L’HSBC va crear empreses per a clients espanyols en paradisos fiscals

L'Agència Tributària espanyola atribueix a l'HSBC la seva participació directa en la creació i el control de societats pantalla en paradisos fiscals “constituïdes per amagar encara més la veritable identitat del titular dels fons i evitar així l'aplicació de la Directiva Europea de l'Estalvi del 2005”, que implicava el pagament d'impostos sobre els rendiments dels comptes o la identificació del titular.

En un informe redactat a finals del 2011, els inspectors fiscals van assenyalar "la possible comissió de delictes de blanqueig de capitals per part de l'HSBC, cosa que aconsella la seva anàlisi i investigació conjunta, i fins i tot en pot ser competent perquè en prengui coneixement l'Audiència Nacional". La Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia de l'Estat van afirmar que no es podia actuar contra l'HSBC per “falta de jurisdicció”, ja que els suposats delictes es van cometre fora d'Espanya.

Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat van afirmar que no es podia actuar contra l’HSBC

Aquests delictes es van dur a terme a través de la societat First Corporate Director Inc., que va participar com a mandatària d'empreses domiciliades en paradisos fiscals que tenien com a propietaris efectius “grups familiars espanyols no relacionats entre si”, segons l'Agència Tributària. First Corporate va ser la societat utilitzada per l'HSBC a partir del 2005 per a la gestió i administració d'empreses pantalla domiciliades en paradisos fiscals amb l'objectiu que els seus clients eludissin el pagament d'impostos obligat per una directiva europea de l'estalvi que va començar a aplicar Suïssa aquell mateix any.

Després de rebre de França els documents que va treure Hervé Falciani de la filial suïssa de l'HSBC on treballava, l'Agència Tributària espanyola va recaptar d'alguns dels suposats evasors fiscals documentació que demostrava “la creació de companyies a les Illes Verges britàniques i amb domicilis a Zuric i Ginebra amb la mateixa adreça que HSBC Trust Services”.

Durant la primera meitat del 2005, segons la investigació d'Hisenda, l'HSBC va començar a oferir als seus clients “l'obertura d'un nou PIC, persona jurídica o estructura fiduciària, generalment constituïda en un paradís fiscal, per transferir-li els fons i evitar així els efectes de l'aplicació de la Directiva Europea de l'Estalvi”. “En els mesos anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta directiva, són freqüents els casos de persones físiques que figuraven com a titulars dels comptes suïssos de l'HSBC que els van tancar i en van traspassar els saldos a altres comptes del mateix banc, amb una titularitat formal que correspon a persones jurídiques establertes en paradisos fiscals”, assenyala Hisenda.

Els inspectors de l'Agència Tributària van descobrir que First Corporate tenia un elevat nombre de mandataris (fins a 55) dels quals almenys 13 “figuren com a treballadors de l'HSBC, mentre que 32 més són o van ser apoderats de l'HSBC Republic Trust Services (Suisse) AG o les seves successives denominacions”, segons la documentació recaptada del registre mercantil suís.

L'informe, incorporat al sumari del cas Gürtel, atès que algun dels evasors fiscals formaven part de la trama corrupta, assenyala també que l'HSBC suposadament va utilitzar despatxos d'advocats, “com és el cas de Mossack & Fonseca, per constituir societats pantalla en paradisos fiscals a favor dels seus clients”.

Un dels espanyols afectats per la investigació d'Hisenda va declarar que mai es va posar en contacte amb aquest despatx perquè va ser directament l'HSBC "qui va gestionar tots els tràmits".

La inspecció oberta per l'Agència Tributària va descobrir com, arran dels arxius que França va facilitar a Espanya amb la llista Falciani, l'HSCB va alertar als seus clients espanyols sobre "la informació que havia quedat compromesa (patrimoni, visites a l'entitat, trucades telefòniques…)" i la que es mantenia secreta. L'Agència Tributària guarda còpies d'aquestes comunicacions de l'HSBC als seus clients sobre la fuga d'informació.

Els inspectors espanyols també disposen de documentació oficial de l'HSBC que inclou les factures pagades pels clients dels serveis que prestava la filial suïssa per constituir i administrar la societat pantalla en paradisos fiscals amb les quals es podia eludir el pagament d'impostos.