Els entrebancs del català a l’escola als territoris on es parla

Espanya és un país que tradicionalment no ha sabut gestionar la seva varietat lingüística. En els darrers anys alguns partits polítics tornen a utilitzar la llengua com a arma llancívola i diferents administracions, ja siguin centrals o autonòmiques (però sempre governades pel PP), han intentat legislar per reduir la presència del català als diferents territoris on es parla. I la normativa se centra en l’escola, l’àmbit i el moment en què una persona perfecciona la seva llengua materna o n’adquireix una de nova. Llavors, quina és la situació actual de la llengua catalana als diferents territoris?

Catalunya, amb bona salut

“A Catalunya, la situació és bona, tot i que potser no és la més òptima”, resumeix Mar Forcada, membre de Plataforma per la Llengua. En aquesta comunitat fa 30 anys que funciona amb èxit un sistema d’immersió lingüística, que suposa un tracte de discriminació positiva envers el català en un moment que aquesta llengua es trobava en una situació de clara inferioritat respecte al castellà. Això es tradueix en el fet que, en general, totes les assignatures s’imparteixen en català, excepte la de llengua castellana i la de llengua estrangera.

De mica en mica, aquest model s’ha anat imposant i cada cop més escoles augmenten les hores en anglès. També hi ha un 15% de centres que fan més hores en castellà, segons dades del Departament d’Ensenyament (fa dos anys era el 12,7%). Segons Forcada, la presència del català canvia segons l’etapa educativa. “A primària la immersió es compleix, en canvi a secundària els professors de centres de Barcelona o de l’àrea metropolitana canvien més fàcilment al castellà perquè es pensen que així els alumnes els faran més cas”, afegeix.

L’any 2010 es produeix un punt d’inflexió. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut establia que el castellà també havia de ser llengua vehicular a les escoles del Principat (fins ara només ho era el català). Això ha servit de base per a la pluja de resolucions judicials que ha caigut els darrers anys arran de la batalla que algunes desenes de famílies mantenen als tribunals per demanar una presència equitativa de les dues llengües cooficials. L’últim capítol d’aquesta polèmica es va viure la setmana passada, quan el Suprem va avalar que es faci el 25% d’hores en castellà quan un alumne ho demani. El Govern central vol que això s’apliqui de forma generalitzada i la Generalitat només ho veu aplicable en dos casos. En els darrers anys unes 40 famílies demanen a l’inici de curs l’escolarització en castellà.

El Govern central ha obert un altre front amb la reforma educativa, la LOMCE, que inclou el conegut decret del castellà, que ofereix als pares que volen el bilingüisme pagar-los una escola privada en cas que no trobin una oferta adequada a la seva demanda en centres públics o concertats. El Ministeri d’Educació assegura que ha rebut més de 300 sol·licituds; la Generalitat, 60.

Guerra de xifres a banda, sembla que de moment a la pràctica no es noten canvis significatius en el model. “La LOMCE encara no s’està notant, però aviat ho veurem més”, diu preocupada Forcada.

Comunitat Valenciana, amb manca de català

Fins al 2012, el sistema educatiu comptava amb tres programes: dos tenien el valencià com a base, i el tercer, el castellà. Fa tres anys es va aprovar el decret de plurilingüisme que redueix les opcions a dues. Una és el Programa Plurilingüe en Valencià (PPEV), que implica que dues assignatures s’imparteixen en castellà, dues en anglès i la resta, en valencià. En canvi, el Programa Plurilingüe en Castellà (PPEC) copia el mateix esquema, però el valencià i el castellà es canvien els papers.

Escola Valenciana es queixa que la Generalitat “amaga” les dades de com s’han implantat aquests programes. L’entitat ha elaborat la seva pròpia estadística a través de dades recollides pels centres i calcula que el 30% alumnes fa el programa valencià. Segons dades del Ministeri, el curs 2011-12 (amb el sistema antic), el 53,5% dels alumnes seguien el programa bilingüe; el 30,5%, la immersió en valencià, i el 16%, en castellà.

Segons Escola Valenciana, aquest curs un 62% dels alumnes havien demanat valencià com a primera opció, però com que no hi ha prou places, 14.000 alumnes de P3 no van poder accedir al programa en valencià, tot i que ho havien demanat en primera opció. “No hi ha voluntat real de fomentar aquesta llengua”, es queixa Jaume Fullana, membre d’Escola Valenciana.

Per Fullana, una de les claus per millorar la situació del valencià a la comunitat passaria per un canvi de sensibilitat. “Pocs polítics fan servir el valencià en públic, si ho fessin això ajudaria a prestigiar la llengua. A més, som l'única comunitat amb llengua pròpia que no té mitjans de comunicació en aquest idioma”, afegeix.

