L’amistat perillosa de Josep Pujol

L'any 1999 el periodista nord-americà Jon Lee Anderson passa un temps al Panamà per escriure un reportatge per a la revista New Yorker sobre el boom immobiliari al país d'Amèrica Central. En una de les entrevistes, un baró regional el convida a pujar en un helicòpter amb "dos importants inversors espanyols" que volen sobrevolar una zona del país on pensen fer negocis. Lee Anderson els nota esquerps, incòmodes amb la seva presència, i n'investiga els noms i els motius: un d'ells és Josep Pujol Ferrusola, que està incòmode perquè els negocis dels fills de Pujol han sigut protagonistes de diverses polèmiques aquell mateix any; l'altre, Juan Manuel Rosillo, àlies John, tres anys més tard s'instal·larà al país, fugit de la justícia espanyola.

Josep Pujol és el tercer fill de Jordi Pujol i l'únic de la família que no està imputat. Avui declararà a la comissió d'investigació sobre el frau fiscal del Parlament per videoconferència des de Miami, on es va traslladar a treballar per la consultora Indra quan va esclatar el cas Pujol. A la multinacional hi va entrar el 2002, quan li va vendre la seva empresa, Europraxis, per 44 milions d'euros (a repartir entre cinc socis) i nou milions més per treballar-hi durant cinc anys, un contracte que Pujol ha prorrogat. En pocs mesos, des de la venda d'Europraxis, Indra va triplicar la seva facturació a Catalunya, de 20 a 60 milions d'euros.

"Pujol era baix i nerviós i vestia amb colors apagats", el descriu Lee Anderson, a qui li han presentat el fill de l'expresident com "una figura principal" en el sector de la construcció a Espanya que tenia diversos "projectes internacionals a gran escala" amb Rosillo. El soci de Pujol, descrit pel periodista nord-americà com a "obès i impetuós", té pendent en el moment de la trobada un procés per frau, després que la constructora Kepro –primera impulsora de Diagonal Mar– fes fallida.

En el judici, la investigació va demostrar fins on era capaç d'arribar Rosillo per tirar endavant un negoci. L'empresari, originari de Texas, va utilitzar un deficient mental per fer-lo titular d'una empresa fantasma que feia servir per defraudar. Quan la policia descobreix la connexió, Rosillo embarca l'home rumb a Veneçuela, per on vaga 25 dies sol, fins que apareix fet un nyap en una oficina del Banc Exterior d'Espanya, on és rescatat. Rosillo és condemnat finalment el 2002, i torna al Panamà per establir-s'hi, fugit de la justícia. El país centreamericà no tenia conveni d'extradició amb Espanya per aquests delictes. En el moment de fugir, el soci de Josep Pujol té un altre procés obert: un judici per homicidi imprudent per haver provocat un accident de trànsit en què va morir un jove de 18 anys. Rosillo conduïa begut i amb alts nivells de cocaïna al cos. Va ser condemnat a quatre anys. El soci de Josep Pujol va tastar la presó al Panamà, però en va sortir al cap d'uns mesos. La seva fugida va acabar el 21 d'octubre de 2007: una treballadora de l'Hotel Ambassador de la capital panamenya el va trobar mort a la suite 207, on vivia. La policia no va trobar cap símbol de violència a l'habitació.