Colau prohibeix la missa al castell de Montjuïc pels revoltats del 1936

La tradicional missa a l'antic santuari al castell de Montjuïc dedicada als caiguts a la Guerra Civil de l'autodenominat bàndol nacional no se celebrarà aquest any. L'Ajuntament de Barcelona, que encapçala Ada Colau, ha decidit no autoritzar l'ús de la fortalesa, de la qual és titular, per a la realització de l'acte, que s'ha dut a terme al fossat de Santa Elena gairebé ininterrompudament des de la inauguració l'1 de desembre del 1940 d'un espai monumental en record dels “herois i màrtirs del Glorioso Movimiento Nacional”.

El consistori addueix que la missa, que es pretenia que se celebrés diumenge, 19 de juliol, i es presentava com a acte per tots els difunts de la guerra, contravenia la llei de memòria històrica en encobrir en realitat “un acte d'exaltació” de l'alçament militar, com ha assenyalat aquesta tarda en una roda de premsa el tinent d'alcalde Jaume Asens, que ha recalcat la gran significació de la data triada.

Asens ha afegit que diverses associacions de víctimes del franquisme, com la d'expresos polítics i la d'Immolats per la llibertat, havien expressat la seva queixa per la convocatòria de la missa i va manifestar que la prohibició –”no autorització” en el seu llenguatge– respon en bona mesura al desig de “salvaguardar el sentiment de les víctimes”. El tinent d'alcalde ha recordat que un dels compromisos de campanya de Barcelona en Comú era ser especialment sensible en temes de memòria històrica i que l'Ajuntament no podia afavorir un acte com el que es pretenia.

La missa estava organitzada per l'associació Amics del Castell, la presidenta de la qual, Carmen Fuster, va ser, segons fonts municipals, una destacada participant en l'acte de jura de bandera de civils celebrada el 27 de juny a la Caserna del Bruc. El consistori ha ofert la possibilitat de celebrar la missa en un altre espai públic municipal en una data que no coincideixi amb l'aniversari de l'alçament militar a la ciutat.

El comissionat de Memòria, Xavier Doménech, ha admès que tothom té dret a la seva memòria i que cal treballar la coexistència a Montjuïc de les diferents memòries, però sense oblidar, va puntualitzar, els aspectes ètics i el predomini de la memòria democràtica.

Al fossat de Santa Elena, d'on s'ha anat retirant tota la iconografia franquista i que des de fa un any està obert a la ciutadania, es va afusellar durant la Guerra Civil més d'un centenar de presos del bàndol revoltat. Poc després d'acabar la contesa, el 16 d'abril del 1939, ja va tenir lloc un primer homenatge als executats amb assistència del capità general Eliseo Álvarez Arenas i el comte de Montseny, entre altres autoritats. L'espai va esdevenir santuari –s'hi va enterrar una arqueta amb terra “amarada amb la sang redemptora dels nostres màrtirs”– i les misses, ocasió multitudinària d'autoafirmació franquista amb un profús desplegament de simbologia del règim.