L’interès del bo espanyol a 10 anys cau per sota del 2% per primera vegada
La prima de risc respecte al bo alemany se situa en menys de 120 punts bàsics
La rendibilitat exigida al mercat secundari als bons espanyols a 10 anys s'ha situat aquest dilluns per primera vegada a la història per sota del llindar del 2%. L'interès del deute espanyol amb venciment a deu anys ha arribat a situar-se en l'1,96%, el seu mínim històric, davant del tancament del 2,023% de divendres passat.
La prima de risc, o diferència de rendibilitat exigida al bo espanyol respecte a l'alemany, considerat el més segur de la zona euro, es reduïa a menys de 120 punts bàsics (1,2 punts percentuals), en aquest cas el nivell més baix des de començaments de setembre.
La rendibilitat exigida al bo espanyol va arribar al 7,75% el juliol del 2012, en el pitjor moment de la crisi de l'euro. Els problemes de Grècia, la mala gestió de la crisi de Bankia, la petició de rescat per recapitalitzar la banca per part d'Espanya, la recaiguda en la recessió després de les retallades i, en definitiva, el temor de la ruptura de l'euro van portar llavors la prima de risc espanyola a nivells rècord per sobre dels 600 punts bàsics.
La forta caiguda del bo espanyol en els últims dies obeeix en part a la insistència de Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), que l'organisme està disposat a prendre més mesures contra el risc de deflació o baixa inflació i per permetre que flueixi el crèdit si les mesures que s'han adoptat fins ara no donen prou bons resultats.
Divendres passat, el BCE va començar a comprar bons amb garantia real (asset-backed securities o ABS, en anglès) als mercats i des de l'octubre està comprant també cèdules hipotecàries i altres títols amb més garantia. El pas que encara no ha fet l'organisme, i pel qual troba grans resistències per part d'Alemanya, és la compra de títols de deute sobirà, com han fet els bancs centrals dels Estats Units i el Japó.
A l'actuació del BCE s'uneix ara més decisió de les autoritats europees per una política econòmica més expansiva, que no tingui com a pilars només l'austeritat i les reformes, sinó que es doni suport a la inversió i sigui una mica més flexible pel que fa als objectius de reducció del dèficit públic.
La Borsa també ha obert la sessió a l'alça després d'apuntar-se divendres passat la pujada més contundent en gairebé un any i mig.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Prima de risc
- Mario Draghi
- Ibex-35
- Bons del Tresor
- BCE
- Índexs borsaris
- Crisi deute europeu
- Deute públic
- Finançament dèficit
- Borsa
- Dèficit públic
- Unión Europea
- Bancs
- Espanya
- Mercats financers
- Finances públiques
- Organitzacions internacionals
- Europa
- Economia
- Administració Estat
- Relacions exteriors
- Banca
- Administració pública
- Finances