Investigació de seguida

Un país perillós per als drets ciutadans és aquell en el qual el ministre d'Hisenda comenta selectivament assumptes de contribuents, els seus serveis elaboren una llista de 715 sospitosos de delictes econòmics i algú es guarda la metxa d'aquesta bomba de rellotgeria en vigílies d'eleccions. No menys perillosa és la detenció d'un ciutadà amb un desplegament de força espectacular, que al cap de poques hores queda en llibertat sense càrrecs i sense presentar-li si més no el jutge, com li ha passat a Rodrigo Rato. El responsable d'aquests disbarats és el Govern espanyol, del qual depenen els serveis tributaris de l'Estat, la força policial utilitzada per detenir i escorcollar Rato i, en última instància, també la Fiscalia.

L'Agència Tributària està subordinada al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, aficionat a utilitzar les dades fiscals com un instrument amenaçador. Ja ho han experimentat Jordi Pujol o Juan Carlos Monedero, i ara li ha tocat a Rato. No se sap què és més vergonyós, si la filtració de l'informe complet d'aquest òrgan referit a l'exvicepresident del Govern central (al mateix temps que es desencadenava l'operació d'arrest i escorcoll), o els freqüents comentaris del ministre sobre els problemes fiscals de les persones que li ve de gust, violant el deure de custòdia de les dades tributàries imposat per llei als funcionaris.

Les filtracions que s'han produït haurien d'haver desencadenat una investigació automàtica. Igual que l'avís donat a múltiples mitjans de comunicació perquè es personessin al domicili de Rato just a temps de difondre l'arrest i l'escorcoll. Resulta inquietant pensar en els ciutadans anònims enfrontats per força policial i tributària del Govern, si a una persona tan rellevant com ha estat Rato en el Partit Popular se la tracta amb menyspreu al que diuen les lleis sobre la necessitat de protegir la presumpció d'innocència.

Per cert, són fiables uns serveis governatius que seleccionen la Fiscalia que els sembla, al marge d'Anticorrupció? I una vegada implicats magistrats de diverses jurisdiccions, com a conseqüència de la guerrilla entre fiscals, quin sentit té el recurs de la Fiscalia de l'Estat contra la inhibició d'un dels jutges, que d'entrada retarda la resolució del cas i perllonga la incertesa?

No. Aquestes no són les institucions fortes i democràtiques que el president del Govern espanyol afirma que funcionen a Espanya. El que ha passat afegeix més ombres i posa un altre clau en la credibilitat del sistema de garanties amb el qual s'han de substanciar les irregularitats o els delictes, siguin de Rato o d'altres ciutadans.

Mariano Rajoy assegura que s'ha assabentat de tot això “per la premsa”. Doncs raó de més per ordenar immediatament una investigació exhaustiva que aclareixi les irregularitats comeses; si no, el cap del Govern espanyol i líder del PP haurà perdut crèdit polític.