Investigar no és un luxe

Vaig conèixer Juan Carlos Izpisúa a l'Hospital Clínic de Barcelona un dia que difícilment oblidaré. Estàvem, tots dos com a pacients, amb el doctor Campistol, llavors cap del departament de nefrologia; però ell, Izpisúa, amb el portàtil ja obert, no volia sinó mostrar-nos els resultats preliminars dels seus experiments sobre recuperació d'òrgans en ratolins. Parlava amb tanta serenitat i passió dels seus plans que no em va sorprendre que l'últim mes publiqués tres articles a les revistes més prestigioses: Cell, Science i Nature. Una gesta singular.

Sent un prestigiós investigador de l'Institut Salk a Califòrnia, havia acceptat simultaniejar-ho amb la direcció d'un centre de regeneració d'òrgans a Barcelona. S'ho va agafar amb el màxim interès.

En un país com el nostre, on la investigació bàsica tendeix a considerar-se un luxe: sense la investigació fonamental de Juan Carlos Izpisúa i el seu equip no s’hauria aconseguit res”

No allargaré la història: malgrat tots els intents, els problemes burocràtics, les petites mesquineses i les retallades insensates en els recursos d'R+D van frustrar la tenacitat. Avui hem de lamentar-ho. Però no per això va disminuir la seva voluntat de seguir lligat amb Espanya.

Avui, la revista Nature publica un article seu que pot ser excepcional per al futur del coneixement i de la medicina. Izpisúa, amb un grup d'investigadors gairebé global, ha produït un treball extraordinari que podrà salvar moltes vides humanes. Vull subratllar que, entre aquests grups d'investigadors, n'hi ha dos d'espanyols: el de José María Campistol i el de Pedro Guillén, innovadors en investigació mèdica hospitalària a l'Hospital Clínic de Barcelona i a la Clínica Centro de Madrid i la Universitat Complutense de Madrid, respectivament.

Ahir, la revista ‘Nature’ va publicar un article seu que pot ser excepcional per al futur del coneixement i de la medicina”

Però hi ha una cosa que ha de quedar clara, en aquests temps i en un país com el nostre, on la investigació bàsica tendeix a considerar-se un luxe: sense la investigació fonamental de Juan Carlos Izpisúa i el seu equip, no s'hauria aconseguit res.

A mi, tot això em produeix una alegria enorme. Dins de les grans dificultats per les quals passa la nostra R+D, la tenacitat i la intel·ligència dels nostres científics –valguin els avui esmentats com a exemple– és el que fa possible que es continuï augmentant el patrimoni comú del coneixement per resoldre problemes globals del nostre temps.

El resultat d'aquesta investigació es troba a la frontera del coneixement sobre la vida. I d'aquí també la seva bellesa i l'extraordinària responsabilitat de qui les duu a terme. L'avenç científic –en tots els camps– és imparable. Tot el que es pugui saber sobre la naturalesa, s'acabarà sabent. No tinc cap mena de dubte que els autors d'aquest descobriment són conscients de la transcendència del que han obtingut. I que continuaran treballant amb aquella mateixa responsabilitat per desxifrar, pel bé de tothom, els grans misteris que encara ens oculta la naturalesa.

Javier Solana és president d'ESADE Center for Global Economy and Geopolitics