Balears, superant el TIL

Des de fa vint anys en aquesta comunitat funcionava l’anomenat decret de mínims, que assegurava que almenys la meitat de les classes s’impartissin en català. El polèmic decret sobre el Tractament Integrat de Llengües (TIL), aprovat el 2013, comportava que català, castellà i anglès tinguessin una presència equitativa, cosa que feia perdre terreny a la llengua pròpia. Els tribunals han suspès la normativa, que ha despertat un fort rebuig de la comunitat educativa. Segons dades del ministeri, durant el curs 2011-12 el 69,5% d’alumnes estudiaven seguint un sistema d’immersió lingüística, el 29% bilingüe i un 1,5 ho feien amb el castellà com a llengua predominant.

“L’estat del català a les escoles de les Illes és bo, malgrat els intents del Govern balear de legislar-hi en contra”, valora Nicolau Dols, professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. Tampoc ha fet efecte la LOMCE. “Només tres famílies han demanat l’ensenyament en castellà. En realitat, no hi ha conflicte, el conflicte l’ha promogut el Govern balear”, rebla el docent.

La Franja, una presència residual

“La situació aquí és bastant dolenta”, així de contundent es mostrava fa uns dies Magda Aragonès, de Clarió, l’associació de pares del Matarranya en defensa del català, durant un debat organitzat per Plataforma per la Llengua. “Al carrer el nivell de coneixement i ús del català és molt alt, però a l’escola és molt baix. El motiu és que el català no és cooficial a la comunitat i no hi ha cap legislació que en reguli la presència a l’escola”, afegeix. Aragonès explica que a primària només s’ofereix una hora setmanal de català, i és optativa. “És poc, però almenys la fan el 90% dels nens”, diu. A secundària són dues hores setmanals en català, però només les cursen el 20% dels alumnes. Segons dades de la Conselleria d’Educació aragonesa, el curs 2012-2013 van impartir classe de català 42 professors en 20 escoles.

Per Aragonès, la clau del problema és l’actitud dels professors. “A les escoles bressol de la Franja s’ensenya en castellà, tot i que les mestres són de la zona i parlen català. Als instituts el problema és un altre perquè molts professors vénen d’altres punts de l’Aragó i quan els expliques que al Matarranya es parla en català i intentes sensibilitzar-los sobre la llengua es tanquen en banda i diuen que el castellà és l’oficial”, lamenta Aragonès.

També en moltes ocasions falla l'etiqueta de català. “A molts aragonesos això de parlar català els genera urticària. A més, molts no admeten que el parlen i diuen que parlen xapurreao o fragatí”. Des de l’entitat lamenten aquesta situació de desprotecció de la llengua catalana. “Acaba provocant que molta gent acabi sent analfabeta en la seva pròpia llengua”, tanca.

Catalunya Nord, camí de la protecció

França va modificar el 2013 la normativa escolar, reconeixent les llengües regionals (basc, català, alsacià o occità) com a part integrant del patrimoni de França, cosa que comporta el seu ensenyament prioritàriament a les regions on es parlen. El curs 2013-14, 13.000 alumnes van estudiar en català, ja sigui a nivell introductori o en règim d’immersió lingüística (només es dóna en centres privats com La Bressola). Abans d’això ja hi havia a la regió altres iniciatives impulsades per entitats com l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) per difondre el català.

Andorra, molta competència

Al Principat conviuen tres sistemes: l’andorrà, que té el català com a llengua vehicular (implantat a 12 escoles), el sistema espanyol (9 escoles) i el francès (13). El país es caracteritza per una heterogeneïtat de llengües, però el català, que és la llengua oficial, manté una posició predominant en molts àmbits. El 95% d’alumnes assegura que entén bé el català i el 91% el parla bé. Tot i això, el 64% admet que no l’utilitza sistemàticament, segons l’estudi L’escenari sociolingüístic de la població escolar andorrana (2012), d’Estel Margarit. Segons aquesta investigació, el català és la llengua més utilitzada a l’escola, l’administració i el comerç, però en activitats de lleure li pren el lloc el castellà.

L'Alguer, per voluntat dels mestres

La presència del català és residual i només es produeix arran d’iniciatives particulars d’alguns mestres o a través d’activitats extraescolars. Des del curs 2004-2005, una escola bressol privada manté un model plurilingüe, que inclou l’ensenyament de l’alguerès. I des del 1999 existia l’anomenat Palomba, per fomentar el català, però va desaparèixer el curs 2011-2012, segons consta a l’Informe sobre la llengua catalana 2013, elaborat per l’Observatori de la Llengua Catalana.