Quina recuperació?

El president Rajoy proclamava la setmana passada, davant d'un nodrit grup d'empresaris, que la crisi ja era història i que aquest Nadal serà el primer de la recuperació econòmica. D'aquest president no en podem esperar gran cosa, però sí que li hem d'exigir que tracti la ciutadania amb respecte i que les seves paraules o accions polítiques no ofenguin a ningú.

Un president del Govern amb un mínim de dignitat no pot parlar així quan Espanya és el país en què més ha augmentat la desigualtat al llarg de la crisi de tots els que formen part de les economies desenvolupades. Segons l'Informe Mundial sobre Salaris 2014/2015 publicat per l'Organització Internacional del Treball, la bretxa que separa la part més rica de la part més pobra de la població s'ha incrementat entre un 40% i un 50%, i ha transformat Espanya en el segon país més desigual –després dels Estats Units– en el conjunt que inclou la Unió Europea i el gegant nord-americà. I conclou que la desocupació és la causa principal de l'augment de la desigualtat.

Un altre informe, de l'OCDE, mostra que a Espanya és on han crescut més les desigualtats: el 2011, la renda mitjana del 10% de la població amb més ingressos era 14 vegades més elevada que la mitjana del 10% amb menys recursos, quan el 2007 ho era 8,4 vegades.

Espanya és el país en què més ha augmentat la desigualtat al llarg de la crisi entre les economies desenvolupades

Un president del Govern assenyat i sensible no pot obviar que a Espanya hi ha uns cinc milions de persones en exclusió severa i 728.300 llars on no entren diners (segons Càritas i l'INE). Mentrestant, a l'altre costat de la bretxa, creixen els milionaris. Segons Credit Suisse, aquest any van augmentar un 24%. A Espanya hi ha 465.000 persones que declaren un patrimoni d'almenys un milió de dòlars (uns 800.000 euros).

Un president del Govern no pot donar l'esquena a les persones més vulnerables. Unicef revela en el seu informe bianual La infància a Espanya 2014 que el 23,3% de les famílies amb un o dos fills viuen en situació de pobresa, una taxa que es dispara al 46,9% entre les famílies formades per dos adults i tres o més infants. L'augment del nombre de menors en risc no s'ha traduït, malgrat tot, en més inversió pública per combatre'l. En canvi, la despesa ha caigut gairebé un 15% (6.370 milions d'euros) des del 2010.

A Espanya hi ha uns cinc milions de persones en exclusió severa i 728.300 llars on no entren diners

Podria seguir amb més exemples que demostren com d'estúpides van ser les paraules de Rajoy. Es refugia en les fredes xifres macroeconòmiques per donar un missatge de recuperació dirigit a les elits empresarials i a la seva amiga Merkel, oblidant les persones que aquest Nadal només notaran l'abandó a què les sotmet el Govern. Moltes llars no podran engegar la calefacció perquè no tenen diners per pagar-la. El 13% de la població catalana viu en la pobresa energètica, mentre el benefici de les cinc empreses elèctriques més importants ha estat, durant el 2013, de més de 7.500 milions d'euros.

Rajoy i també Mas rebutgen les persones que posen sobre la taula les dades abans esmentades. Les titllen de catastrofistes, d'ocells de mal averany o de poc patriotes. Diuen que no hi ha cap més sortida que les retallades i l'empobriment general, però cada vegada se senten més veus que presenten alternatives factibles i desitjades.

Un exemple és l'estudi que han publicat els economistes Arcarons, Raventós i Torrens (Sense Permís, desembre 2013) centrat en Catalunya (per al conjunt d'España, Sense Permís, desembre 2014) que permetria aplicar i finançar una renda bàsica universal (RBU) de 7.968 euros anuals (indicador de la renda de suficiència) per a la ciutadania més gran de 18 anys, i d'una cinquena part d'aquesta quantitat per als menors d'edat. Aquesta RBU està per sobre del llindar de la pobresa, no està subjecta a la imposició de l'IRPF, substitueix tota prestació pública monetària de quantitat inferior i el model finançaria el que ja es finança actualment (sanitat, educació, serveis socials…) i a més la RBU.

Diuen que no hi ha cap més sortida que les retallades i l’empobriment general, però cada vegada se senten més veus que presenten alternatives factibles i desitjades

Amb aquesta proposta, la reforma perjudicaria entre el 10% i el 15% de la població més rica. En altres paraules, hi hauria una gran redistribució de la renda dels sectors més rics a la resta de la població, el contrari del que ha passat al llarg dels últims anys. Evidentment també s'hauria de lluitar sense treva contra el frau fiscal. Amb aquest model es garantiria l'existència material de tota la població i es mitigaria la pobresa. Combinada amb una política de repartiment del treball s'aconseguiria una dràstica reducció de la desocupació.

Aquest estudi ens demostra que la RBU és factible econòmicament i que per implantar-la només fa falta voluntat política, voluntat de la qual manquen els governs d'Espanya i Catalunya.

Un president del Govern que es comporta amb els més vulnerables de manera ofensiva, irrespectuosa, indigna, insensata i insensible hauria d'estar avergonyit.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.