La Generalitat crearà una bústia per denunciar els defraudadors fiscals

Els contribuents podran acusar de forma anònima però hauran d'aportar documents Hisenda crearà equips d'investigació per localitzar patrimonis ocults

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.ALBERT GARCIA

El Govern de la Generalitat ha presentat avui el pla per prevenir i reduir el frau fiscal en els propers quatre anys. El programa, previst en els acords d'estabilitat parlamentària amb ERC, preveu una bateria de 86 mesures per fer aflorar una part dels recursos que avui romanen en l'economia submergida i evitar la morositat en el pagament dels deutes amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Entre aquestes mesures, hi ha l'ampliació de la plantilla d'inspectors i gestors tributaris, la creació d'equips d'investigació patrimonial, la lluita contra les "deslocalitzacions fraudulentes" de contribuents o la creació d'una bústia en la qual els ciutadans podran denunciar, aportant documentació, infraccions que puguin haver comès altres contribuents.

Les mesures recollides pel pla s'estructuren en quatre àmbits: la prevenció del frau, el control tributari, la implicació social en la prevenció i noves mesures organitzatives. Per començar, la Generalitat encarregarà a un grup d'experts el càlcul de "la bretxa fiscal" entre els recursos que potencialment es recaptarien a Catalunya i els que efectivament es paguen a causa de l'economia submergida, les activitats declarades incorrectament o els deutes fiscals. A partir d'aquí, es duran a terme totes les mesures.

Aquest mateix any, per exemple, es crearà una bústia en línia en el qual els ciutadans podran denunciar presumptes pràctiques fraudulentes d'altres contribuents. El director del programa per a l'aplicació i el desenvolupament dels tributs de Catalunya, Jordi Boixareu, ha explicat que les denúncies podran efectuar-se de forma anònima. "Caldrà aportar documentació. Si només es descriuen uns fets sense aquestes proves que justifiquin la denúncia podria ser que no s'investigués", ha assenyalat. Entre les actuacions per millorar la consciència fiscal dels ciutadans, ha indicat Boixareu, també hi ha "la introducció de programes de pedagogia a secundària" o un "reconeixement de les bones pràctiques" amb distintius per a empreses i contribuents.

La Generalitat també augmentarà el control sobre els contribuents amb la incorporació d'una plantilla de 114 persones, de les quals 25 seran inspectors. Segons ha assenyalat la directora de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), Teresa Ribas, l'Executiu vol passar del cos actual de 324 funcionaris a uns 600 el 2018. Aquest cos haurà d'identificar casos de deslocalitzacions fraudulentes i dur a terme investigacions patrimonials en cas de frau organitzat. Per fer-ho, es crearan equips que s'encarregaran de localitzar contribuents i patrimonis que hagin estat "ocultats deliberadament".

La Generalitat també ha fixat uns sectors econòmics determinats. En concret, es dedicarà prioritàriament a l'immobiliari, el turisme, el joc, les subhastes, les concessions administratives i la compravenda d'or, joies i vehicles. Boixareu ha anunciat que, per exemple, es tancarà un acord amb la Direcció General de Policia per identificar els qui s'allotgin com a turistes en establiments d'ús turístic. D'aquesta manera, ha assegurat, es podran controlar els allotjaments que no abonen la taxa turística.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha assegurat que el pla intenta "crear un entorn i un clima de compliment fiscal" perquè aquesta sigui "l'actitud natural dels ciutadans". Mas-Colell ha recordat que s'estima que a Espanya l'economia submergida és del voltant d'un 20% del producte interior brut (PIB), la qual cosa equival a uns 200.000 milions d'euros. Mas-Colell ha explicat que si s'aflorés aquesta quantitat la meitat es "volatilitzaria", ja sigui perquè es tracta d'activitats criminals o perquè serien "inviables amb impostos". Tot i així, ha recordat que només que s'aconseguís que emergissin 30.000 milions d'euros això suposaria reduir el dèficit públic espanyol en tres punts de cop.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Lluís Pellicer

Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS