_
_
_
_
Desaparició d'estudiants a Mèxic

Un testimoni de la Fiscalia acusa l’alcalde d’Iguala d’un altre crim

José Luis Abarca va matar el 2013 d'un tret al cap un rival polític, segons un supervivent

Jan Martínez Ahrens
Testimoni d'un crim comès per José Luís Abarca, exalcalde d'Iguala.
Testimoni d'un crim comès per José Luís Abarca, exalcalde d'Iguala.Saúl Ruiz

Nicolás Mendoza Villa és un supervivent. A la matinada de l'1 d'abril del 2013, segrestat, emmanillat i torturat, va veure com l'alcalde d’Iguala, José Luis Abarca Velázquez, detingut ara per la desaparició de 43 estudiants de Magisteri, matava d'un tret al cap el seu rival polític, l'enginyer Arturo Hernández Cardona, capdavanter d’Unitat Popular, un moviment de defensa dels camperols. Llavors va pensar que ell seria el següent que moriria. "Només vaig demanar que deixessin el meu cos prop d'una carretera perquè la meva família pogués trobar-lo", recorda. El destí li va oferir un altre camí. Quan el traslladaven per assassinar-lo, va poder escapar-se muntanya a través. Des de llavors és un fugitiu a la seva terra. El narcotràfic ha posat preu al seu cap.

Mendoza ha hagut d'abandonar Iguala, dispersar la seva família i viure en la misèria. Casa seva ha estat saquejada dues vegades pels sicaris. Sap que el busquen per matar-lo. És l'únic testimoni que, abans de la tragèdia dels estudiants desapareguts, es va atrevir a declarar contra Abarca i revelar el seu vincle amb el narco. Un testimoniatge clau que serveix de base a l'acusació de la Procuradoria General (la Fiscalia mexicana) contra el regidor, per l'assassinat d’Hernández Cardonai que pesa en la seva ordre de detenció.

Ahir, hores després de la captura de l'alcalde i amb el suport d’organitzacions humanitàries, va parlar per primera vegada amb un periodista. Ho va fer amb penes i treballs. No confia en ningú. "En aquesta vida només em queda fugir", diu. Està assegut en un racó d'un bar qualsevol. Amb prou feines sap llegir i escriure. La seva història, espaiada per silencis tibants, és la que hi ha continuació.

Natural de Chilpancingo (Guerrero) va treballar durant anys com a agricultor abans de posar-se al servei de l'enginyer Hernández Cardona com a xofer. La tarda del dijous 30 de maig del 2013 conduïa una camioneta per la carretera d’Iguala. Amb ell i Hernández Cardona viatjaven sis membres d’Unitat Popular. Venien d'uns dels seus actes de protesta contra l'alcalde Abarca, quan un Jeep els va tallar el pas. Sis homes armats van baixar i els van apuntar. Els van fer descendir. Només trepitjar l'asfalt, l'enginyer, un home amb fama d'indomable, va rebre una bala a la cama dreta. No volien resistència. Després van venir set trets a l'aire i l'ordre de tornar al cotxe. Començava el segrest.

Els sicaris els van conduir, emmanillats, fins a un paratge als afores d’Iguala. No estaven sols. En el lloc hi havia més segrestats. Les tortures van començar aquella mateixa nit. Primer, un interrogador els pregunta un a un. "Volia saber per què fèiem pintades, per què atacàvem l'alcalde, per què havíem bloquejat les casetes de la carretera...". Acabades les preguntes, un sicari els colpejava amb un tub de ferro als genolls. De vegades, els assotava amb un fuet de filferro. Les marques negres que Mendoza Villa té als braços, ho testifiquen.

Quan el traslladaven per assassinar-lo, va poder escapar-se muntanya

El calvari es va allargar el divendres. Aquell dia van deixar de tenir dubtes sobre el seu destí. Tres dels segrestats que van trobar en arribar van ser assassinats. "A un li van tallar el cap amb un matxet", explica. Aquella nit va fer la primera aparició l'alcalde Abarca. Duia uns pantalons ajustats negres, un jersei fosc i cenyit, i una gorra. L’acompanyava el seu cap de policia. "Ens miraven mentre ens colpejaven, sense dir res, només bevent cervesa". Abarca va tornar de matinada, per a una altra sessió de tortura. Va ser llavors quan es va apropar al líder d’Unitat Popular. Li va oferir una ampolleta de cervesa. L'enginyer la va rebutjar. A uns 10 metres hi havia unes fosses que els sicaris havien excavat aquella tarda. Tots sabien el que significava.

"Abarca va ordenar que portessin l'enginyer a la fossa. Allà li va començar a dir: 'Per què em pintes l’Ajuntament, eh? Ja que tant m'estàs tocant tant els nassos, em permetré el gust de matar-te". Hernández Cardona va intentar continuar dempeus, callat. "Vaig veure com Abarca l’apuntava al cap, a la galta esquerra, i disparava. Una vegada caigut a la fossa, va tornar a disparar". Després del crim, una forta pluja es va vessar sobre aquell paratge. El pànic es va apoderar de la resta de segrestats. Un dels quals, Rafael Banderas, va intentar fugir. Va ser atrapat i liquidat. La resta es va amuntegar sota la lona que els protegia del xàfec que queia. Encara no era la seva hora.

Aquest moment va semblar que arribava l'endemà, quan els sicaris els van ficar en un Jeep amb els cadàvers de l'enginyer i Banderas. "Estaven preocupats, al poble havia començat la nostra recerca i volien allunyar-se". Es van dirigir cap a un abocador de Mescala. En baixar, un altre segrestat, Ángel Román Ramírez, va aprofitar una distracció dels dos sicaris que els custodiaven per escapar-se. No va arribar gaire lluny. Va caure al mig de la carretera. Els narcotraficants es van apropar a pas lent a matar-lo. Va ser llavors quan la resta va veure l'oportunitat i es va llançar muntanya amunt. "Em vaig ficar entre els arbres, vaig sentir sis trets, però no vaig parar, creia que m'atraparien, però no em van perseguir. Vam passar vuit hores amagats, fins que vam parar un cotxe que ens va portar a Iguala". Allí es van dispersar. Els altres no han tornat a aparèixer. Només Mendoza Villa s'hi ha atrevit. Amb ajuda de la vídua d’Hernández Cardona, va prestar declaració jurada dels fets. L'assassinat de l'enginyer i els seus companys va aixecar polseguera. Els normalistes van atacar l’Ajuntament d’Iguala. La Procuradoria va iniciar algunes perquisicions. Al final, ningú no va fer res.

Abarca va seguir governant fins que el 26 de setembre la barbàrie va arribar als estudiants de Magisteri d’Ayotzinapa. Ara, el procurador general ha reactivat el seu cas i ha avalat el seu testimoniatge. "Però en qualsevol moment em poden matar. Només demano protecció per a mi i la meva família".

Mendoza Villa té 44 anys, dona i quatre fills. Durant la seva narració, diverses vegades, ha dubtat de seguir. Tem Abarca i el que significa, fins i tot ara que està pres.

—I pensa tornar a Iguala algun dia?

—Mai. Allò és l'infern.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jan Martínez Ahrens
Director de EL PAÍS-América. Fue director adjunto en Madrid y corresponsal jefe en EE UU y México. En 2017, el Club de Prensa Internacional le dio el premio al mejor corresponsal. Participó en Wikileaks, Los papeles de Guantánamo y Chinaleaks. Ldo. en Filosofía, máster en Periodismo y PDD por el IESE, fue alumno de García Márquez en FNPI.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_