Els ‘paradisos fiscals’ pujolistes

Aquesta vegada no se'n salven. El 18 de desembre passat el jutge Ruz va acordar obrir la fase processal cap al judici oral dels implicats en el cas Pretòria, obert per Garzón fa cinc anys. Contra 11 imputats, entre els quals hi ha l'exalcalde del PSC de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i els que van ser dirigents destacats de CiU i consellers de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. Tots, en divers grau de responsabilitat, pels delictes propis de corrupció, tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals. Durant l'exercici dels seus càrrecs públics, gràcies al suport dels fiscals generals de l'Estat, del PSOE, la Fiscalia no va poder emprendre accions penals contra ells. Va ser particularment greu el mantell d'impunitat que va cobrir la presumpta malversació dels fons públics de la Caric (Comissió d'Ajuda a la Reconversió Industrial de Catalunya) que justificava la persecució penal d'Alavedra i 11 consellers més. La realitat era més que evident. Una part dels fons d'aquesta entitat –els anomenats avals– es va destinar, en condicions molt avantatjoses, a societats vinculades a consellers o alts càrrecs de la Generalitat, fons que finalment no van ser reintegrats, fet que va causar un greu perjudici a l'erari públic autonòmic.

Una primera consideració sobre la resolució del jutge Ruz: per si sola desqualifica la pretesa reforma del procés penal del Partit Popular, que mira d'abreujar, mitjançant un sistema de terminis, la investigació judicial, especialment davant d'aquesta mena de delictes. Per exemple, la interlocutòria judicial que comentem no podia haver-se dictat abans, ja que les dues últimes respostes de les comissions rogatòries a Andorra i Suïssa es van produir l'octubre de l'any passat. El que pretén el PP és, sobretot, la impunitat dels corruptes.

Així mateix, quan estem pendents que declarin com a imputats Jordi Pujol, la seva dona i tres dels seus fills per frau fiscal i blanqueig de capitals, la interlocutòria del jutjat central número 5 descriu el funcionament presumptament delictiu del clan pujolista, el de la família pròpiament dita i l'altra i inseparable “família”, sense la qual és impossible entendre el pujolisme i el seu funcionament, com ha dit un autor, en clau d'“hampa barcelonina”.

La interlocutòria del jutge Ruz descriu els fets, els situa en la dècada passada, com “una trama dirigida a la realització de tasques d'intermediació o influència en adjudicacions públiques vinculades a operacions urbanístiques […] a canvi de la percepció de comissions quantioses, que es procediria ulteriorment a ocultar tant la seva titularitat com l'origen presumptament delictiu dels referits guanys patrimonials, amb la finalitat d'aconseguir el seu aflorament posterior i desvincular-les del seu origen mitjançant la utilització d'entramats societaris i financers complexos”.

El Govern del PP  no fa absolutament res per donar compliment a un acord del Congrés que instava l’Executiu a la “supressió dels paradisos fiscals”

Aquests eren els objectius i les maneres de procedir dels membres de la trama, com van fer en l'operación Niesma, en la qual Prenafeta i Alavedra van aconseguir, per la seva mediació, substanciosos beneficis econòmics gràcies “a l'ascendent […] que exercien sobre càrrecs públics derivat dels alts càrrecs que van ocupar al Govern català durant els anys vuitanta i noranta”.

Tan greu o més que l'anterior van ser els guanys obtinguts, de vegades de procedència desconeguda o d'altres tasques d'intermediació, que van ocultar a la Hisenda pública mitjançant la canalització de les mateixes a través d'entitats fiduciàries domiciliades en paradisos fiscals.

El jutjat del cas Pretòria ha dirigit 13 comissions rogatòries, cinc a Suïssa i cinc més a Andorra i una a Portugal, el Regne Unit, Costa Rica i els EUA. La col·laboració d'aquests Estats ha resultat indispensable per conèixer el patrimoni ocult i l'abast del que van defraudar els dos exdirigents de CiU. El Govern del PP, per contra, no fa absolutament res per donar compliment a un acord del Congrés dels Diputats, del 12 de juliol del 2011, que instava el Govern a la “supressió dels paradisos fiscals”.

Gràcies a la col·laboració d'altres països, s'ha pogut saber que la quantitat defraudada per Alavedra els exercicis 1997, 1998, 2000 i 2006 va ser de 2.605.000 euros. Per això va disposar, com ja havia fet el seu cap de Govern des del 1980, de societats domiciliades a Andorra i les illes Caiman. El mateix va fer l'exsecretari de Presidència, Lluís Prenafeta, que, segons la resolució judicial, durant els exercicis 2000 a 2007 va obtenir 14.984.000 euros de guanys “procedents de tasques d'intermediació en adjudicacions públiques”, l'origen dels quals no sempre s'ha pogut determinar, servint-se de la societat BUIC i d'altres mecanismes per amagar i defraudar a la Hisenda pública una quantitat superior als cinc milions entre els anys 2000 a 2003, també a través de comptes oberts a Suïssa i Andorra.

Els fets descrits no només mereixen un retret penal, sinó que, associats al gran frau de la família Pujol, expressen la total absència d'ètica pública d'una part important dels que han governat Catalunya durant 23 anys i dels que, aquí i a Espanya, han estat els seus còmplices o encobridors, penals i polítics.

Carlos Jiménez Villarejo és jurista i exeurodiputat de Podem