Pujol diu que un excàrrec de Banca Catalana mort va gestionar la fortuna

Han passat 31 anys des que Jordi Pujol va declarar, després d'una querella de la Fiscalia, per la descapitalització de Banca Catalana, que va provocar pèrdues de més de 100 milions d'euros als seus accionistes. Aquest dimarts l'expresident català ha tornat a asseure's davant d'un jutge, aquesta vegada per explicar l'origen de la fortuna que la seva família ha mantingut oculta a Andorra fins l'estiu passat. L'ombra del cas Banca Catalana ha aparegut, malgrat tot, a la sala de vistes quan Pujol ha esmentat el nom de la persona que, suposadament, va gestionar l'herència del seu pare: Delfí Mateu Sayos, primer director de l'entitat a Barcelona. En aquesta tasca el va succeir Joaquim Pujol i Figa, cosí de l'expresident i ex-alt càrrec de la Generalitat, segons fonts de la defensa. Els dos estan morts.

En la seva declaració com a imputat per blanqueig de capitals i frau fiscal, que s'ha perllongat dues hores, Pujol ha mantingut que els diners ocults durant tres dècades per la seva família a Andorra procedeixen d'una herència paterna. És la mateixa tesi que ja va defensar en el seu comunicat públic del 25 de juliol passat —que li va costar la seva caiguda en desgràcia— i en la seva compareixença davant del Parlament català, en la qual va carregar contra l'oposició i que va acabar d'erosionar la seva imatge.

En el procés judicial que se segueix contra ell a instàncies del sindicat Manos Limpias, Pujol subministra la informació amb comptagotes, fet que li ha valgut més d'una vegada la reprimenda de la jutge instructora. Aquest dimarts s'ha destapat una de les incògnites que romanien vives: la identitat de la persona a la qual, després de la defunció del seu pare el 1980, va encomanar la gestió de la fortuna fins a la majoria d'edat de l'últim dels set fills de Pujol i Marta Ferrusola, 10 anys més tard. Aquesta persona va morir fa anys, de manera que no pot aportar cap llum sobre els fets.

El primer gestor dels fons va ser Delfí Mateu, que segons ha declarat Pujol, era un “amic íntim” i home de la màxima confiança del seu pare, Florenci, i d'ell mateix. Pare i fill havien fundat, amb el seu soci David Tennenbaum, Banca Catalana. Mateu va ser directiu de l'entitat i un dels querellats per apropiació indeguda; com la resta, va resultar exonerat. Ja octogenari, es va sentir sense forces per seguir amb aquesta tasca i Mateu va suggerir el nom del seu successor: Joaquim Pujol, cosí de Jordi Pujol que va ser també secretari general de Presidència de la Generalitat sota el seu mandat. El 1990 va ser nomenat per a aquest càrrec i l'últim dels fills de l'exmandatari, Oleguer, va aconseguir la majoria d'edat. A partir de llavors, el primogènit, Jordi, es va fer càrrec d'algunes gestions en aquests comptes.

Pujol, que ha començat contestant les preguntes en català i ha canviat al castellà per deferència amb el fiscal, Alejandro Luzón, ha admès que el seu pare havia guanyat el diner negre mitjançant el “canvi de divises”. Aquesta activitat, ha reconegut, era “il·legal”, encara que va ser “tolerada” fins a cert punt durant el franquisme. El pare de l'expresident —sempre segons la seva versió— va disposar, al marge del testament, que els diners que posseïa a l'estranger passessin a les mans de la seva nora, Marta Ferrusola, i dels set fills de la parella.

Per què el pare no va deixar el capital al seu fill? Com ja va fer en el comunicat, ha atribuït aquesta decisió a la “por” de Florenci per l'incert futur del seu fill, encaminat a la política i no als negocis. Pujol no va portar la seva família a regularitzar aquests fons al més aviat possible, ha explicat, perquè també tenia “por” que aquesta decisió afectés la seva carrera política i la seva imatge. El mateix any de la defunció de Florenci, Pujol es va convertir en president de la Generalitat, un càrrec que ja no va abandonar fins al 2003.

L'estiu passat, El Mundo va difondre l'existència d'aquest capital ocult al fisc a l'estranger. Tant Pujol com els tres fills que també han declarat aquest dimarts com a imputats —Marta, Mireia i Pere— han admès que aquest va ser el detonant que els ha portat a fer aflorar les quantitats que posseïen a Andorra. Els Pujol s'han negat a respondre les preguntes de Manos Limpias, i Marta Ferrusola, per la seva banda, s'ha acollit al dret a no declarar per consell dels seus advocats, Cristóbal Martell i Albert Carrillo.

Per intentar apuntalar la tesi de l'herència, l'imputat ha al·ludit a una “correspondència privada” que van mantenir Florenci i Marta Ferrusola. En aquestes cartes, el pare es dol de la situació de Jordi, que pot portar a la “ruïna” la família, i afegeix que pensarà en el futur d'ells davant de qualsevol eventualitat. Pujol no les ha aportat al jutjat perquè no les veu rellevants, ja que no al·ludeixen directament al repartiment del llegat, segons fonts de la defensa.