CiU evita esmentar Pujol en la comissió sobre el frau fiscal

La comissió d'investigació del Parlament sobre el frau fiscal es va conèixer com a "comissió Pujol" perquè es va forjar després de la confessió de Jordi Pujol sobre la seva fortuna oculta a Andorra, ara fa un any. Bona part de les compareixences van girar al voltant de l'expresident català i l'enriquiment dels seus fills, i així ho han reflectit tots els partits en les conclusions presentades ahir. Excepte Convergència i Unió, que en les seves 28 pàgines no esmenta aquest cognom ni una sola vegada.

CiU planteja, en el seu document, que no és possible obtenir conclusions “prou solvents” sobre els casos que s'han analitzat –Pujol, Pretòria, Mercuri, Camarga– i centra les seves crítiques en el funcionament mateix de les comissions d'investigació, de les quals no s'ha de fer, adverteix, “un mal ús”. Els nacionalistes plantegen la necessitat d'“un pacte per a la lluita contra la corrupció”, tot i que sense gaires concrecions. “És important que quedi constància que Catalunya no és un país corrupte”, assenyala el document.

La resta de formacions citen profusament Pujol i la seva família, i critiquen l'expresident de la Generalitat perquè, en la seva opinió, no ha acreditat prou que els diners que la seva família va mantenir ocults a Andorra durant 34 anys procedeixin d'una herència del seu pare, Florenci Pujol. “En cap cas s'ha aportat cap tipus de font documental que avali” aquesta tesi, assenyala Iniciativa, que denuncia, a més, “l'enriquiment dels fills” de l'expresident “a l'ombra del seu pare, quan era president del país”.

Esquerra Republicana també denuncia la falta de “col·laboració” de Pujol “amb les autoritats fiscals i judicials”, i rebutja que la seva conclusió obeís a un “propòsit ètic”. Els independentistes plantegen enviar a la Fiscalia, per falsedat, les declaracions del primogènit de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola; de l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i de la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho. La CUP també expressa amb claredat els seus dubtes sobre l'origen de la fortuna familiar i posa l'accent en tres aspectes: l'especulació urbanística —que, mitjançant el pagament de comissions, afavoreix la corrupció—, el finançament de partits i les amnisties fiscals.

El PSC creu que hi ha ombres de corrupció en la gestió dels Governs de Pujol i que aquestes ombres arriben fins a Artur Mas, “beneficiari” d'un compte bancari del seu pare a Liechtenstein. Ciutadans assenyala que l'“enriquiment” de la família Pujol no es va poder dur a terme “sense coneixement de l'entorn en què es movia”, mentre que el PP creu que hi ha moltes “preguntes sense resposta” sobre el cas Pujol.