Anul·lada la preferència del català a les diputacions de Lleida i Girona

El Tribunal Suprem (TS) ha avalat l'anul·lació dels articles del reglament d'usos lingüístics de les diputacions de Girona i Lleida que establien la preferència del català en les seves comunicacions i ha ressaltat la necessitat d'articular la "convivència pacífica" de les dues llengües oficials. En les respectives sentències, el Suprem desestima els recursos que totes dues corporacions provincials van presentar contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar diversos articles del seu reglament d'usos lingüístics, que havien estat impugnats per l'associació Convivència Cívica Catalana. Aquests articles establien la preferència del català en les comunicacions de les diputacions i que les notificacions de la corporació havien de ser en català excepte que el ciutadà sol·licités expressament la seva traducció al castellà.

Les diputacions de Girona i Lleida argumentaven en el seu recurs davant el Suprem que aquesta entitat denunciant no té legitimitat per impugnar el reglament d'usos lingüístics que havien aprovat als seus plenaris. El Suprem, no obstant això, reconeix que Convivencia Cívica té legitimitat per recórrer contra els articles, al·legant que "és un fet notori els problemes i debats que tant en el marc legislatiu com en l'executiu i en el judicial s'han posat de manifest entorn del compliment a Catalunya del que disposa l'article 3 de la Constitució, amb vista a articular una plena i pacífica convivència de les llengües castellana i catalana". "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques a Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció", afegeix la sentència.

El Suprem ratifica també la decisió del TSJC de negar la petició de Convivència Cívica d'anul·lar altres articles del reglament d'usos lingüístics que al·ludien a l'ús del català en l'àmbit exclusivament intern de la corporació provincial. Els tribunals coincideixen que aquesta associació només pot vetllar pels interessos dels drets lingüístics de la ciutadania en general, però no interferir en aspectes particulars interns d'aquestes institucions.

Els reglaments d'usos lingüístics de les diputacions de Girona i Lleida van ser aprovats el juny del 2010, després que ho fes la Diputació de Barcelona, a la qual el TSJC va anul·lar també articles similars referents a la preferència del català en les comunicacions.