Res

Res. Exactament això és el que ha passat en la sessió d'aquest dilluns. Res de res. El primer compareixent, Ricard Puignou, no ha parlat però ha begut molta aigua. El senyor Ricard Puignou és conseller delegat de Certio, una empresa que actua en l'àmbit de les ITV, i està imputat per suborn en la trama que afecta Oriol Pujol, l'exsecretari general de CDC i fill de l'expresident de la Generalitat (des de fa un temps, tot en la política catalana comença per ex). El senyor Puignou ha manifestat la seva voluntat d'acollir-se al dret de no declarar, s'ha creuat de braços i, sense tornar a dir ni piii (per expressar-ho en termes d'automoció), ha escoltat aparentment les preguntes dels portaveus dels set grups parlamentaris (ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA, C's, CUP i CiU, en aquest ordre).

A mesura que se succeïen en va les intervencions dels diputats, el senyor Puignou anava pensant “ommm” i se li anava posant cara d'“ommm”. Ni un rictus, ni un tic, ni un tremolor de parpelles. Res. Absolutament res de res. Quan els portaveus dels partits veuen que no obtindran resposta, aprofiten per monologar, esbroncar el compareixent i, segons el seu poder a la terra, fins i tot deixar-lo com un drap brut. És un dels estèrils mecanismes que s'han creat en aquesta comissió d'investigació sobre la corrupció, que es dedica ben poc a la investigació (d'acord amb la resta de la ciència espanyola).

El senyor Puignou ha guardat durant tota la seva compareixença un silenci olímpic. Contemplar al Parlament els representants del poble fent preguntes inútilment a un empresari suposadament corrupte, sense que ni una de les seves qüestions sembli que ni li arriba a l'orella, és com anar a votar i que les paperetes caiguin una vegada i una altra inútilment fora de la urna. El cas és que el compareixent ha deixat la sala sense dir res. Així que res de res.

El senyor Xavier Pujol  s’ha mostrat davant la comissió com un empresari d’èxit, brillant, simpàtic, eloqüent i xerraire

Com que el senyor Xavier Pujol, conseller delegat de Ficosa, no està imputat per res de res, s'ha avingut de bon grat a contestar totes les preguntes. Ficosa és l'empresa de components mecànics i electrònics per a l'automòbil que, en un procés de deslocalització, va comprar la planta de Sony a Viladecavalls. També se l'ha vinculat a les ITV i al pagament de comissions. El senyor Xavier Pujol (que difícil que és avui dia no dir-se Pujol!) s'ha mostrat davant la comissió com un empresari d'èxit, brillant, simpàtic, eloqüent i xerraire. Venia content i parlava de bilions d'euros, ha explicat amb tots els ets i uts l'operació de Sony, ha convidat els diputats a visitar la seva flamant factoria, els ha tractat de tu a tots i en un parell d'ocasions s'ha referit a ell mateix en tercera persona. I en això han consistit les seves dues hores llargues de declaració, a explicar que bé que li anava la vida i deixar clar que la seva empresa és molt beneficiosa per al país. Pel que fa a l'assumpte que el portava a la comissió, ningú n'ha dit res, de manera que ens quedem sense saber com es passa del business plan al business clan. Res de res o gairebé.

Sí que hi ha hagut una mena de robat fals quan el portaveu socialista li ha preguntat si pagava tots els impostos a Espanya i el senyor Xavier Pujol ha anunciat a so de bombo i platerets que no hi havia cap creditor seu que s'hagués quedat sense cobrar. El diputat ecosocialista ha intentat anar més lluny i ha relacionat les ITV i les certificacions energètiques d'edificis obligatòries amb el pagament de favors a Ficoasa, però s'ha cansat a mig camí i al final ha decidit no prosseguir. Qui ha pitjat l'accelerador ha estat la portaveu de la Candidatura d'Unitat Popular, però ha sortit en el doble revolt que porta de la ideologia al moralisme, cosa que tampoc condueix a res. Una vegada l'empresari ha abandonat la sala, a uns diputats en rotllana se'ls ha acudit una gran varietat de preguntes que no havien formulat abans, almenys d'aquesta manera. (Es veu que era massa poderós per fer-li certa mena de preguntes.)

El tercer compareixent ha anunciat solemnement que, com que està imputat, no diria res de res, i no obstant això després no ha parat de parlar. Les preguntes fàcils les contestava senceres; les semifàcils, a mig fer, i en les compromeses s'acollia al seu dret a no declarar. I entre pista i pista, denunciava que estava sent víctima d'un judici paral·lel, raó que els diputats han refutat. Es tractava del senyor Xavier Corominas, arquitecte i urbanista de l'Hospitalet de Llobregat, al qual es relaciona amb la trama del 3% en què estan embolicats l'exsogre i l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola. El més cridaner de la seva compareixença ha estat la seva extraordinària semblança física amb l'escriptor Ray Bradbury, cosa que tampoc vol dir res. Però ja és molt per a una època tan fotuda.