Un fàrmac contra la incontinència activa el greix bo que aprima

Fins al moment, les propietats aprimadores del greix marró, el teixit adipós bo que redueix els dipòsits del greix dolent i crema calories, solament s'havien aconseguit activar en les persones d'una única manera (i de difícil aplicació en la pràctica clínica): sotmetent-les a ambients amb temperatures baixes. Un estudi que publica la revista Cell Metabolism descriu com també es pot despertar aquest mecanisme mitjançant l'administració d'un fàrmac, el mirabegró, que s'empra per tractar una patologia tan allunyada de l'obesitat o el sobrepès com la incontinència urinària (síndrome de bufeta hiperactiva).

El treball l’ha dirigit Aaron Cypress des del Joslin Diabetes Center de Boston, la institució d'investigació més gran del món sobre aquesta malaltia metabòlica. “Hem demostrat que una dosi de mirabegró estimula el teixit adipós marró de manera que consumeix glucosa i crema calories”, explica aquest especialista en obesitat i greix marró.

Els investigadors de l'equip de Cypress plantegen que medicaments com aquest podrien convertir-se en futurs tractaments contra l'obesitat, encara que Francesc Villarroya, del Centre d’Investigació en Xarxa (Ciber) de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició es mostra més caut, ja que el mirabegró té un mecanisme d'acció poc específic i presenta contraindicacions que poden ser rellevants, especialment en les dosis altes (quatre vegades més del normal) administrades en aquest estudi. El fàrmac pot provocar alteracions en el sistema cardiovascular, fet que resulta un inconvenient seriós per a la població a la qual es dirigeix, les persones amb obesitat, ja que entre elles és freqüent tenir aquest tipus de problemes de salut (hipertensió, per exemple). En tot cas, Villarroya, autor de diferents articles sobre aquest teixit, reconeix la importància de l'estudi al demostrar en humans una via d'activació del greix marró.

Fins ara solament s'havia aconseguit l'efecte 'cremagreix' d'aquest teixit adipós en persones sotmetent-les a temperatures fredes

El greix bo –també anomenat marró fosc, gris o marró per la tonalitat fosca que li dóna l'abundància de mitòcondries- s'ha convertit en una de les grans esperances en la recerca d'un aliat contra l'epidèmia d'obesitat i és un camp d'estudi en plena ebullició. Nombrosos grups d'investigació estan centrant els seus esforços en l'estudi del teixit adipós marró, encoratjats per l'interès que desperta en la indústria farmacèutica trobar un interruptor molecular (en forma de medicament eficaç, per exemple) capaç de despertar a voluntat l'activitat d'aquest teixit aprimador. Com a resultat d'això són la successió d'estudis sobre aquesta matèria, com el de Cypress -que ara treballa a l’Institut Nacional de Diabetis i Malalties Digestives i Renals dels EUA- o el publicat fa unes setmanes per un grup de Dinamarca que va identificar el paper d'un gen en la transformació del greix dolent en el bo.

Estudis previs ja havien advertit de la relació que existeix entre alguns missatgers químics (com les catecolamines, un grup d'hormones entre les quals hi ha l'adrenalina o la dopamina) i l'activació del greix marró. Ho fan per dirigir-se a determinats receptors que es troben en aquest teixit adipós (el receptor adrenèrgic beta 3). Però aquests receptors (relacionats amb el sistema nerviós simpàtic), també es troben en altres teixits, entre ells la bufeta, on actuen sobre la relaxació d'aquest òrgan. El mirabegró es dirigeix a aquests receptors per combatre la incontinència, per la qual cosa els investigadors es van preguntar si el fàrmac també es podria emprar per perdre pes.

El valor de la troballa és més conceptual que clínic, ja que el fàrmac provoca alteracions cardiovasculars

Per comprovar-ho van administrar a 12 persones sanes i joves una dosi de 200 mil·ligrams del fàrmac (enfront dels 50 autoritzats per tractar la incontinència). L'augment de consum energètic va ser de 200 calories diàries, la qual cosa en va confirmar les propietats aprimadores. “Encara que conceptualment era d’esperar, és interessant comprovar que efectivament el fàrmac estimula l'efecte cremagreix”, comenta Villarroya. Aquest investigador, no obstant això, destaca que seria interessant observar si en dosis moderades com les autoritzades també manté aquestes propietats, ja que és aquesta l'administració que es considera de seguretat per als pacients. També caldria observar si, juntament amb allò que s’ha observat en l'estudi que tractava persones sanes i joves, es produeixen els mateixos efectes en pacients obesos.

En tot cas, fins i tot si s'administren en dosis inferiors (50 grams), la fitxa tècnica del medicament adverteix del risc de taquicàrdia. A això es refereix Villarroya quan insisteix que tant aquesta via per despertar l'activitat del greix marró com altres assajades en experiments previs (en cultius cel·lulars o ratolins) no són prou específiques com per dirigir-se només a l'activació d'aquest teixit que consumeix calories sense interferir en cap altre aspecte del metabolisme humà (ja sigui el ritme cardíac o uns altres). Per això, l'objectiu ideal és trobar l'interruptor que només activi el mecanisme aprimador sense provocar danys col·laterals. Els investigadors estan posats en això.