S'obren al públic les restes arqueològiques de la Domus Avinyó

Bàrcino, la ciutat romana que va fundar l'emperador August al segle I, origen de l'actual Barcelona, no és Roma, però els continus descobriments d'aquest període i la posada en valor del patrimoni que ha arribat fins a nosaltres de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, fan que, de vegades, ho sembli. L'última recuperació per a la ciutat és l'anomenada Domus Avinyó, les restes arqueològiques localitzades sota un edifici municipal situat al número 15 d'aquest carrer barceloní i que pertanyen a una casa l'origen de la qual es remunta al segle I, el moment de la fundació de la ciutat i que va estar en ús fins al segle IV. Entre les restes que es poden veure per primera vegada destaca un excepcional conjunt de pintura mural, únic fins ara a Hispània, que pertany al IV estil pompeià, recuperat després d'una laboriosa feina de restauració que permet veure com era en el moment en què va ser va ser pintat per un artista “que l'amo de l'habitatge va fer venir directament de la península Itàlica”, tal com explica Carme Miró, responsable del pla Bàrcino. I és que, com passa amb les altres cinc domus excavades de la Barcelona romana, l'amo era un patrici amb un alt poder adquisitiu.

Les restes, localitzades el 2004 però tancades al públic fins ara, pertanyen al flanc sud-oest de Bàrcino, una de les zones amb menys restes trobades de la colònia romana. L'accés al nou espai museïtzat –que ha tingut una dotació de 400.000 euros– s'ha dotat d'un cert ritual que ha diferenciat l'exterior de l'interior. Per això, abans d'accedir a l'interior, en una zona de l'edifici actual, el visitant troba un baix relleu de mida natural d'un jove que llança a terra el que porta al cabàs. “Som al suburbium, l'espai de fora de la muralla on els romans de Bàrcino es desprenien de les deixalles”, explica Miró. Després es passa a una zona situada sota la muralla que protegeix una segona figura d'un soldat, amb una llança a la mà. Poc abans d'entrar, una tercera figura representa una dona que porta un cistell amb pans sota el braç. “Ara som a l'intervallum, que recorria la muralla per l'interior per afavorir un accés ràpid a qualsevol lloc de la ciutat. La dona explica que en aquesta domus s'ha localitzat el que pot ser el primer molí i forn de pa de tota la ciutat, va puntualitzar Miró. Finalment s'accedeix, gairebé a les fosques, a l'espai museïtzat. En un vídeo projectat en una enorme pantalla s'explica com era la ciutat de Bàrcino al segle I, a partir d'una recreació en la qual diversos actors donen vida a ciutadans romans. També es pot veure per primera vegada com serien algunes de les altres cinc domus de la ciutat, com les de Sant Miquel, Sant Iu, Sant Honorat (que també és visitable), la de el Palau Arquebisbal, la de Bisbe Caçador, situada sota l'Arxiu Administratiu. Després del visionat s'il·lumina l'enorme pintura mural (en realitat estava situada al sostre d'una de les estances d'aquesta casa), possible gràcies a la feina de restauració de Lídia Font i el seu equip del Muhba.

Les restes que poden veure's des d'un mirador corresponen a tres habitacions, dues formen part d'un triclinium o sala de banquets, deduït per les marques dels llits (lectus) col·locats en forma d'U que s'han conservat al paviment de mosaic d'opus teselatum, petites peces de marbre blanc i negre o amb opus sectile, grans rajoles també de marbre.

La tercera és un cubiculum, o cambra del senyor. “Una mena de despatx on l'amo treballava i rebia”, va aclarir Miró, després de remarcar que en aquesta presentació no s'ha escatimat en l'ús del llatí, la llengua que parlaven i escrivien els romans barcelonins que hi van viure. Totes les estances mirarien cap a un pati interior porticat que donaria llum a les habitacions. Al sostre del cubiculum és on estaria situada l'enorme pintura a força de motius florals i geomètrics que en una de les seves parts representa el rapte de Ganimedes, “el més bell dels mortals”, segons Homer, i que simbolitza “la bellesa, l'eternitat, l'amor homosexual i la llibertat".

Com si el recinte fos una espècie de cambra cuirassada on s'exhibeixen joies, “un petit tresor”, en paraules del regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana, que ahir va assistir a la presentació, s'han col·locat cinc vitrines més en què poden veure's fragments d'altres pintures d'aquesta casa. “Totes d'una gran qualitat tècnica, compositiva i cromàtica”. En una, s'identifica la imatge d'un jove nu i alat que porta un arc, mentre que en una altra s'hi ha identificat la musa Terpsícore, la de la dansa i el cant coral que apareix tocant una lira. A la resta s'hi van representar arquitectures fictícies per donar un cert efecte d'artifici.

I què se'n sap, del propietari d'aquest habitatge? En un grafit que es va fer a la façana de l'habitatge s'hi pot llegir Lucinus Secundus, tal com es pot veure al nou espai. “Hi ha teories que asseguren que podria ser el nom de l'amo, però no està totalment comprovat”, va explicar Miró. El que sí que se sap és que el poder adquisitiu d'aquest romà barceloní era elevat, que bé podria ser un dels qui tant va criticar al segle IV el bisbe Paciano, malgrat que ell mateix pertanyia a l'aristocràcia: “Viuen en palaus de marbre, van encongits de tant or com porten a sobre, arrosseguen cues de seda, van pintats de carmí... no falten els llocs de repòs al costat del mar, vins exquisits, banquets esplèndids i un descans per a la vellesa”. Vaja, un paradís.