Arturo Pérez-Reverte: “El meu consell és que us prepareu per al fracàs”

Arturo Pérez-Reverte està còmode a Guadalajara. A l'Amèrica Llatina. Dimarts en una roda de premsa a la Fira Internacional del Llibre va opinar que el futur està en aquesta terra, no a Europa, a la qual pega sense contemplacions. Aquest dimecres va protagonitzar la xerrada Mil joves i un Quixot, en què va parlar sobre l'edició que ha fet per la Reial Acadèmia Espanyola amb l'objectiu de facilitar la lectura de la Bíblia de la literatura en castellà.

Està tan còmode que es va posar a parlar i fins i tot va perdre el fil un moment: “Ja no sé de què estava parlant, però és que m'encenc”.

Fora d'aquest instant de descarrilament, el seu discurs va ser estructurat i agut, compromès amb la idea d'impulsar El Quixot com una eina pedagògica. “Altres vegades vinc a vendre llibres, però aquesta vegada vinc com a missioner, com a predicador d'El Quixot”, va dir l'autor de la col·lecció del Capitán Alatriste, vestit de vestit negre i camisa blanca.

En aquesta edició d'El Quixot, Pérez-Reverte ha tractat de fer més accessible el text a lectors joves, llimant les parts que va trobar més àrides, dins d'uns límits rigorosos de respecte a l'obra original. La seva idea i la de la RAE és facilitar l'entrada al pou de saviesa de l'enginyós gentilhome i de Sancho Panza. “El que vull és que entengueu que El Quixot és ple de coses bones. A un professor lúcid, a un bon professor, en tindria prou amb un exemplar d'aquest llibre en una mà per fer tot un curs d'Història, Filosofia, Ètica…”.

El seu discurs va ser vehement i positiu. Però no per això va deixar d'advertir el públic, sobretot els joves, de la seva visió de la vida i de per què creu que s'ha de llegir; per què cal formar-se; per què cal aprendre. “El meu consell és que us prepareu per al fracàs, que us vitamineu. Quan jo era corresponsal de guerra, els meus companys i jo sempre estàvem preparats per saber per on fugir quan comencessin els atacs”.

I va parlar sobre la preponderància de les coses malvat i la disposició moral desitjable davant d'aquests fets: “Jo crec que els dolents sempre guanyen. I tu pots associar-te al dolent o, d'una forma més quixotesca, tractar de fer que el malvat no dormi bé, que sàpiga que en qualsevol moment algú es pot aixecar i estroncar-li el somni, o el negoci. Que el dolent sàpiga que no és tan fàcil ser dolent, i que fins i tot pot ser perillós”.

Pérez-Reverte, presentat per la periodista mexicana Gabriela Warkentin, també va voler deixar clar que El Quixot no és una passejadeta senzilla sinó una obra d'art exigent que cal administrar-se amb seny. “És un llibre difícil, cal llegir-lo a poc a poc, no ens enganyem. Una lectura apassionada és impossible i fins i tot perillosa. Però llegint-lo a poc a poc estareu alimentant-vos”.

El que vull és que entengueu que 'El Quixot' està ple de coses bones

A la ronda de preguntes, un home del públic li va preguntar si Evo Morales, el president indigenista de Bolívia, li sembla un Quixot.

Pérez-Reverte va trigar un instant a arrencar: “Estava pensant. Per uns quants pot ser un Quixot que ha triomfat i per d'altres un Quixot que ha portar Sancho a la ruïna. Però Evo Morales és una figura necessària perquè fa somiar, encara que jo no sàpiga si és un Quxot honrat o no. No sempre la paraula poble és utilitzada de manera noble. Però el que és clar d'ell és que ha portat esperança a molta gent”.

Els joves hi van ser però no van participar gaire. A Adrián Vázquez Reyes, de 18 anys, li va dir la seva professora que hi havia d'anar. Diu que li va agradar la xerrada.

–Què creus que pot aprendre el teu país d'un boig somiador com el Quixot?

–Sembla un personatge a qui no li importa el que pensin els altres. Això a nosaltres els mexicans ens ajudaria, és un pas que ens fa falta per avançar, per atrevir-nos a veure coses noves.

Aidé Ortiz, una noia de 17 anys, va dir que és possible que llegeixi el llibre: “Sí, potser”. Ella no sabia amb exactitud de què tractava. “Pensava que era un conte per a nens”. Una amiga que té al costat diu que ella creia que era “alguna cosa així com de la història de les guerres”.

–Aidé, i tu que opines del que va dir l'escriptor que cal que us prepareu per al fracàs?

–És natural. Com tot, és part de la vida.

–I tu et consideres preparada per a aquestes coses?

L'estudiant, morena, amb els ulls negres rodons, diu: “No”.

La lliçó del professor Pérez-Reverte s'ha acabat.