‘Marines’ a Andorra

La justícia escriu de vegades dret en línies tortes. Fa uns dies, el Govern dels Estats Units va pressionar perquè l'Executiu andorrà intervingués la Banca Privada d'Andorra (BPA). Tot va passar en qüestió d'hores. En aplicació de la controvertida Acta Patriòtica dels Estats Units, el Govern del país dels Pirineus s'ha vist obligat a intervenir el BPA davant les acusacions de suposat blanqueig de capitals procedents —presumptament— del narcotràfic i del tràfic d'éssers humans, que liderat per les màfies russa i xinesa, entre d'altres, havia mogut milers de milions de dòlars.

Els paradisos fiscals, tan reticents a facilitar informació per via judicial, es tornen receptius quan els expeditius marines o el mateix Wyatt Earp irrompen al saló-menjador de casa, com si es tractés dels estables de Tombstone. I sobretot quan amenacen de no deixar operar amb bancs nord-americans. En una societat globalitzada, on impera el lliure albir de cabals, solament s'obeeix al llenguatge de la força.

Diversos executius bancaris andorrans han cobrat comissions multimilionàries —de fins a 2.000 milions de dòlars, assegura el Tresor nord-americà— per fer els ulls grossos sobre la procedència dels diners. Les autoritats nord-americanes els acusen de facilitar transaccions a “blanquejadors que actuaven en benefici d'organitzacions criminals transnacionals”. “La corrupció dels executius i la debilitat dels controls per lluitar contra el blanqueig han convertit BPA en un vehicle fàcil per al blanqueig de capitals procedent del crim organitzat i de la corrupció”, afegeix en un comunicat Jennifer Shasky, directora de FinCen, l'organisme contra la corrupció del Tresor. Aquests fons van acabar “en el sistema financer nord-americà”, al qual BPA accedia mitjançant comptes en quatre bancs.

Com és possible que hagin fallat els “mecanismes” per lluitar contra el blanqueig a Andorra? Doncs perquè fiscalitzar en un paradís fiscal és, a més de contradictori, complex. Són països en què els bancs “venen” seguretat a qui vulgui ocultar o emmascarar diners. Per això la intervenció nord-americana ha portat el desassossec en el que ha de ser un erm de tranquil·litat. El pànic s'ha estès entre els bancs del Principat, quan precisament el país fa publicitat dels seus esforços —per pressions europees— per treure's de sobre l'estigma de descontrol. Amb tan bons enunciats, arriben els marines i asseguren que hi ha pràctiques de timba.

Com és possible que hagin fallat els “mecanismes” per lluitar contra el blanqueig a Andorra? En un paradís fiscal els bancs “venen” seguretat a qui vulgui ocultar o emmascarar diners

No és cap novetat. Amb el serial de l'avi Florenci i els diners dels Pujol actuant de cap de pont, la infanteria de marina s'ha ficat fins a la cuina de la credibilitat bancària andorrana. El 2010 el BPA va donar “asil” als estalvis no declarats dels Pujol, quan Andbank va decidir declarar no grats els comptes de la família i la famosa deixa de l'avi. Ara les mesures del Tresor nord-americà ho rematen. No serà fàcil a ulls de l'opinió pública vendre l'existència d'una justícia garantista en terra de bancs sense escrúpols. Ja no es tracta d'una operació de la justícia espanyola contra Catalunya. Ara ha arribat el Setè de Cavalleria de Michigan, al cap de poques setmanes que es deneguessin “per causar un perjudici de difícil reparació” les dades bancàries de Jordi Pujol Ferrusola i la seva exesposa, Mercè Gironès, que havien estat sol·licitades en comissió rogatòria. El jutge Pablo Ruz havia detectat moviments presumptament sospitosos durant vuit anys per 13 països per uns 32 milions d'euros en favor de la parella Pujol. La justícia andorrana va preferir exhibir el seu vessant garantista, però el desembarcament nord-americà, de ben segur, n'accelerarà tràmits i canviarà criteris.

Amb el BPA, a més de la família que més hores ha passat al Parlament en les últimes setmanes, també hi està relacionat Andrei Petrov, acusat per el Tresor nord-americà de blanqueig de diners procedents de la màfia russa. Petrov, al seu torn, té vincles amb el diputat de CiU i exalcalde de Lloret Xavier Crespo. El fiscal demana dos anys i mig de presó per al parlamentari convergent per prevaricació i suborn presumptament en favor del ciutadà rus a qui les autoritats americanes relacionen amb Semion Mogilevitx, una de les deu persones més buscades per l'FBI.

Si hagués prosperat en el seu moment la iniciativa del llavors conseller de Interior Felip Puig, Crespo podria haver estat imputat ocupant el càrrec de cap polític dels Mossos. Com si d'una simpàtica picada d'ullet antisistema es tractés, Catalunya hauria tingut un responsable policial esquitxat per la corrupció mafiosa. Alguna cosa desconeguda va frenar la decisió en el seu moment, encara que Convergència està tan convençuda de la seva innocència que el manté en tots els seus càrrecs.

El document de Tresor nord-americà ha tingut la virtut de recordar què són i per a què serveixen els paradisos fiscals, i ha arruïnat els propòsits dels qui segueixen obstinats a barrejar frau amb un legalisme a mida per tractar de justificar el seu corrupte comportament. Els atacs de transparència que ens retornen al món real, encara que vinguin de la mà del Setè de Cavalleria.