de la cambra funerària, podria ser que conduís a un petit magatzem inexplorat similar al conegut Annex i contemporani de l'enterrament de Tutankamon, mentre que l'altra, al nord, de manera molt més excitant, podria portar a una continuació pre-Tutankamon de la tomba cap a un altre enterrament inviolat, el del propietari original del sepulcre que després es va readaptar per al jove faraó: Nefertiti.

Reeves creu que la KV 62 es va construir per a una reina –fet que justifica per la seva estructura en L amb gir a la dreta– i no per a un relativament modest enterrament privat que es va reaprofitar precipitadament per a Tutankamon quan va morir inesperadament. Més enllà del mur nord que tanca la cambra sepulcral i que va crear una separació artificial en el que era un únic corredor amb l'avantcambra, es podria estendre una tomba real que hauria estat disposada per Nefertiti, el parador de la qual, subratlla Reeves, es desconeix amb certesa i part de l'aixovar funerari de la qual va ser reutilitzat per al seu fillastre Tutankamon, que va ocupar la part exterior del sepulcre.

L'egiptòleg aporta com a proves de la seva teoria erudites comparacions arquitectòniques amb altres tombes de la 18a dinastia.

La porta al tram ocult de la KV 62 i cap a l'enterrament de la bella Nefertiti podria trobar-se a la paret a l'altre costat d'on hi ha el sarcòfag de Tutankamon, darrere de les pintures que representen la cerimònia funerària del faraó. La nova anàlisi iconogràfica d'aquestes pintures és un dels elements fonamentals (i no menys discutibles) de la hipòtesi de Reeves: en la seva relectura, el faraó mort representat no seria Tutankamon –com sempre s'ha coincidit a identificar– sinó Nefertiti en el seu paper regi; i l'oficiant en la tradicional cerimònia d'Obertura de la boca no seria, ai, el successor de Tutankamon, sinó el mateix Tutankamon, que hauria succeït Nefertiti. D'alguna manera, doncs, la pintura estaria donant la clau del secret de la tomba des que es va descobrir.

A l'òbvia qüestió de com a un avesat arqueòleg com Carter li va poder passar desapercebuda la suposada veritable estructura de la tomba, que ell va descobrir i va estar estudiant durant deu anys, Reeves contesta que l'arqueòleg no tenia els mitjans tecnològics per veure més enllà de les pintures i descobrir les portes secretes. Que a un gat vell com Carter se li pogués escapar una cosa així sembla molt estrany. “Va pensar que els murs de la cambra funerària eren sòlids i va acabar la investigació sense saber que podia tenir molt a prop una troballa més significativa ”, conclou Reeves.

Com es veu, de moment res és conclusiu. L'egiptòleg britànic, que no descarta que a la tomba també hi pugui haver diverses princeses o altres membres de la família reial (per demanar que no quedi), anima a fer investigacions tan aviat com sigui possible i recalca que, a diferència del que va fer Howard Carter, es podrien efectuar avui amb tècniques no invasives. “Una investigació geofísica de la tomba és en aquests moments la prioritat més alta de l'egiptologia”, afirma. Qui sap, potser Carter i Carnarvon es van deixar també allà dins la major part de la maledicció.