Científics catalans donen suport al pla de Salut de vendre dades sanitàries

Prop de 40 científics catalans van mostrar ahir el seu suport al controvertit projecte del Departament de Salut de comercialitzar amb dades sanitàries anònimes, l'anomenat VISC+. Un grup de 39 investigadors han defensat en un manifest que es pugui fer servir la informació de salut dels ciutadans per a la investigació mèdica i han pressionat Salut perquè agiliti l'engegada del VISC+. 

"Donem suport al VISC+ sempre que es faci correctament. Nosaltres aprovarem i acceptarem totes les restriccions que siguin necessàries perquè es faci tot ben fet", ha manifestat Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i portaveu del col·lectiu signatari. Camí ha insistit que la utilització de les dades sanitàries "generarà coneixement" i ha instat a aprovar el VISC+ "amb la màxima celeritat i diligència". Els científics han rebutjat entrar en la polèmica de com s'hauria de gestionar el projecte i només han indicat que tenen "pressa" per disposar de la informació que genera el sistema sanitari públic. "No volem perdre oportunitats ni fer el ridícul", ha reconegut Camí. Un altre dels signants, el director científic de Bioinformatics Barcelona, Ferran Sanz, ha assegurat que "s'està perdent finançament" per a determinats projectes perquè el VISC+ no està en marxa.

L'activació del projecte, que s'havia de fer fa uns mesos, s'ha anat retardant pels continus fronts opositors amb els quals s'ha trobat l'Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries (AQuAS), la institució del departament que encapçala la iniciativa. Partits polítics, professionals del sector i actors socials s'han posicionat en contra de comercialitzar amb les dades i han posat en dubte la seguretat d'anonimitzar la informació sensible i els riscos que implica comercialitzar aquesta informació amb segons quin tipus d'institucions. L'oposició va obligar Salut a modificar diverses vegades el projecte, reduir les pretensions inicials per generar confiança, i preparar una jornada participativa d'informació pública a instàncies del Parlament.

L'AQuAS ha renunciat a la idea inicial de privatitzar la gestió d'aquestes dades anònimes a través d'un concurs públic i ha assumit el control de tot el procés de cessió d'aquesta informació. Després de prometre que només podrien accedir a la informació sanitària centres d'investigació de caràcter públic, va acabar reculant i dividint el projecte en dues fases: la primera permetrà que només centres CERCA (institucions d'investigació catalanes, algunes d'ella de capital publicoprivat) puguin tenir accés a les dades anònimes de salut; la segona, quan el pla estigui consolidat, obrirà la porta d'entrada a qualsevol centre d'investigació del món, públic o privat, que acrediti que utilitzarà aquesta informació amb finalitats exclusivament científiques.

El Comitè de Bioètica de Catalunya ha estat l'últim organisme a posicionar-se sobre el projecte i, malgrat donar el seu aval al VISC+, un dels signants va exigir, a títol personal, que es frenés el pla per falta de garanties de seguretat en el procés d'anonimització, entre altres motius. Salut ha decidit seguir endavant amb el projecte malgrat les veus opositores i, segons el director de l'AQuAS, Josep Maria Argimon, la jornada participativa (l'últim escull per activar el pla) es farà previsiblement abans de l'estiu. La iniciativa, calcula Argimon, pot estar enllestida per engegar-se al setembre.