Contra el frau

La millora estadística en la lluita contra el frau fiscal ha de rebre's amb una satisfacció moderada, i amb el convenciment que, en realitat, no descriu quina és la situació real de l'economia submergida i quant s'ha avançat a aflorar els diners ocults a l'Hisenda pública. S'ha de convenir amb el ministre Montoro en què recuperar 12.318 milions per a les arques públiques (el 12,5% més que el 2013) l'any passat és una quantitat apreciable. Ara bé, per apreciar l'èxit real en la persecució del frau caldria precisar quina quantitat de diner negre ha augmentat durant la recessió; el volum de bases imposables ocultes al fisc equival, segons alguns informes, a gairebé el 25% del PIB i probablement no ha parat de créixer en els últims sis anys. Quan falten alguns càlculs oficials precisos, bé podria passar que el frau avancés amb una rapidesa més gran que els esforços organitzats per reduir-lo.

 Hi ha moltes raons per descriure l'estratègia de l'Agència Tributària com a correcta però rutinària. Any rere any presenta resultats més bons que l'exercici anterior; però els analistes fiscals coincideixen que no s'estan atacant amb rotunditat les borses de diners ocults. D'entrada, Hisenda i l'Agència Tributària haurien d'esforçar-se a calcular aproximadament quina quantitat suposa els diners recuperats sobre les rendes submergides. Una estimació oficiosa sosté que més de les tres quartes parts del frau tributari queda impune. El dany per als ingressos públics és devastador; si s'aconseguís reduir en un 10% la base imposable oculta cada any, les finances públiques tindrien probablement un superàvit estable en un quinquenni, i fins i tot abans.

Sense menysprear l'acció sostinguda de l'Agència Tributària amb els procediments convencionals, seria útil afrontar el frau com un problema que cal reduir a mínims a mig termini, comptant amb polítiques coordinades de transparència fiscal amb Europa, però amb accions contundents dins d'Espanya. La primera i bàsica seria augmentar progressivament el nombre de funcionaris que persegueixen el delicte fiscal. Cap pla fiscal, per sofisticat que sigui, semblarà creïble mentre es dediquin recursos tan precaris com els actuals a perseguir el delinqüent fiscal. A Europa, es compatibilitzen de mitjana 958 contribuents per cada funcionari d'Hisenda pública; a Espanya són 1.900 contribuents per cada funcionari.