Detingut l’alcalde d’Iguala per la desaparició dels 43 estudiants

La història d’una ambició va arribar ahir a la fi. Després de deixar en evidència durant gairebé 40 dies les forces de seguretat mexicanes, l’alcalde d’Iguala, José Luis Abarca, i la seva dona, María de los Ángeles Pineda, considerats els responsables intel·lectuals de la desaparició dels 43 estudiants de Magisteri, van ser capturats en un cau fosc del Districte Federal. No va haver-hi trets ni crits. La parella que durant dos anys va imposar un regne del terror a Iguala, el matrimoni la set de poder de la qual va desembocar en un remolí de violència sense comparació a Mèxic, va ser capturada de matinada mentre dormia tranquil·lament en una casa paupèrrima de vidres trencats al número 27 de l’avinguda de Jalisco al popular districte d’Iztapalapa. Al seu amagatall, només tenien un llit i una taula. Per capturar-los s’oferien 120.000 dòlars de recompensa (95.600 euros).

La seva caiguda ofereix una primera llum en el terrorífic túnel en què s’ha convertit el cas Iguala. De les seves declaracions, els investigadors n’esperen obtenir pistes que permetin trobar el parador dels estudiants. Un objectiu que s’ha convertit en un clam nacional i que, cada dia que passa sense resultats, aprofundeix la crisi política oberta per la seva desaparició el 26 de setembre passat. Les autoritats, amb la detenció, es treuen a més l’espina d’incompetència que tenien clavada des que, tres dies després de produir-se els fets, la parella va fugir després de demanar tranquil·lament una baixa municipal.

Els Abarca oculten moltes claus d’aquest cas enigmàtic. La principal és la seva vinculació amb el narcotràfic. Les declaracions del líder detingut de Guerreros Unidos, Sidronio Casarrubias Salgado, els situen tots dos a la cúpula de l’organització. La parella, amb el suport d’aquest poder fosc, havia protagonitzat un fulgurant ascens social. En pocs anys van passar de vendre sandàlies i barrets de palla a dirigir un petit imperi immobiliari a Iguala. Des d’aquesta talaia van fer el salt a la política. Amb el suport del PRD (esquerra), Abarca va arribar el 2012 a l’alcaldia de la tercera ciutat de Guerrero. Tot just ocupar el càrrec, va posar el control de la policia municipal en mans del càrtel de Guerreros Unidos.

Home de caràcter despòtic, Abarca aviat va ser acusat d’eliminar personalment els seus rivals polítics. Això va passar amb l’enginyer Arturo Hernández Cardona, líder d’un moviment de defensa dels camperols. Aquest polític, després d’una agra disputa amb l’alcalde, va ser torturat i assassinat amb dos dirigents més de la seva organització. Un supervivent va declarar que va ser el mateix Abarca qui el va matar de dos trets.

Un a la cara, un altre al pit. En aquest entramat, la dona ocupava un paper central. Filla d’una operària del totpoderós capo Arturo Beltrán Leyva, el cap de caps, i germana dels dos narcotraficants que van crear l’embrió de Guerreros Unidos, Pineda Villa controlava els fils financers del càrtel a Iguala. De maneres brusques i dominants, la seva ambició havia crescut durant els últims temps i ja tenia planejat presentar-se a l’alcaldia el 2015. Per això havia aconseguit ser nomenada consellera estatal del PRD (esquerra) i havia ocupat la direcció d’un organisme municipal. El dia de les desaparicions havia organitzat a la plaça principal d’Iguala l’acte que havia de servir-li de tret de sortida en la seva carrera electoral. Va ser llavors quan els normalistes, procedents de la seva escola a Ayotzinapa, van arribar a la ciutat. La seva entrada va ser albirada pels falcons del narcotràfic. La policia va alertar l’alcalde i la seva dona. La parella, temorosa que anessin a rebentar l’acte, van exigir que ho impedissin costés el que costés.

En pocs anys la parella va passar de vendre sandàlies i barrets de palla a dirigir un petit imperi immobiliari

L’ordre va donar pas a la barbàrie. Els estudiants van ser tractats com si fossin sicaris rivals. Amb el suport d’agents de la veïna Cocula, la policia municipal va començar una persecució feroç. Van matar a trets dos estudiants, un tercer el van escorxar viu i li van arrencar els ulls. Tres persones més van ser assassinades, després de disparar 400 trets de bala, en confondre-les amb normalistes. Desenes d’estudiants van ser conduïts a la comandància policial, i en un pla dissenyat per esborrar les petjades, van ser lliurats als agents de Cocula, que, al seu torn, els van posar en mans dels liquidadors del narcotràfic. Als missatges que es van creuar els sicaris se’ls va identificar com a membres de Los Rojos, el càrtel enemic.

Els normalistes, en una nit gairebé sense lluna, van ser portats en camionetes de bestiar fins als turons. En aquest punt se’n perd la pista. Els indicis apunten que van ser exterminats. Però les identificacions dels cossos trobats a les fosses no han permès corroborar aquesta hipòtesi. La detenció dels Abarca pot il·luminar les tenebres.