Justícia per fi per a Víctor Jara

Els que van acompanyar Víctor Jara en les seves últimes hores de vida a l'Estadi Xile, un dels símbols més sinistres de la dictadura d’Augusto Pinochet, expliquen que els torturadors no van aconseguir esborrar-li del tot el somriure al trobador del Govern de Salvador Allende ni quan el van colpejar brutalment i repetidament, abans de cosir-lo a trets. Al seu cos se’n van trobar més de 40.

Però el tret que va posar fi a la seva vida va ser el que va rebre al clatell, gairebé a boca de canó, després que els torturadors es divertissin jugant amb ell a una ruleta russa mortal. Va ser el 16 de setembre del 1973, cinc dies després del cop d'Estat contra Allende i de la detenció posterior de Jara juntament amb centenars de companys a la Universitat Tècnica de l’Estat (UTE). L'Estadi Xile, avui Estadi Víctor Jara, va ser encara testimoni mut de molts més horrors en els començaments de la llarga dictadura de Pinochet (1973-1990).

Quatre dècades més tard, la família de Víctor Jara, que no ha deixat mai de buscar justícia, pot començar a somriure una altra vegada. Un jutge de Florida ha ordenat aquesta setmana que l'home identificat com el seu assassí, Pedro Pablo Barrientos, respongui davant la justícia per càrrecs de tortura i execució extrajudicial.

Fa anys que Barrientos, un exoficial de l’Exèrcit xilè, va ser assenyalat com el torturador de Jara que va prémer el gallet del tret de gràcia. Un dels seus subordinats, el soldat José Adolfo Paredes, el va identificar formalment en un testimoni lliurat a la justícia xilena el 2009. El jutge que porta el cas a Xile, Miguel Vázquez, no va tenir dubtes de la seva culpabilitat i el desembre del 2012 el va processar com a autor d'homicidi qualificat. Poc abans, un programa de la televisió havia descobert que Barrientos portava una vida tranquil·la i discreta a Deltona, Florida, on des dels anys noranta es dedicava a la compravenda de cotxes.

A partir d’aquí es va posar en marxa el Centre de Justícia i Responsabilitat (CJA), una organització internacional que vol portar als tribunals els responsables de violacions de drets humans a tot el món.

Entre els casos més famosos tenen, a més del de Víctor Jara, el de monsenyor Óscar Romero del Salvador i la matança dels jesuïtes, cinc dels quals, espanyols, també en aquest país centreamericà el 1989.

Juntament amb el bufet d'advocats Chadbourne & Parke LLP, el CJA va interposar el setembre de 2013 una demanda en nom de la vídua de Jara, Joan, i de la seva filla Amanda, que acusaven Barrientos de càrrecs per delictes de tortura, assassinat extrajudicial i crims de lesa humanitat. Després de conèixer la decisió d'aquest dimarts del jutge d’Orlando (Florida), Roy Dalton, l'advocada del CJA Almudena Bernabéu va celebrar que s'obri per fi la possibilitat que un dels responsables principals de la mort del cantautor xilè hagi de respondre davant la justícia.

És cert, va admetre, que resulta “decebedor” que el jutge desestimés els càrrecs per crims de lesa humanitat, perquè “l'assassinat de Víctor Jara, i els milers de crims comesos durant el règim de Pinochet, haurien de ser anomenats pel que són: un crim contra la humanitat”. No obstant això, va acceptar en conversa amb aquest diari que aquesta decisió judicial fa un tomb en el cas. I és que encara que la família de Jara fa dècades que denuncia públicament l'assassinat de l'artista, va recordar, “no hi ha hagut mai en un àmbit formal, un judici, una audiència, una comissió de la veritat en relació amb aquest crim. Ara, després de 42 anys, aquest és un pas gegant, per a Xile, sobretot”.

Amb les mans destrossades per les pallisses, Víctor Jara encara va aconseguir escriure uns últims versos amb llapis en una llibreta que va poder lliurar a un dels seus companys i que avui conserva la Fundació Jara. “¡Canto, qué mal me sales / cuando tengo que cantar espanto! / Espanto como el que vivo / como el que muero, espanto”. Les ferides de Víctor Jara i de la seva família comencen a curar-se amb quatre dècades de retard.